Exemples d’aspectes no tecnològics lligats a les dades obertes

benvolguts / benvolgudes,

per acabar de posar una mica de llum sobre els aspectes no tecnològics que hem estat comentant aquests dies, voldria repassar-los un a un fent esment a exemples (o contraexemples) que ens permetin entendre millor la seva importància.

1. Transparència. És un dels tres pilars en ens quals es fonamenta un govern obert, juntament amb la participació i la col·laboració. Però l’administració no és l’única a la qual se li pot exigir una transparència en la gestió dels pressupostos (The Billion Dollar-o-Gram 2009 als USA, ¿Dónde van mis impuestos? a Espanya). Què passa amb altres sectors com ara l’electricitat, el cost dels combustibles, etc.? L’única manera que tenim de  lluitar contra la sensació de que els preus estan “manipulats” és disposar de tota la informació al respecte. En aquest sentit, el sector privat va molt darrera del sector públic.

2. Privacitat. Aquest és un dels temes que més heu esmentat en aquests dies, especialment quan va lligat a escenaris Big Data on l’administració i les companyies tenen un munt de dades dels seus usuaris que no comparteixen (manca de transparència) i, en alguns cops, ni tan sols mencionen. Exemples “famosos” de violacions de la privacitat són el d’AOL (qui s’anima a traduir la pàgina de la Wikipedia sobre el cas #4417749?) o el dels iPhones que recullen la posició de l’usuari sense informar-ho. Per altra banda, a Espanya hi ha una Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal (LOPD) que és molt estricta amb aquests casos, amb sancions de molts zeros!

3. Copyright i llicències. Aquest tema és el més delicat i segurament també el més complex, especialment per la diversitat de llicències i el problema de combinar diferents llicències en el cas d’estar remesclant continguts (incloent-hi dades) amb llicències diferents. Poc a poc comença a haver llicències específiques per a dades obertes, tot i que encara no és habitual trobar-les.

4. Traçabilitat. Un altre tema ni molt menys resolt és poder identificar l’origen de les dades. En un món digital, on es pot crear una còpia idèntica a cost zero i sense malmetre l’original, és impossible poder conèixer sempre quin és l’origen de les dades, excepte si aquest s’indica de forma explícita en les mateixes. Quan més endavant parlem de Linked Data veurem que un dels objectius és, precíssament, adreçar aquest problema. De fet, l’origen de les dades és una dada sobre les dades (és a dir, una metadada), així que ha de formar part de la descripció de les mateixes. És per això què sempre és millor usar dades que surten de la font original (p.e. d’un repositori de dades obertes com ara CKAN).

5. Qualitat. el principal problema aquí és definir què entenem per qualitat. Un exemple (una mica forçat) seria dir que, per exemple, les dades de Wikipedia són de mala qualitat si les comparem amb l’enciclopèdia Britànica. Potser les pàgines de Wikipedia contenen petits errors? Cert, però aquests errors es corregeixen aviat i la informació està actualitzada. Teniu qualsevol enciclopèdia en paper a casa? Intenteu buscar qualsevol tema com ara “wifi” o, pitjor encara, busqueu Croàcia (pista: busqueu Iugoslàvia). Per tant, la qualitat no és només tenir una dada fiable sino també actualitzada, ben descrita, amb precisió suficient, etc. És OpenStreetMap pitjor que Google maps? En el cas concret de conjunts de dades, un cop més l’única manera de validar la qualitat és poder anar a l’origen de les dades, per conèixer els processos de captura i processament que han patit.

6. Gratuitat. Finalment, han de ser les dades obertes gratuites? Es pot cobrar per unes dades amb una llicència que obliga a publicar les obres derivades també en obert? Es pot cobrar per dades que provenen de processos pagats amb els nostres impostos? Fa uns anys, l’Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET) va decidir cobrar per accedir a unes dades que fins el moment havien estat gratuïtes, fet que va aixecar una polseguera considerable. Però aleshores, com es pot fer negoci amb dades obertes? Més endavant parlarem un cop més de com pensar en clau “servei” i no en clau “producte” per a poder fer negoci amb dades obertes.

Si teniu més exemples d’algun d’aquests punts que vulgueu compartir no dubteu d’afegir l’enllaç i una breu descripció del mateix. Tanmateix, si teniu cap dubte o comentari al respecte també és el moment de posar-lo en comú.

Esperem les vostres aportacions!

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 9.8/10 (11 votes cast)
Exemples d'aspectes no tecnològics lligats a les dades obertes, 9.8 out of 10 based on 11 ratings

14 pensaments a “Exemples d’aspectes no tecnològics lligats a les dades obertes”

  1. Bon dia,

    més que exemples, a mi se’m plantegen dubtes, especialment sobre les llicències i drets d’autor, qüestió que ja he comentat a l’apartat d’Aspectes legals II per si algun especialista em pot respondre, i que tracto de reproduir més o menys aquí.

    Si la font original posa la clàusula ‘Compartir igual’, això inclou les obres derivades, però si s’acompanya de NC, entenc que no podrem vendre l’obra derivada que en fem.

    Suposant que la font original no posés ‘Compartir igual’, però posés ‘No Comercial’, podem fer un ús comercial d’una obra derivada, per exemple, de transcripcions, traduccions i resums, sempre que en tinguem el permís de l’autor?

    Tanmateix la clàsula BY-NC-SA suposa habitualment que el producte que fem estigui obert al públic. I en aquest cas, si volem que d’altres no venguin la còpia del nostre treball, es pot combinar la clàusula BY-NC-SA amb una combinació de clàsules de la directiva que restringeixi l’accés als textos mitjançant contrasenyes?

    L’altra opció que se m’acut, és no fer públic/obert tot el producte (transcripcions, resums…), potser només una part de mostra… Però encara que sigui una venda de servei em pregunto quina llicència CC pot ser la que doni més empara?

    Aquests són dubtes que tinc de fa temps i que m’interessa molt conèixe’n la resposta. Gràcies!

    Fins ara!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
    1. Suposant que la font original no posés ‘Compartir igual’, però posés ‘No Comercial’, podem fer un ús comercial d’una obra derivada, per exemple, de transcripcions, traduccions i resums, sempre que en tinguem el permís de l’autor?

      hola Mercè,

      en principi, si la llicència és BY-NC-SA, qualsevol obra derivada també haurà de ser BY-NC-SA, ja que el SA obliga a mantenir la llicència. De totes formes, la llicència només indica el que es pot fer “per defecte”, sempre es pot contactar amb l’autor i negociar els drets per a una obra concreta

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
      1. D’acord, Julià.

        I entenc que si el que posa és només BY-NC, raó de més.

        Abans havia pregutat també, si les clàusules de CC són compatibles amb el que heu comentat dels drets d’autor de la Directiva Europea. Em sembla que no, oi?

        Gràcies!

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  2. Un tema amb el que ens trobem a la feina és l’ús de cartografia digital. L’ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) permet l’ús de la cartografia per usos no comercials. Per tant s’entendria que cap empresa la pot utilitzar. No obstant això, parlant amb un de l’ICC em va comentar que es referien a usos no comercials de serveis de cartografia.

    Per tant em va quedar la idea que una empresa pot utilitzar la cartografia de l’ICC com un mitjà de funcionament de la seva activitat (fer plànols urbanístics o propostes de línies de transport públic) però no com una eina finalista (oferint mapes on-line amb la localització de comerços amb fins publicitaris). Per mi és difícil d’entendre clarament la frontera.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
    1. Cert, Uli, no és senzill delimitar què és un ús comercial i què no

      en el cas dels recursos educatius en obert hi ha hagut una discussió molt forta e interessant entre defensors i detractors de la clàusula NC

      jo personalment m’inclino per l’opció triada a Wikipedia, BY-SA, que és oberta i obliga a que tot el que es faci també ho sigui (és “viral”), crec que és la que realment inclou l’esperit del moviment open; el sempre polèmic Richard Stallman ens ho explica aquí

      l’altre extrem més radical és CC-0 o el domini públic, en plan “aquí ho teniu i feu el que vulgueu i no em molesteu més”

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  3. Jo només afegiria, pel que fa al punt número 6 sobre gratuïtat, que insisteixo en que les dades obertes no tenen perquè sempre ser gratuïtes, si bé estic d’acord amb en Julià que potser el concepte servei podria donar més sentit al cobrament, per exemple garantint una freqüència de refresc en l’obtenció de les dades, o facilitant que les dades puguin després ser mesclades amb altres dades…

    Tot el tema de llicenciament que heu comentat a aquesta entrada el trobo molt interessant i de fet m’ha obert la curiositat per saber-ne més sobre el tema.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  4. Bones,
    En al línia del que comentava l’Uli, i com a usuari de mapes de l’ICC (ara ICGN), volia comentar que els mapes que serveixen tot i ser gratuïts cal fer constar específicament quin és l’origen de la cartografia o ortoimatges. Crec recordar que si una empresa, fa un projecte on inclou plànols amb cartografia descarregada de l’ICGN cal pagar una certa quantia econòmica en funció de la superfície que apareix als plànols.
    Tal com s’explicava en sessions anteriors per a poder descarregar informació cartogràfica es necessari donar-se d’alta com a usuari i tindre una contrassenya. El procés de validació comporta l’acceptació de les condicions d’ús del servei i per tant cal llegir la “lletra petita”.

    Salutacions,

    Josep Maria Sánchez

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Josep Maria

      en aquest sentit (haver-se de registrar, pagament, llicència restrictiva) aquestes dades no poden considerar-se obertes, per exemple

      com veurem la setmana que ve, segurament els plànols usen formats de dades propietaris, una barrera més en l’exercici de les llibertats demanades per les 5Rs

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  5. Bona tarda,
    respecte al tema d’informació cartogràfica de l’Institut Cartogràfic, jo l’he utilitzat de diferents formes:

    -Particularment
    -Com a treballador de l’administració pública
    -Amb finalitats comercials.

    A la seva web, concretament a:

    Hi ha tota la informació necessària per tots els casos. En resum, per temes particulars i no comercials és gratuïta. I per qualsevol publicació (tant comercial com no comercial) s’ha de sol·licitar el permís mitjançant un formulari a la mateixa web.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  6. En mi vida profesional que he encontrado con el hecho de que el INE cobra ciertos datos.

    Por ejemplo, cuando el CNAE (código de actividad) lo quieres a un determinado nivel de ‘profundidad’ lo has de pagar. Pero esta información es gratuita cuando no quieres tanto detalle,

    Entiendo que se paga por el trabajo de tratar dichos datos, que son públicos y tratados por un organismo público.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  7. En relació al darrer punt: GRATUÏTAT.
    “Han de ser gratuïtes les dades?”
    Al meu entendre, les dades que processa i gestiona una administració pública haurien de ser gratuïtes ja que l’administració treballa per a la ciutadania i nosaltres ja les paguem aquestes dades amb els impostos. Per què se’ns haurien de tornar a cobrar? (Una altra cosa és que en moments de crisi com l’actual l’administració hi pugui veure una nova font d’ingressos, com segurament va passar amb el cas de l’AEMET que comenta el Julià).

    Cito un cas similar, en aquest cas referit a la informació de les empreses espanyoles que es donen d’alta al registre mercantil. El Boletín Oficial del Registro Mercantil (BORME) és l’òrgan oficial del Registre mercantil espanyol que publicita aquells actes jurídics que ‘per imperatiu legal’ s’han de posar en coneixement públic.
    Al BORME hi trobem tots els butlletins publicats i hi tenim accés a través d’arxius en format PDF. Ara bé, si t’interessa trobar una empresa determinada ho tens malament, perquè si no saps el dia exacte de constitució de l’empresa i de publicació al BORME ja pots començar a buscar… No existeix un cercador que et faciliti la feina.

    En aquest cas la informació és gratuïta i accessible, ara bé, el concepte ”obert” és relatiu ja que el terme ‘obert’ JO només me’l crec quan tinc un accés a la informació útil, i en aquest cas penso que no ho és.

    Per donar resposta a les persones que es dediquen a la tasca de cercar empreses va néixer una empresa anomenada Empresia que ens facilita la feina que no fa el BORME.
    Empresia posa a la nostra disposició un cercador que facilita aquesta tasca, encara que no sàpigues quan s’ha publicat la informació ni quan s’ha constituït l’empresa, amb el nom en tens prou. I el servei és gratuït per a la cerca d’empreses publicitades al BORME des de 2009. Si en busques una de més antiga ja hauràs de pagar per accedir.

    Em pregunto com els va el negoci…

    En resum, en la meva opinió Empresia fa una tasca que hauria de fer l’administració pública

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  8. Em sembla que respecte a l’ús que les empreses fan de les dades hi ha molt descontrol perquè encara no hi ha una cultura de les dades. Estem encara en la fase de llançament i les empreses fan el que poden amb les dades. El problema apareix quan les dades es perden o són robades per altres. Llavors qui és el responsable? Ara l’usuari/client sempre surt perdent.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  9. Quan veus que una iniciativa de salut pública, impulsada per centres de recerca i universitats, finançada amb diners públics i que reclama la participació ciutadana, no obre dades i no facilita les Rs, denota que queda molt camí de sensibilització per fer:
    Mosquit Tigre

    ¿No ens hauríem de plantejar que l’aportació de diners públics obligués a obrir les dades?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *