Resum 1a setmana

benvolguts / benvolgudes,

acabarem aquesta primera setmana (ens solaparem amb la segona) amb un resum del que hem vist fins ara i fent un debat al voltant de la qüestió “per què dades obertes”? Com jo sempre responc quan em fan justificar quelcom obert, “i per què no?”, per què “tancat” ha de ser l’estat natural de les coses? especialment si el significat d’obert va associat a lliure.

Vàrem començar la setmana amb l’exemple dels nostres quatre amics (que ampliarem ben aviat) que ens va servir com a escenari per definir què vol dir “obert”. Hem vist que un contingut (p.e. dades) és més obert mentre menys restriccions o barreres trobem per executar les 5 Rs: reutilitzar, revisar, remesclar, redistribuir i retenir. Aquestes barreres són, principalment, tecnològiques i legals, però també pot haver-hi d’altres causades per manca de voluntat (política), coneixement, etc.

Després hem intentat definir què entenem per “dades”. Tots tenim al cap una idea de taules que descriuren elements (files) amb un o més valors (columnes), però les dades poden presentar-se amb estructures més o menys complexes. El format taula ens és útil per tenir una imatge “estàtica” d’un conjunt de dades, però com ja veurem, les dades poden tenir diferents origens i presentar-se en multitut de formats com, per exemple, els tuits del flux de Twitter.

Hem vist també que, sense context, una dada no ens diu res; és necessari poder dotar les dades d’un context precís per poder convertir-les en informació útil que respongui a una pregunta concreta. La combinació de diferents fonts d’informació (usant tècniques estadístiques i mineria de dades) ens pot permetre extreure i crear coneixement que ens resulti útil per conèixer i millorar un escenari concret. Així, hem de poder descriure el context d’aquestes dades, assegurant-ne la seva precisió, rang, unitats, etc. Sense context, 42 és només 42, no ens resulta útil per a res.

Finalment, hem vist que les dades són un cub de tres dimensions que pot crèixer fins una mida considerable, parlant aleshores del que es coneix com a Big Data en base a les 3 Vs. Si el volum de les dades (el número d’elements que tenim), la seva varietat (el número de valors que usem per descriure-les) i/o la seva velocitat (com de ràpidament canvien aquests valors) són molt grans, ens trobem amb la necessitat d’haver de manipular uns nombres que poden estar fora de mida, especialment si per “molt gran” entenem “tot”, una de les idees darrera de Big Data: perquè hem d’analitzar una mostra de les dades si podem tenir acces a totes les dades? Això pot fer canviar la manera com s’aborda la seva anàlisi, tot i que ja hi ha qui adverteix de que no podem oblidar-nos dels coneixements estadístics relatius a la relació entre la mida de la mostra (les dades que tenim) i la població (totes les dades que podríem tenir). No obstant això, avui dia la possibilitat (bàsicament tecnològica) d’analitzar ingents volums de dades permet extreure coneixement que abans era impossible d’obtenir, com fa Google, per exemple, quan prediu (correcta o incorrectament) les epidèmies de grip en funció de les cerques dels usuaris.

Per acabar amb aquesta primera setmana, us proposo llegir el Decálogo Open Data (no ens hauria de costar gaire traduir-lo al català, algun voluntari?), el qual veureu que recull molts (per no dir tots) dels requeriments que hem discutit en la nostra definició de dades obertes. El decàleg descriu la situació ideal per a promoure l’ús de dades obertes. Veureu que aquest curs coincideix plenament amb un dels 10 11 punts del decàleg, el número 9, i també una mica en el número 10. Per altra banda, no us preocupeu si apareixen termes que encara no us són familiars (p.e. API), els treballarem en les properes setmanes i també els podeu trobar al glossari.

Però més que discutir sobre el decàleg, amb el qual suposo que la majoria de vosaltres estareu d’acord (si no és així no dubteu en fer el comentari adient!), voldria plantejar-vos la següent qüestió:

Per què dades obertes ara? Per què no ho hem fet abans? Bé que les dades han existit sempre, no? Per què tot just fa un o dos anys se’n parla? En quin punt de la corba dels “hypes” estem (per cert, qui ho tradueix al català, i em refereixo també a la pàgina de la Wikipedia)? De les cinc fases d’aquesta corba (el llançament, el pic de les expectatives inflades -és a dir, les dades obertes salvaran al món-, l’abisme de la decepció -quan descobrim que no podem salvar el món amb les dades obertes-, la rampa de consolidació i, finalment, la zona de productivitat), on penseu que estem? Finalment, quins avantatges (i potser inconvenients?) ens portar l’ús massiu de dades obertes?

corba dels "Hypes"

Basada en la imatge original de Jeremykemp a en.wikipedia CC-BY-SA.

Vinga, espero les vostres aportacions!

Salutacions cordials,

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 8.6/10 (10 votes cast)
Resum 1a setmana, 8.6 out of 10 based on 10 ratings

30 pensaments a “Resum 1a setmana”

  1. Crec que el moment de les dades obertes arriba amb la tecnificació general de la societat, més una crisi que ens ha fet conscients de la necessitat de que els ciutadans tinguem un cert control del que fan les administracions.
    Quant a la corba, ostres, no ho tinc gaire clar. Diria que estem de baixada del pic de les expectatives inflades, però que encara no hem arribat al abisme de la decepció. En qualsevol cas estem molt lluny de la zona de productivitat, encara hi ha una gran mancança de col·laboració per part de les administracions, no només en intenció, que sovint també, si no de feina efectiva.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.8/5 (4 votes cast)
  2. El punt 8 del decàleg que diu “Las condiciones de uso deberían ser lo menos restrictivas posible y permitir la reutilización libre, incluso para fines comerciales” em du al cap alguns dubtes ètics sobre si tant ha de ser així, la pregunta polèmica seria “una administració pública ha d’aportar més lucre a un empresa privada sense demanar res a canvi”?

    En sentit contrari, això passa?

    Vaig conèixer que una universitat havia sol·licitat a Facebook dades sobre comportament d’un determinat segment d’usuaris, amb l’objectiu de fer estudis sociològics i Facebook va respondre que no li facilitaria les dades si no passava per caixa, la universitat no va poder fer front a la despesa i conseqüentment no va poder fer l’estudi.

    Amb tot el decàleg m’ha semblat molt ben estudiat i m’ha servit per posar-m’hi encara més en matèria.

    I per últim, estic d’acord amb el comentari del Carlos, penso que estem lluny de la zona de productivitat exposada.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.3/5 (3 votes cast)
  3. També coincideixo amb en Carlos i en Josep. Dades obertes ara gràcies a que la tecnologia les posa a l’abast de moltíssima més gent.

    A més, considero que les empreses porten ja anys analitzant i prenent decisions estratègiques a partir de les dades recollides en els seus Sistemes de Planificació de Recursos Empresarials (ERP). Analitzar i prendre decisions a partir de dades externes és el pas següent. Per fer-ho, calen les dades obertes,

    Una abraçada!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  4. Jo crec que en prou feines hem començat a baixar el pic de les expectatives inflades. Durant els últims anys s’han generat moltes expectatives sobre Open Data/Big Data i moltes empreses encara segueixen generant “soroll” sense obtenir resultats reals (projectes en algun dels seus clients, solucions pròpies…). Tot i així, seria un error generalitzar-ho, ja que algunes empreses sembla ser que han obtingut bons resultats (p.ex: el BBVA).

    Per altra banda, em dona la sensació que aquí (Catalunya i a la resta d’Espanya), l’ús de l’Open Data/Big Data va més enrederit que en altres països d’Europa (i òbviament, més enllà del continent). Això es pot veure clarament si hom compara les ofertes de feina d’aquest àmbit a nivell estatal i a nivell internacional. Compartiu aquesta opinió ?

    Salutacions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  5. Per situar-nos en la corba dels “hypes”, crec que, des de la “vessant marketiniana”, estem entre el pic de les expectatives inflades i l’abisme de la decepció. Se n’ha parlat tant que el terme “dades obertes” sempre passat de moda.

    En canvi, la vigència del decàleg del “Open Data” denota que hem estat incapaços (encara) de posar-nos d’acord en publicar les dades en formats oberts i en estadaritzar-ho. Vist des de la trinxera, estem encara en fase de llançament.

    Tot i que l’Open Knowledge Foundation treballa potenciant el coneixement obert des del 2004, el capítol estatal (que em corregeixi el Marc Garriga si m’equivoco) porta només dos anys funcionant. Ja cal que ens llevem ben d’hora, ben d’hora, que hi ha molta feina a fer 🙂

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. Jaume,

      Efectivament, el capítol espanyol de l’OKFN és relativament recent (un parell d’anys).

      És cert que hi ha molta feina a fer, però no et quedis amb la idea que Espanya (o Catalunya) estem endarrerits.

      Grups com Catalunya Dades o el Decàleg Open Data demostren que tenim un interessant “teixit” de persones i organitzacions relacionades amb les dades obertes.

      Certament, tenim molta feina a fer, però no gaire més que la resta 🙂

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. Marc,

        Ja veig que esteu fent molta feina, tot i que encara hi hagi molt per fer.

        Tot i això, crec que el més interessant de l’OKFN no és tant tot el que feu (que per si sol ja és molt important), si no la pedagogia que difoneu per treure la por i les barreres a l’obertura i compartició de coneixements.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  6. El principal avantatge que hi veig a l’obertura de dades és la democratització de la informació. Per davant de molts altres beneficis de les dades obertes, l’obertura de coneixement representa un element social que transcendeix la tecnologia.

    El principal inconvenient que hi veig rau en el tema de la privacitat. Com podem assegurar-la?
    Es cert que amb les dades tancades, ja estem patint problemes de seguretat molt greus. Però precisament no podem permetre que els detractors de l’obertura de dades utilitzin la relació conceptual “obertura”=”manca de privacitat” per a sumar seguidors a la seva causa. Alhora que hem de potenciar l’obertura de coneixement, hem de ser extremadament curosos en mantenir segures les dades confidencials.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  7. Coincideixo completament amb el Carlos en relació a que el moment en què la societat espanyola reclama de veritat les dades obertes coincideix amb la viabilitat tècnica (internet + potents eines com Google o Wikipedia) amb una necessitat de control per part dels ciutadans arrel de diferents escàndols en el sector polític/públic.

    Per altra banda, en relació a la maduresa de la tecnologia jo diria que en l’àmbit públic encara estem en el primer augment d’expectatvies inflades (no diria que haguem arribat al pic de les espectatives inflades encara).

    Al meu parer, encara és notícia quan un Ajuntament o una Administració “allibera” dades “internes” com pressupostos o despeses de la pòpia administració. Existeix en l’actualitat un nou portal web de la Generalitat de Catalunya sobre dades obertes i que es presenta com la nova mesura de transparència (última moda). Si no m’equivoco, aquest portal és encara molt desconegut.

    I crec que la publicació de més dades obertes és encara un tema limitat políticament per la por a l’ús partidista per part de l’oposició (sigui quina sigui l’Administració).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. Afegeixo al comentari de l’Uli la url del portal de transparència de la Generalitat: http://transparencia.gencat.cat/

      Cito també:

      – la futura llei de transparència de Catalunya, actualment en tramitació al Parlament > http://bit.ly/1gK1SsC

      – la llei de transparència espanyola > http://bit.ly/1jlE9NW (aprovada el desembre de 2013 i que apunta diferents ‘timings’ per començar la vigència)

      Per altra banda i en relació als motius actuals de la potenciació de les dades obertes, penso que tenen relació amb diverses factors. A banda de la major o menor capacitat tecnològica que tothom anem assumint, hi afegeixo dos altres items clau :

      1. Pretensió que la transparència dels governs i les administracions contribueixin a pal·liar la degradació de la imatge pública de polítics i institucions vinculats a casos de corrupció.

      Exemple: citaré només un dels molts reportatges de l’equip de professionals que fan cada any l’Anuari Mediacat, els ‘silencis mediàtics de l’any’

      > http://bit.ly/1lCBf4E

      En aquesta informació hi trobem dades relatives al patrimoni d’un polític determinat, la seva participació accionarial en empreses privades que, curiosament, li reporta uns beneficis espectaculars ja que es beneficien de l’aprovació d’una determinada legislació. I tota aquesta informació extreta no de cap portal de transparència sinó d’on bonament han pogut els autors-periodistes de la notícia.

      Els portals de transparència de les administracions públiques haurien de facilitar l’accés a informació pública, que garanteixi i faciliti aquest tipus d’exercicis de transparència i permetre així que aquesta informació arribi a la població. Al meu entendre…
      En certa forma la ciutadania ara ho demana.

      2. En moments d’altíssim nivell d’atur, de destrucció d’ocupació i de canvi de paradigma laboral en el qual es potencia l’autoocupació i l’emprenedoria, les administracions entenen que han d’oferir eines a la ciutadania ajudar-los a ‘sortir del pou’.

      Una d’aquestes eines pot ser l’obertura de dades. L’administració que capacita als individus i els encamina cap a un futur possible basat en la creació de serveis (per part d’aquests individus) basats en el tractament de dades que ja existeixen i que l’administració posa a la nostra disposició. En alguns casos aquestes dades fins ara eren públiques (però no gaire accessibles), en d’altres casos ni tan sols eren públiques.

      Amb això es pretén crear valor, i oferir als particulars, autònoms, o les empreses, unes dades amb les quals inspirar-se, treballar, inventar models de negoci, etc.

      Una sortida a la crisi profunda en què ens trobem tots plegats?

      En relació a la CONFIDENCIALITAT: entenc que sempre ens estem referint a dades públiques, i que en cas d’utilitzar dades privades de la ciutadania, caldria eliminar-ne tots aquells paràmetres que permetin la identificació d’una persona concreta.

      En relació a la ‘corba dels hypes’, us emplaço al comentari que faig a la pàgina de la corba

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  8. Bon dia,
    El fet de que ara sentim tant a parlar de dades obertes ja ve de l’any 1998, quan la Comissió Europea va elaborar el Llibre verd sobre la informació del sector públic en la Societat de la Informació, on va deixar clar que aquesta informació del sector públic era la clau pel desenvolupament d’Europa. Al 2003 es crea una directiva del Parlament Europeu en aquest sentit. Al 2006 l’estudi MEPSIR i també s’inventa el concepte Linked Data. Al 2007 Espanya transposa la Directiva Europea creant la llei 37/2007 de 16 de novembre que incideix sobre la reutilització de les dades i fa que les Administracions i Organismes Públics es posin les piles.
    A partir d’aquí, multitud d’organitzacions, governs i altres comencen a publicar dades indiscriminadament (moltes vegades sense formats oberts ni reutilitzables), es comencen a crear aplicacions de tercers utilitzant aquestes dades per crear tota mena d’utilitats, es comença a generar debat, es creen portals específics… i això ens porta al pic de les expectatives.
    Per tot això, considero que ens trobem arribant a l’abisme de la decepció. Hem vist que el període per arribar a la zona de consolidació s’està allargant, que les solucions al big data (open data) no son encara del tot madures (potser per falta de professionals experts o per la qualitat de les dades publicades), els projectes son cars i les tecnologies lligades com el cloud computing o l’internet of things son encara una realitat no consolidada.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  9. En el perquè de les dades obertes ara, com ha assenyalat algun company al principi, crec que la resposta s’ha de trobar en dos factors: d’una banda, les possibilitats que permeten el moment àlgid de les tecnologies; però, sobretot, la major consciència que s’ha despertat en la ciutadania sobre la necessitat de saber que fan les administracions i/o els poders públics que ens governen en un moment de crisi, una crisi que no és només econòmica, sinó de desmitificació de tot allò institucional, vinguda ja des dels inicis de la postmodernitat, i que en els últims anys ha trobat el seu màxim exponent de protesta en el moviment dels ‘indignats’.

    Així, aquesta crisi multifactorial ha aguditzat el reclam d’una major democràcia i han emergit grans defensors de la transparència o de la informació oberta, com Wikileaks. Alhora, les possibilitats de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació han permès als ciutadans esdevenir productors de grans volums de dades, sense que encara s’hagin consolidat les formes de gestionar-les, ni consensuat les formes de regular-les.
    Quant al punt en la corba dels “hypes”, em resulta difícil de dir si hem arribat al punt màxim de les expectatives inflades, tot i que com diu algú s’ha generat molt de “soroll” i segurament en aquest país, com en altres qüestions, anem endarrerits, però en qualsevol cas caldria preveure com gestionar l’abisme de la decepció que, teòricament, ve a continuació.

    Quant a inconvenients que presenten les dades obertes, hi ha, d’una banda, el tema de la privacitat, especialment en les dades de caràcter personal i les que afecten la intimitat de les persones, que encara són tema de debat en la normativa a escala europea. D’altra banda, com algú més ha apuntat, també ho pot ser el tema de les possibilitats lucratives per part de les administracions que, segons el punt 8 del decàleg, es podrien permetre. A la darrera conferència de la Big Data, recordo com el president de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, manifestava la seva oposició a aquest tipus d’ús, mentre defensava insistenment la necessitat d’obrir els arxius al públic per tal com es tracta d’una informació en brut, que dóna context a la informació actual.

    I és aquest últim aspecte, el principal avantatge que comporten les dades obertes: el fet que la informació en brut i oberta ens dóna context per analitzar el present. Aquest fet ha de permetre una major democràcia, si ve acompanyat d’altres punts del decàleg, com sobretot: la necessitat d’inventariar o gestionar la informació amb un catàleg de dades estructurat (punt 3), l’educació en l’ús de les dades (punt 9) i el foment de la seva reutilització (punt 10).

    NOTA: L’antivirus m’ha detectat una amenaça a la pàgina del decàleg. Per cert, l’he traduït al català, algun suggeriment d’on fer-lo públic? Aquí mateix?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Mercè

      no tinc constància de cap problema amb la pàgina del decàleg, si vols per email explica’m què t’ha dit el teu antivirus exactament.

      Pel que fa al decàleg en català, idealment hauria de penjar d’on penja l’original en castellà i en anglès; de totes formes si prepareu un document jo el puc pujar a la secció de recursos.

      gràcies

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. D’acord, Julià.
        Ho he fet, a veure què tal…

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  10. Per què dades obertes ara? per què no abans?

    Les dades s’han obert ara perquè bàsicament s’ha partit de la base de copiar els països del voltant i potser no tant voltant com seria el cas d’Estats Units.

    Penso que també s’ha volgut obrir com a signe de transparencia administrativa. Tot i això la mateixa llei de transparencia aprovada en aquesta legislatura no ha estat exactament transparent en el seu propi procès.

    S’han obert ara les dades perquè hi ha hagut de ser els propis ciutadadans (i no necessàriament del moviment 15M) amb l’ajuts dels propis escàndols polítics els que han propiciat que es reclamés una administració i un govern més transparent.

    Dit d’altra forma, s’ha donat la situació perquè això fos així.

    No s’ha fet abans, perquè simplement no interessava.

    També es cert que parlem de dades digitals.
    Però tenim en compte que els arxius dels ajuntaments també en tenien dades i eren accessibles a qui ho demanés? Estic pensant per exemple en els plens dels ajuntaments que en molts d’ells tot just ara s’estan digitalitzant o s’està en procès de fer-ho.

    Amb l’avenç de la pròpia tecnologia que ens permet emmagatzemar i gestionar dades digitals també ha ajudat a que es comenci a parlar.

    Altra raó. Per exemple la xarxa social twitter (com podria ser d’altra). Aquesta xarxa social et permet que les teves ades siguin públiques o privades.
    I vet aquí que tenim un petit exemple d’un empresa privada que facilita, això sí mitjançant el permís dels seus propis usuaris la difusió de la seva pròpia informació. Per tant tenim dades privades públicament al nostre abast. Feina serà nostra si les podem emmgatzemar i reutilitzar per una finalitat, per exemple comercial (fer el perfil de determinat client). També la podriem penjar en un portal per la seva reutilizació, no?

    Respecte la corva de les hypes, sota el meu parer estem entre la fase de llançament i el pic de les espectatives inflades. Segurament a mig camí.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  11. No tinc clar si totes les dades han de passar a ser obertes. Com han indicat en altres aportacions, hi ha tot el tema de confidencialitat.
    D’altra banda, el per què ara em porta a preguntar-me qui o quins poden ser els principals beneficiaris. Més si tenim en compte les dificultats que poden tenir per accedir-hi una bona part de la població, que, alhora, són objecte i subjecte de les mateixes.
    Pel que fa a les fases de la corba, coincideixo amb les aportacions que opinen que tot just estaríem iniciant la fase de decepció.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Hola a tots,

    Per mi ara estem en ple procés de llançament i depenent del camp més a prop o lluny del pic de les expectatives. Hi ha camps com la genòmica on el registre de les dades en obert és obligatori abans de publicar en una revista. Però de moment en els Grants de la EU per al projecte Horitzó 2020, el tema de les dades obertes es presenta com a una recomanació voluntària, ara per ara estan més centrats en el Open Acces. Per tant encara hi ha camí per recórrer fins a tenir un proces d’Open data clar.

    Pel que fa als avantatges o inconvenients doncs estem com sempre que sorgeix quelcom nou. Un bon us de les dades obertes ens permetrà avançar molt en camps com la medicina, astronomia, etc.. Però com a contrapartida haurem de fer una important cessió de la nostra vida privada i això potser perillós.

    Tot i això crec que ens trobem en un moment d’excitació que cal que passem per veure com definim bé els estàndards del Open Data. Com ho emmagatzem, com hi donem accés i a qui de les dades, quines tècniques estadístiques o de resum fem servir per explicar les coses, quina durabilitat li donem a les dades, com ho podem fer paramètric per a que l’accés sigui productiu, etc…

    Hi ha moltes preguntes fetes, moltes per fer i crec que respostes concretes a elles molt poques.

    Seguim discutint a veure que en treiem

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  13. Hola a tothom,

    Primer de tot, agrair-vos la vostra participació en aquesta primera setmana, personalment ho he trobat molt interessant i he après molt de vosaltres.

    Tot seguit us indico algunes reflexions respecte d’alguns comentaris que heu anat fent durant aquesta setmana.

    Aquestes reflexions són meves, però això no vol dir que siguin ni “millors” ni les “correctes”, són simplement les meves reflexions (no les he comentat abans per a no esbiaixar el debat).

    Primer de tot, comentar-vos que al meu compte d’Slideshare hi podreu trobar moltes presentacions meves relacionades amb les dades obertes. Sou ben lliures de consultar-les i de fer-ne el que vulgueu (com no podia ser d’una altra manera, les tinc obertes per a tothom per a qualsevol finalitat).

    Per exemple, veureu que jo sovint defineixo les dades obertes com “Proporcionar dades (usualment provinents de les Administracions Públiques), digitals, estandaritzades i en un format obert per a que puguin ser reutilitzades automàticament“. I afegeixo “Qualsevol pot (re)utilitzar-les quan vulguin i per a qualsevol finalitat, inclosa la comercial”.

    El punt principal – al meu entendre – és la capacitat de ser reutilitzades automàticament. Això és el que diferencia l’Open Data de moltes altres fonts de dades.

    Respecte a l’ús comercial: És un dels objectius de les dades obertes, l’activació econòmica derivada de l’obertura de les dades. Les administracions públiques no han de cobrar res per això, cal recordar que les administracions públiques ja cobren de nosaltres (i de les empreses) via impostos. Obrir les dades significa retornar a la societat el que aquesta li ha cedit a l’Administració Pública.

    Al meu entendre, aquesta visió és un dels errors més habituals: voler cobrar quelcom per l’obertura de dades públiques. (De fet, ja es cobrarà via impostos si realment afavoreix l’activació econòmica).

    D’altra banda, crec que barregeu conceptes. Un tema és l’obertura de dades públiques i l’altre és la preservació de la nostra privacitat. Fixeu-vos que he recalcat l’adjectiu “públiques” quan parlava d’obertura de dades. En cap cas, insisteixo, en cap cas s’ha obert mai dades que fossin de caràcter personal.

    Potser el problema ha estat parlar inicialment de Big Data i posar exemples de dades derivades de l’ús que fem de les xarxes socials que, cal tenir-ho present, aquestes dades no les obren les xarxes socials, són el seu principal valor.

    Essencialment hi ha dos grans tipus de dades obertes: les dades que s’obren amb l’objectiu de transparentar els nostres governs (com per exemple, les dades derivades de l’execució dels pressupostos d’un govern); i les dades que s’obren per a que tercers (empreses) puguin fer serveis pels ciutadans (per exemple, quan es decideix obrir l’estat actual del trànsit d’una ciutat).

    En ambdós casos, els destinataris de les dades obertes no és el ciutadà de peu. Els destinataris són aquells experts, aquelles empreses, aquells periodistes que tenen prou coneixement (tècnic o de qualsevol altra consideració) per tal que puguin arribar a conclusions destinades al conjunts de la ciutadania (conclusions en forma de serveis o en forma de notícies).

    Per tant, el públic objectiu de les dades obertes no és el ciutadà, és aquell que actua d'”intermediari”.

    D’altra banda, us demano que no caigueu en la crítica fàcil sense conèixer més a fons la situació de les dades obertes a Catalunya o a la totalitat de l’Estat Espanyol.

    Tot i les grans mancances, Espanya és un dels principals referents europeus en dades obertes, especialment per l’oferta de les dades (no tant per la reutilització d’aquestes).

    El Decàleg el vam fer ara ja fa un parell d’anys, segueix sent una de les poques referències en aquest àmbit a nivell europeu.

    És cert que els principals portals de dades obertes són el del Govern Federal dels Estats Units: data.gov i el del Govern del Regne Unit: data.gov.uk.

    Però també és cert que el primer portal de dades obertes d’una administració no anglosaxona en tot el món va ser el del Govern Basc: Open Data Euskadi.

    No estic dient que els catalans (o els espanyols) siguem els reis de les dades obertes, tenim molt per millorar! (especialment pel que fa a disposar d’un recolzament legal i polític clar i contundent en aquest àmbit).

    Però el que sí que afirmo amb rotunditat és que no estem a la cua de les dades obertes. El simple fet d’oferir-vos aquest curs (o la existència del grup Catalanya Dades) ja demostra que aquí tenim un interessant substrat relacionat amb les dades obertes…

    Insisteixo que tenim molt camí per fer, però també és cert que ja n’hem fet un bon tros! 🙂

    Gràcies per iniciar aquest camí.

    Si necessiteu cap aclaració o simplement voleu contactar amb mi, no dubteu en posar-vos en contacte amb mi.

    Ha estat un plaer!

    Marc Garriga

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  14. Trobo que estem en el pic de les expectatives inflades. BIG DATA fa poc que es conèix desde la “societat comú” i es veu molt potencial en ell.

    Si possessim dos extrems en el que un es tot obert i l’altre es tot restringit, es podría dir que en el primer escenari, la possibilitat d’investigar qualsevol cosa per qualsevol persona del món occidental es viable. L’inconvenient mes alt es la privacitat i la pèrdua de poder de les persones i societats al revel.lar la informació davant de les grans corporacions que podrien manipular les dades facilment si no hi haguessin forts mecanismes que ho impedissin.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  15. Jo crec que ens estem acostant a l’abisme de la decepció en descobrir que no n’hi ha prou amb aplicar tecnologia a les dades de què disposem, tal com les tenim, sinó que cal que en dissenyem de nou l’estructura perquè realment doni resposta a les necessitats d’informació dels ciutadans i de les empreses reutilitzadores, i cal que aquesta estructura sigui estandarditzada per a tots els productors de l’administració, amb vocabularis també normalitzats, i això ja no és tant senzill.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  16. Imagino que és un tema que es pot veure des de molts angles i ubicacions diferents. Segur que es pot generalitzar i dir en quin moment de la corba ens trobem, però crec que, segons l’àmbit, es pot trobar en un o altre moment. Per exemple, si confrontem el sector públic i el sector privat, diria que els ritmes són diferents.

    Tot i així, i des de la meva experiència tant en sector públic com privat, penso que encara queda molt, molt per fer. Potser es pot parlar molt de dades obertes, però em sembla que en termes d’aplicació, costa engegar. Per tant, no sabria si ubicar-ho abans del pic de les espectatives inflades, o després!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  17. El concepte de dades obertes relacionat amb l’administració sovint es relaciona amb Transparència, però crec que ha d’anar molt més enllà, doncs les possiblitats que ens dona la tecnologia ha de permetre posar a l’abast de tota la ciutadania, totes les dades que es generen des de l’administració, per tal de siguin utilitzades de forma no partidista.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  18. Yo creo que no hemos llegado al pico, aún.
    Aunque los interesados en estos temas los conozcan desde hace tiempo, es una parte muy reducida de la sociedad.
    Yo soy de Murcia, y buscando funtes de open data por allí, sólo he encontrado (puede ser que por ignorancia) sólo el municipio de Lorca.
    Es decir, de toda esa comunidad, sólo un municipio tiene claro lo de poner en común sus datos !

    Así que creo que aún falta mucho para llegar al pico.

    El punto de inflexión lo marcó Google cuando puso la cartografía mundial al alcance de todos. Antes cada pequeño productor de cartografía (Ayuntamientos, Telefónica, Gas Natural, Eléctricas, etc etc ) lo guardaban celosamente para sí.
    Ahora hasta el ICC te lo pone fácil para que te descargues ortofotos, polígonos y lo que quieras …

    Salut !

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Jose Maria

      un poco la idea del movimiento “open” es ésa que tu indicas: empezar abriendo poco a poco y crear un efecto avalancha que haga que aquellos que no compartan sus datos queden fuera de juego

      saludos

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  19. Crec que potser ni hem arribat al moment de màxima expectativa de l’Open Data. Si seguim les experiències tenim casos de publicacions de moltes dades obertes però, altres casos en què no n’hi ha o, si n’hi ha, no són la norma. No hi ha una generalització de la publicació de dades obertes, o aquesta és la meva sensació.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  20. benvolguts, benvolgudes

    volia compartir amb vosaltres la corba de Gartner pel 2013, on veureu que Big Data apareix gairebé al pic, sense haver arribat encara

    Hype cicle 2013 (Gartner)

    penso com molts de vosaltres que no hi ha una única resposta a on estem; potser tecnològicament estem molt avançats però organitzativament no tant; potser el sector públic ha publicat moltes dades en obert i en canvi el sector privat encara no ha tret tot el suc possible

    salutacions

    Julià

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  21. Des del meu punt de vista estem al voltant de la meitat de la primera corba d’ascens, doncs encara estem descobrint les diferents aplicacions que podem fer de la gestió de les dades.

    A la vista de la corba Hype cicle 2013 (Gartner) el Big Data es troba a la part alta de la corba d’ascens, tal com comenta el Julià. Jo des del meu àmbit de treball tan sols conec una empresa que es dedica a la gestió de dades amb Big Data i per tant crec que encara ens queda molt recorregut d’ascens.

    Salutacions,

    Josep Maria Sánchez López

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  22. Em sembla que la majoria estem en la fase de llançament perquè només escoltem notícies de Google i la gran quantitat de dades que gestiona i no sabem ni quin ús farà de totes aquestes dades en el futur. Vaig llegir una notícia que deia que Google podria arribar a saber qui podria guanyar les eleccions abans de les votacions. Sabem molt poc del que es pot arribar a fer amb les dades.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *