Diferències entre CSV i JSON

benvolguts / benvolgudes,

he de dir primer de tot que una entrada amb un títol com aquest pot causar certa confusió, ja que estem comparant dues “coses” força diferents, que no són completament intercanviables. De totes formes, ens serveix per exemplificar com anar avançant en l’esquema de 5 estrelles que hem mencionat anteriorment. Anem primer a recuperar quina informació conté un recull de notícies (una possibilitat una mica simplificada):

  • data i hora de l’última actualització
  • temes del recull (p.e. “esports”, “política”, …)
  • enllaços a les notícies
  • transcripcions
  • imatges relacionades
  • relacionat amb un altre recull?

Si volem fer un fitxer CSV que tingui l’estructura adequada per aquesta col·lecció de dades, el primer problema és acotar el nombre de columnes dedicats a especificar els temes, els enllaços, les transcripcions i les imatges relacionades. Anem a suposar que un recull pot ser de, com a molt, fins a tres temes, pot enllaçar fins a 5 notícies (i, per tant, 5 transcripcions com a molt), pot anar acompanyat de dues fotos com a molt i pot anar relacionat a un altre recull o no. Per tant, les columnes del fitxer CSV serien les següents:

  • ID: identificador de recull. És necessari per poder, per exemple, fer referència a un altre recull.
  • DATA: data del recull.
  • HORA: hora del recull.
  • TEMA1, TEMA2, TEMA3: temes que descriuen de què va aquell recull.
  • ENLLAÇ1, .., ENLLAÇ5: els cinc enllaços possibles.
  • TRANS1, .., TRANS5: les cinc transcripcions possibles.
  • FOTO1, FOTO2: els enllaços a les dues fotos possibles.
  • REL: l’identificador d’un possible recull relacionat.

Per exemple, el fitxer CSV podria semblar-se a quelcom similar a això (es tracta d’un full de càlcul compartit). Veureu que hem usat el servei bit.ly per escurçar els enllaços, per comoditat.

Aleshores, us demanem:

  1. Intenteu afegir/actualitzar més notícies i/o reculls, seguint el que hi ha d’exemple. Tots teniu accés “total” al fitxer, així que sigueu curosos. D’aquesta manera podrem crear entre tots un petit fitxer que usarem per fer proves. Aprofiteu per repassar els conceptes que hem vist al voltant de les 5Rs.
  2. Quins problemes li veieu a aquesta representació? Evidentment, el fet que hi ha molts camps buïts (no usats) ja l’hem insinuat; podeu indicar algun altre problema? Penseu en quan parlàvem de què volia dir “dada“.
  3. Per als més agosarats, podeu proposar un exemple (amb un registre n’hi haurà prou) de com podria representar-se tota aquesta informació usant JSON? (pista: podeu intentar pensar en l’estructura de dades i usar aquest editor per crear la vostra proposta). Expliqueu també perquè la vostra proposta té l’estructura que té (la solució no té perquè ser única).

Vinga, no deixeu d’intentar-ho!

Salutacions,

Julià

 

 

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 9.2/10 (5 votes cast)
Diferències entre CSV i JSON, 9.2 out of 10 based on 5 ratings

26 pensaments a “Diferències entre CSV i JSON”

  1. He afegit una notícia a la taula CSV i he fet la mateixa notícia en json:

    {
    "data": "30/05/2014",
    "hora": "9:45",
    "Tema": [
    "Economia"
    ],
    "enllacos": [
    [
    "http://bit.ly/1oBgf4F",
    "El Índice de Precios de Consumo (IPC) se mantuvo sin cambios en mayo respecto al mes de abril,"
    ],
    [
    "http://bit.ly/1pqqCZ9",
    "El Índice de Precios de Consumo (IPC) se mantuvo sin cambios en mayo respecto al mes de abril, "
    ]
    ]
    }

    (són dos notícies de dos diaris diferents, però que han fet poc més que copiar la notícia d’agència).

    Quant als problemes del format CSV, veig dos:
    El primer és la manca de format ja que tot i que l’arxiu de full de càlcul tingui format, el fitxer CSV no en té. Aquest problema també el té el JSON.

    El segon potser està una mica agafat pels pèls i és la manca de context. És cert que la capçalera dóna context, però en un fitxer CSV la capçalera queda “lluny” de les dades, mentre que el JSON manté la capçalera juntament amb les dades.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  2. Bon dia,

    jo també he afegit una notícia al CSV, però no sé si la veieu… he fet ‘Publicar’ -si he de fer alguna altra cosa, ja díreu com.

    Pel que fa al punt 2, sobre els problemes del CSV, a banda del format, en veig d’altres, que provenen del dubte que vaig plantejar l’altre dia, i que agrairia que algú em respongués…

    Entenc que quan és vol administrar una base de dades, i fer-ne consultes, el millor és utilitzar un gestor de base de dades com Access o de l’Open Office Base. Amb aquest gestor, també es poden fer càlculs i formats, i fins i tot extreure les dades amb un xls o csv.

    En canvi, si ho fem amb una aplicació per a fulls de càlcul, està pensat per això, per dades amb formats de càlculs:

    – Quan fiquem un guionet, per exemple, ens ho agafa com un operador matemàtic.

    – La legibilitat del format del text a cada casella, resulta francament difícil… I recordo casos, en què quan es volca informació automàtica apareixen errors en el text. També és més difícil d’imprimir els resultats d’una forma compacta i ordenada, tema que es resol amb els informes de la base de dades…

    – Les columnes d’aquesta taula ‘Trans…’ s’han d’endevinar, i has de desplaçar-te amb l’scroll per llegir-les. Amb una base de dades com Open Base pots consultar totes les notícies que facin referència a un mateix tema, d’una forma més usable i menys farragosa…

    Quant al JSON, no conec aquest llenguatge.

    El dubte que em plantejo és: Google Drive no té gestors de bases de dades; l’XML o algun altre format pot agafar aquests administradors de bases de dades per posar-los online? O quin altre llenguatge de programació obert permet fer-ho?

    Gràcies!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Mercè

      hi ha una aplicació que es diu freebase (https://www.freebase.com/) que és un primer pas (bé, uns quants passos) cap a una base de dades organitzada i compartida, la veritat és que mai m’hi he ficat a fons però té molt bona pinta

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  3. Hola,

    Poso un exemple basat en el CSV de mostra:

    {
    “id”: 1,
    “data”: “2014-05-30”,
    “hora”: “17:33”,
    “tema”: [“història”,”Stanbrook”,”exili”],
    “descripcio”: [
    {
    “trans”:”El 28 de març de 1939 salpava del port d’Alacant un vaixell de càrrega anglès, l’Stanbrook”,
    “enllac”:”http://bit.ly/1kPcJAH”
    },
    {
    “trans”:”Una iniciativa civil commemora el viatge que van emprendre des del port d’Alacant”,
    “enllac”:”http://bit.ly/1o2nKhu”
    },
    {
    “trans”: “L’Stanbrook era un vaixell carboner britànic que el 28 de març de 1939 al vespre va salpar del port d’Alacant”,
    “enllac”: “http://bit.ly/1iwYX1e”
    },
    {
    “trans”: “L’Stanbrook era un vaixell carboner britànic que el 28 de març de 1939 al vespre va salpar del port d’Alacant”,
    “enllac”: “http://bit.ly/1hhCv1m”
    }
    ],
    “foto”: [
    “http://bit.ly/1lVxZRV”,
    “http://bit.ly/1jyk96K”
    ],
    “rel”: “”
    }

    JSON és un format molt important en l’intercanvi de dades en aplicacions web, en crides AJAX. La seva estructura s’assembla molt a l’estructura de dades amb què pot treballar qualsevol aplicacions (vectors, objectes, …) i permet un intercanvi de dades amb poc de pes -útil en el cas d’aplicacions per a dispositius mòbils-. Una de les avantatges sobre el CSV és la flexibilitat. Amb CSV, igual que amb Excel o que amb una taula simple d’una base de dades (es pot complicar i fer quelcom més dinàmic i flexible), l’estructura de les dades és la que és i s’han de prefixar, com aquí, el nombre de camps. Si ara volem 5 transcripcions i 5 enllaços i més endavant en volem 10 haurem de redefinir l’estructura de manera que no afecti o que tinguem controlada l’afectació a les dades anteriors. A més, com ja s’ha comentat, en un CSV poden haver molts de camps en blanc, de forma innecessària. El significat de les dades en un CSV es coneix amb la capçalera, o com he vist en alguns llocs, amb un CSV de definicions “rizando el rizo”, cosa que és millorable però, que no és el major inconvenient del format.

    Amb JSON podem definir una estructura de dades, com poso d’exemple, en la qual hi hagi les dades que tenim, ni més ni menys (he posat l’element rel amb una cadena buida expressament, perquè podem voler tenir sempre valor d’aquest atribut). A més, si en comptes de necessitar 5 transcripcions en necessitem més és tan fàcil com afegir més elements al vector -que jo he definit com descripcio-.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  4. Hola, crec que seria l’estructura del JSON:
    {
    “ID”: 6,
    “Data”: 20140530,
    “Hora”: “16:14:00GMT+2”,
    “Temes”: [
    “Ciència”,
    “Tecnologia”
    ],
    “Notícies”: [
    {
    “Enllaç”: “http://bit.ly/1prAfqB”,
    “Trans”: “Kepler-186f: descobreixen una planeta potencialment habitable”,
    “Fotos”: {
    “Foto1”: “http://bit.ly/1o6efOe”,
    “Foto2”: “http://bit.ly/1kQVBui”
    },
    “Rel”: “”
    }
    ]
    }

    En el document col·laboratiu, hauria de tenir una unificació en format de l’entrada de les dades, el format de la data, les possibles categories de temes, etc. Així aquestes dades serien realment reutilitzables.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Josep Ma

      has esmentat un dels punts claus que ja vàrem veure quan parlavem de què vol dir “dada”

      p.e. les dates, què vol dir 4/5/2014? quatre de Maig o 5 d’Abril? bé, potser per nosaltres una cosa i per un yankee una altra; i les 7:25? del matí o de la tarda?

      ni CSV ni JSON resolen aquest problema, però, les unitats de les dades són part de la seva semàntica, més enllà de la seva sintaxi

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  5. Si parlem d’incloure semàntica, definició de les dades que obtenim, formats com RSS, Atom o RDF, utilitzats ja fa uns quants anys en la sindicació de continguts, permeten associar les dades rebudes amb una semàntica coneguda gràcies a les especificacions existents. Potser JSON s’utilitzi per a difusió de dades però, almenys jo, quan penso en accedir a dades obertes penso en formats basats en XML i que siguin estàndards oberts.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Manel

      de fet això és el que pretenen els nivells de 4 i 5 estrelles, que la informació sigui “clickable” i ens porti a l’origen, on suposadament trobarem tot el necessari per saber de què estem parlant (tipus de dades, precisió, unitats, etc.)

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  6. Realment el format i el context de les dades són determinants tant en el moment d’afegir-ne a algun repositori, com en el moment de fer-ne ús.

    Les convencions per un element “trivial” com la data o l’hora ens ho corroboren. Per això el principal desavantatge del CSV davant altres “contenidors de dades” com el JSON, es la inexistència d’una definició clara de context i format dins el propi “contenidor” (hi ha solucions de pedaços que ens ho poden solucionar, però fora de l’estàndard).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  7. Per cert, cal reconèixer la facilitat del CSV per afegir nous camps. Jo ho he pogut fer sense coneixements tècnics amb resultats satisfactoris. Veureu que he creat molts camps de “Llicència” (pels enllaços i per les fotos).

    Però vet aquí que no he estat capaç d’omplenar-los (potser això ho tractarem més endavant en el curs….). He buscat a la publicació algun lloc que em parlés de CC-BY-3.0 o alguna cosa així, i el que m’he trobat és una parrafada del tipus:

    Protecció dels drets de propietat intel·lectual i industrial

    Són titularitat de l’ARA els drets de propietat intel·lectual i industrial del portal Ara.cat, que inclou els continguts i elements gràfics, el seu codi font, disseny, estructura de navegació, bases de dades i altres elements que formen part del lloc web. Per tant, correspon en exclusiva a l’ARA l’exercici, en exclusiva, dels drets d’explotació en qualsevol forma i, en concret, dels drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Qualsevol ús o reproducció que els usuaris facin d’aquests continguts, o d’altres que s’hi puguin incloure en el futur, s’han de fer seguint les previsions i respectant les limitacions de la normativa de propietat intel·lectual i en qualsevol cas amb l’autorització de l’ARA, sense perjudici dels límits que estableix el reial decret 1/1996, del 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei de propietat intel·lectual.

    Reserva de drets: L’ARA explicita una reserva de drets amb caràcter general respecte al conjunt dels continguts difosos en el lloc web que són objecte de propietat intel·lectual i industrial. D’acord amb el previst a l’article 32 del test refós de la llei de propietat intel·lectual, l’ARA s’oposa expressament a la utilització de qualsevol dels continguts de les publicacions de l’ARA en qualsevol format, amb la finalitat de fer ressenyes o revistes de premsa amb finalitat comercial, sense la prèvia autorització expressa de l’ARA.

    Aquest avís legal no suposa cap cessió de drets a favor de l’usuari en relació a cap dels elements integrants de la web o dels seus continguts.

    No s’autoritza en cap cas:

    La presentació d’una pàgina del portal Ara.cat o qualsevol contingut d’aquesta pàgina en una finestra que no pertany a l’Ara.cat per mitjà de qualsevol tècnica o procediment incloent-hi framing, inline linking, etc.
    Una extracció d’elements del lloc web que causi perjudici a l’Ara.cat conforme a les disposicions vigents.
    L’ús comercial dels continguts del lloc web Ara.cat.
    L’ús de marques o signes distintius, logotips, combinacions de colors, estructura, disseny i, en general, símbols distintius de qualsevol naturalesa, propietat de l’ARA, sense el coneixement i l’autorització corresponent de l’empresa.
    L’ús de continguts en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i l’ordre públic.
    Difondre continguts o propaganda de caràcter racista o xenòfob, pornogràfic, il·legal o que atempti contra els drets humans.
    Provocar danys en els sistemes físics i lògics de l’ARA, dels seus proveïdors o de terceres persones; introduir o difondre a la xarxa virus informàtics o altres sistemes físics o lògics que siguin susceptibles de provocar danys anteriorment esmentats.
    Intentar accedir i, en el seu cas, utilitzar els comptes de correu electrònic d’altres usuaris i modificar o manipular els seus missatges.

    L’usuari podrà visualitzar els continguts d’aquest portal, copiar-los, imprimir-los en el seu ordinador o qualsevol altre suport només per al seu ús personal i privat.

    Algun traductor a format de llicència????????

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. jo crec que, resumint-ho, s’oposen a tot, els nostres amics no podrien reutilitzar res del diari

      de fet és, malauradament, lo habitual en els mitjans de comunicació, al cap i a la fi és el seu model de negoci de sempre, vendre “coses” (diaris, programes) 🙁

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  8. Julià (i companys del curs)

    Tinc la impressió que queda molta feina a fer per a uniformitzar les tipologies de llicències.

    Observo que, per una banda, tenim unes llicències del món digital que ens permeten definir uns usos d’una forma cartesiana, però força clara.

    Per una altra banda, tenim una transposició de llicències del món físic que pretenen donar cobertura legal des del dret administratiu, civil i mercantil en paper.

    Ens manquen “traductors” dels temes legals a definicions més clares. Si no, correm el risc de fer-ho tant confús que ens perdem en legalismes i posar encara més traves a la compartició de dades. I en aquesta línia, caldria impulsar (si cal des de reglaments o lleis del Parlament) la inclusió d’un epígraf que indiqués la llicència dels continguts dels sites d’empreses i professionals i individus del país.

    En l’exemple que he posat, acollint-nos a la nomenclatura Creative Commons, ¿no podrien indicar un tipus de llicència CC BY-NC-ND?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Jaume

      el problema és que els nostres amics no poden especificar cap llicència perquè veient les condicions del diari, ja ni tan sols podríen haver fet el recull!!!

      i tens raó, cal unificar llicències, cal pensar en llicències per a dades però les dades van integrades en una aplicació que porta un altre tipus de llicència i segurament aprofiten continguts en obert amb un altre, un embolic de primera, ni molt menys resolt

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  9. (Disculpeu que tracti aquest tema en aquest debat. Potser hauria d’haver sortit al debat d’aspectes legals, però l’exercici d’aquest tema m’ha fet derivar cap a aquesta inquietud).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  10. M’agrada que surti aquest tema, perquè jo també segueixo en espera de possibles solucions al tema de com tractar les llicències i drets, especialment per fer-ne serveis de valor afegit, com resums d’articles especialitzats i transcripcions d’àudios. De fet, fa temps em vaig plantejar una idea de negoci similar (per cert, si algun programador o algú es vol afegir, encara no me n’he desdit), per tirar endavant a partir d’articles acadèmics que es publiquen en obert, i jornades a Youtube… Encara que estiguin en obert i/o amb CC, no em queda mai prou clar, quan és necessari demanar el vistiplau als autors. ..

    Julià, en l’apartat d’aspectes legals, vau dir que per fer ús comercial entre tota aquesta complexitat de drets, si era sobre fonts d’accés obert, la solució passava per oferir serveis, oi? Òbviament els nostres serveis només podrien oferir en obert, el que ja ho està, amb el vistiplau de les fonts, i amb alguna demo part del nostre servei, oi?

    Fins aviat!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Mercè

      si els articles o textos tenen una llicència CC sense la clàusula ND (és a dir, permeten obres derivades), aleshores és possible transformar-los (revisar-los) i reusar-los en un altre context.

      Si has de combinar continguts amb llicències diferents, aquí tens una mica més d’informació:

      http://wiki.creativecommons.org/Frequently_Asked_Questions#When_is_my_use_considered_an_adaptation.3F

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    2. Mercè,

      Sembla clar que la clau de volta de l’utilització de les Dades Obertes és en el llicenciament, i no pas en els aspectes tècnics (que sempre tindran alguna solució tècnica).

      Això em porta a una reflexió. Si un cop coneixes els beneficis que comporten les dades en obert, un cop prens consciència que les dades les aportem (volutariament o involuntariament) entre tots, un cop entens que l’obertura pot generar oportunitats (en condicions de certa igualtat) per tothom , ¿què necessitem per potenciar les Dades Obertes? ¿què cal fer per obrir els llicenciaments?

      Personalment, crec que primer ens cal una feina de conscienciació social. Les Administracions públiques, amb el seu exemple, ho han començat a fer i poden actuar de força tractora per arrossegar altres a fer-ho. Cursos (com aquest), jornades, formació a les escoles,…… hi ha molts espais on es pot incidir en la consciència col.lectiva.

      També crec que les Adiministracions públiques, a través del potencial econòmic del que els ciutadans les dotem, han de condicionar la compra pública a l’obertura de les dades de les que disposen les empreses licitants. Això es podria fer mitjançant condicions o puntuacions en concursos públics de licitació.

      I també tenim de la nostra part la legislació. Les regulacions, a través de lleis i reglaments, han de servir al benefici de la ciutadania (de la majoria, no de sel.lectes minories) i al conjunt de la societat. Així poden donar recolzament a accions orientades a clarificar i simplificar els llicenciaments, alhora que poden forçar a obrir dades.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  11. Gràcies, Julià, pel recurs, i gràcies Jaume, per la reflexió.

    Les dades obertes presenten una oportunitat de coneixement i de progrés humà per a la ciutadania, sens dubte. I crec que les administracions han de ser les primeres a donar exemple, ara si per licitació o no, no m’ho he plantejat.

    Així mateix, crec que les dades obertes suposen una oportunitat per a professionals de la informació, que com una servidora, estem fora del mercat laboral. Si podem afegir valor a les dades, per tal d’oferir uns serveis, crec que es correspon una contraprestració econòmica per aquests serveis, que s’adrecin a les persones que les sol·licitin; això, independentment que les dades “en brut” estiguin en obert i a l’abast de tothom.

    El tema és que les dades “en brut”, o conferències o articles, o es troben amb copyright -cosa que impedeix fer res a un sol professional- o , ni tan sols mostren a quin tipus de llicència s’acullen, cas en què hem d’acabar contactant en la font.
    El cas ideal, però que passa poques vegades, és que diguin que és llicència CC sense la clàusula ND, com ja vaig comentar.

    Seguim!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Bones,

    Aprofitant la notícia del mes he penjat la notícia de la proclamació d’en Felipe VI el 18 de juny.

    És molt més entenedor introduir-lo a la taula que en JSON.

    Realment caldria eliminar columnes visibles perquè es dificulta molt l’entrada de text.

    Salutacions,

    Josep Maria Sánchez

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Josep Maria

      JSON és llegible per humans però sense un bon editor que “entengui” el format costa molt editar-lo i és fàcil cometre errors, en aquest sentit és com l’XML, està pensat més per màquines o processos que es comuniquen entre elles

      la idea, però, és que ignorant l’estructura subjacent de les dades, és realment fàcil fer un script o aplicació que converteixi entre JSON i CSV

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  13. hola,
    acabo d’introduir una nova fila de continguts al fitxer compartit a Google Drive, ja em disculpareu la monotonia perquè torna a anar del tema de la setmana. Aquesta vegada se centra en el príncep però. (ID 10)

    Em pregunto com es deu fer per entrar la info a l’editor de JSON. Es pica a mà? Es descarrega en algun format que després s’importa? M’il·lustreu sisplau?

    Coincideixo en els comentaris d’alguns de vosaltres quan esmenteu la falta de context com a ‘problema’ en la representació de la informació. Per altra banda, hi afegeixo un nou possible problema que em sembla que no ha sortit encara: la manca d’uniformització en la classificació de la informació. Posaré com a exemple el tema de la setmana: l’abdicació del rei Joan Carles en favor del seu fill. Si jo ho classifico com a temàtica ‘social’, un altre ho fa com a ‘política’, un altre com a ‘corona’, etc. ens faltaran vinculacions internes que possibiliten que dues informacions diferents, que van en files diferents, però íntimament relacionades, no ho estiguin dins del nostre aplicatiu perquè ho hem classificat utilitzant diferent terminologia.
    No sé si m’he explicat…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Núria

      aquest problema de manca de context és el que els nostres amics aporten com a valor; ells classifiquen les notícies d’acord a un vocabulari predeterminat; evidentment si permeten que tercers afegeixin descriptors, hauran d’establir un mecanisme per ajudar-los a trobar els millors descriptors per a una notícia donada, p.e. mitjançant una anàlisi del contingut

      no és que no es pugui fer, però no és trivial, no està ni molt menys resolt

      salutacions,

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  14. hola a tots,

    sense que sigui la resposta “oficial” a l’exercici proposat, aquí teniu un document JSON amb un parell de reculls (un amb dues notícies i l’altre amb tres que fa referència al primer), amb una estructura que intenta reproduir el que diu l’enunciat:

    1) hi ha un camp per cada element que apareix
    2) alguns dels camps són compostos, p.e. cada notícia part del recull té un tema, un enllaç i una transcripció

    veureu, doncs, que el tema va associat a la notícia, no al recull directament, tot i que a efectes pràctics podem suposar que els temes d’un recull són els temes de les notícies

    una altra opció hagués estat separar els temes de les notícies/transcripcions; és com, de fet, les fotografies que estan en una taula separades. Això és informació que pot usar una aplicació per decidir, p.e., si cada notícia porta associada una foto o no, la foto és del recull i no de la notícia; és una decissió de disseny que no té perquè ser bona o dolenta, és com és perquè ho hem decidit així

    salutacions

    Julià

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. veieu quin problema té aquest fitxer JSON? (pot dependre del vostre sistema operatiu / navegador)

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. El problema es que no s’ha declarat la codificació de caracters del document i així ens apareix “text no reconeixible” quan tenim caracters que no son ASCII americà (per exemple, la ç de “enllaç” que ens apareix coma Ç).

        Això no és exclusiu del JSON. Altres sistemes que gestionen dades tenen aquest problema que sovint provoca conflictes d’accés a la informació.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *