Definicions bàsiques (II)

Benvolguts / benvolgudes,

mentre continuem amb l’altre debat per definir “obert” (que ens costarà tancar, ja us aviso), voldria fer-vos pensar també sobre què entenem per “dades”; sembla un tema obvi però la veritat és que també és un concepte molt ric que cal definir correctament.

Suposeu que “trobem” això:

42

El primer que ens ve al cap és “42 què?”. I si haguèssim trobat això:

amane nambili

Seria el mateix? Amb aquest senzill exemple només pretenem mostrar, de moment, dues coses:

1) Una dada, sense context (ara ho definirem), no vol dir res.
2) El format (en un sentit ampli) de representació de la dada és important.

Suposem que ara ens diuen “la temperatura del pacient és de 42 graus”. Hem dotat de significat al 42, quan la dada (42) és la resposta a una pregunta (“quina és la temperatura del pacient?”), hem avançat un nivell i ja podem parlar d’informació. Però ja us avanço que encara no som prou precisos. Què vol dir que “la temperatura del pacient és de 42 graus”? Doncs coses ben diferents:

  • Si són graus Celsius, el pacient té febre.
  • Si són graus Fahrenheit, el pacient és un cadàver fred.
  • Si són graus Kelvin, el pacient és un  cadàver congelat flotant en l’espai exterior.

Així doncs, per poder parlar d’informació amb propietat, ens cal un tercer punt:

3) Les dades tenen unitats i un rang associat.

Si penseu que tot això és una tonteria, pregunteu-li a la NASA.

Per tant, aquest context del qual parlàvem (format, unitats, rangs) és el que dóna significat a una dada i la converteix en informació que respon una pregunta. Quan tenim molta informació (i, per tant, moltes dades), podem inferir nova informació combinant diferents fonts, creant coneixement. Així, per exemple, sabem que “si la temperatura del pacient arriba a 42 graus Celsius, la febre pot causar danys cerebrals irreversibles”. És aquest coneixement el que perseguim, construint-lo combinant moltes fonts d’informació, en aquest cas les mesures de temperatura dels pacients amb les observacions dels metges, experiments al laboratori, l’anàlisi de les mostres de teixit cerebral, etc.

Aquesta estructura es coneix com la Jerarquia DIKW (Data-Information-Knowledge-Wisdom). Si voleu, podeu contribuir a millorar la pàgina de Wikipedia al respecte (Jerarquia del coneixement).

En el nostre context, però, per “dades” entenem normalment taules de dues dimensions que representen, per cada fila, un element, i per cada columna un valor associat a un atribut de l’element, de forma que cada element queda descrit mitjançant els seus atributs. Per exemple, mitjançant el formulari d’inscripció a aquest curs vàrem recollir informació sobre els participants en el mateix, de forma que per cada participant sabem quan es va registrar, la seva edat, el seu sexe, l’àmbit i sector professional on desenvolupa la seva activitat i si havia participat o no en l’edició anterior d’aquest curs. A tall d’exemple, aquesta informació, en format taula la podeu trobar aquí. Més endavant parlarem de les característiques d’aquest tipus de dades i com podem definir els aspectes relacionats amb la seva natura (origen, precisió, etc.).

Però les dades (obertes o no) no són només taules! Hi ha molts altres tipus de dades que tenim disponibles. Aquesta entrada en el blog n’és un, “informació textual”, amb les seves particularitats: manca d’estructura clara, format i contingut entrellaçats, etc. Com ja veurem més endavant, la complexitat de manipular dades és directament proporcional a la manca d’estructura de les mateixes.

Podrieu, si us plau, aportar altres tipus de dades i posar un exemple així com indicar per a què podrien servir en un escenari basat en dades obertes? Per exemple:

Entrades d’un blog: informació textual, no o poc estructurada, podria usar-se per identificar mitjançant una anàlisi de freqüències quins són els termes o conceptes més importants (en aquell blog, clar). 

Sigueu imaginatius, esteu rodejats de dades! Esperem les vostres aportacions. Després farem una petita classificació entre tots que refinarem quan parlem dels aspectes tecnològics que envolten a les dades.

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 9.7/10 (7 votes cast)
Definicions bàsiques (II), 9.7 out of 10 based on 7 ratings

75 pensaments a “Definicions bàsiques (II)”

  1. Bufff. És curiós però estem tan acostumats a veure les dades com a taules que es fa difícil pensar en elles sense una taula que les envolti. De fet, per mi, un blog no deixa de ser un conjunt de taules 🙂

    Dades? Les característiques d’un cotxe, d’un ordinador, d’una rentadora, d’una persona, són dades. Es podrien fer servir per a identificar aquests aparells o a una persona determinada. També podrien utilitzar-se per determinar freqüències.

    Els senyals de trànsit que trobem a una carretera són dades, obertes! Es poden fer servir per determinar el temps mínim en que es pot fer un recorregut, o la perillositat de la carretera o si el seu traçat és recte o té moltes corbes.

    Bé, ben pensat no és tan difícil 🙂

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.8/5 (4 votes cast)
  2. Fotografies i videos també són dades. Per si soles, és a dir, si no van acompanyades de paraules clau o estan classificades d’alguna manera, no són estructurades, però tot i així es poden analitzar (visualment o automàticament) per extreure’n informació. Per exemple (un molt tonto), si dues persones surten juntes a una foto vol dir que es coneixen, o com a mínim hi ha una certa probabilitat que es coneguin depenent de com estiguin de juntes, etc.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (3 votes cast)
    1. ja que parleu d’imatges, que és un tipus de dades molt particular (perquè el seu contingut a nosaltres els humans ens diu molt i en canvi per les màquines és molt difícil de processar), us poso un exemple per a que veieu que es pot fer amb dades (en aquest cas imatges) obertes:

      XXX by Eric Fisher, on Flickr

      algú s’atreveix a explicar-nos que ha fet l’autor d’aquesta imatge? més enllà de reproduir el que diu el text que acompanya a la imatge original, és clar!

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
      1. Ha representat les dades gràficament, n’ha fet una representació visual. Ha assignat colors als diferents valors de les dades i els ha disposat a sobre d’un mapa.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
        1. sí, però quines són les dades que l’artista ha visualitzat? què pretenia amb aquesta visualització? d’on ha tret les dades?

          VN:F [1.9.22_1171]
          Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
          1. Són les visites dels turistes a cada lloc geogràfic mitjançant el nombre de fotos que hi han pres. Pretenia visualitzar els lloc més visitats per turistes locals i forasters.

            Pot haver tret les dades d’alguna xarxa social com Picasa, d’algun servei com GoogleMaps o d’alguna aplicació mòbil com Instagram.

            VA:F [1.9.22_1171]
            Rating: 4.3/5 (3 votes cast)
      2. L’autor ha plasmat en una mapa les dades, utilitzan una codificació d’intensitat de colors. A major intensitat de color major densitat de dades.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
          1. cert, tots dos teniu raó, però la gràcia d’aquest conjunt de dadés és que representa les fotografies fetes per turistes (en vermell) versus les fetes per locals (en blau), es pot apreciar perfectament el perfil de certs carrers com ara la Rambla, Passeig de Gràcia, parc Güell, plens de punts vermells

            en aquest cas, l’artista ha usat no les imatges originals sino les seves metadades (com ara la seva geolocalització), les ha creuat amb el perfil de la persona que ha fet la foto (per saber si és local o turista), i les ha pintat en un mapa, reflectint la “invasió” de turistes en la ciutat

            si vosaltres volguessiu fer un negoci per turistes, on posarieu la vostra botiga? és un bon exemple de com usar dades obertes per “denunciar” l’ocupació de les ciutats per part del turisme i alhora crear un coneixement que, de fet, podria ser usat per moltes altres coses, a banda de ser estèticament molt potent

            salutacions

            Julià

            VN:F [1.9.22_1171]
            Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
      3. Bones, amb aquesta imatge he recordat que fa un temps vaig trobar un projecte semblant on representen en un mapa de Barcelona la informació de les xarxes socials geolocalitzades però a la nit, amb un estil semblant al mapa que heu penjat, amb aquesta informació que ells únicament volen fer servir de forma estètica es podria fer servir també per a situar punts d’oci nocturn.
        atNight

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
      4. Como pone un usuario, el color rojo refleja los puntos de interés más visitados por turistas , de no ser por el comentario, sería un simple plano con unos puntos señalados por algún motivo desconocido.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  3. Aquesta entrada d’en Julià em fa reflexionar sobre la forma com captem les dades. Com les introduïm al nostre cervell, a la nostra CPU. Per la vista, per l’oïda, pel gust, per l’olfacte, pel tacte. Tot ens dona informació i ens respon preguntes.

    Ara bé, anant a la concreció de l’activitat, un exemple podria ser les fotos que la gent comparteix amb mi. Em diuen quin lloc és i quina gent hi surt. Podrien servir per disposar d’informació gràfica d’un emplaçament geogràfic. I també per saber qui dels meus amics, coneguts i saludats ha estat en un emplaçament concret.

    Aquests mateixos pesats, m’envien missatges per quedar. Pels missatges, puc arribar a saber a quina hora dormen per les hores que no rebo missatgets :-). També si normalment es comuniquen amb mi més a través del twitter, el facebook o el whattsapp. I tot això sense entrar a analitzar els continguts, que si miréssim per paraules clau, potser descobririem alguna sorpresa sobre qui monopolitza determinats tipus de converses ;-).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
    1. hola, Jaume

      hi havia una app a facebook d’aquestes tontes que analitzava els teus amics i et deia quina era la teva orientació sexual més probable; no deixava de ser una tonteria però en el fons el que feia l’app era inferir els teus gustos a partir dels gustos dels teus amics, moltes altres aplicacions usen esquemes similars, p.e. Amazon per colocar-te un llibre

      en parlarem quan parlem de Big Data, ben aviat

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. Hola,
        Sobre això m’agradaria remarcar que, i encara que actualment google+ no és una xarxa social de les més visitades, amb el temps ho serà. I ho serà per una simple (que no ho es tant) raó. Perquè pot unificar les cerques del seu cercador amb la seva xarxa social. Així quan cerquem, per exemple un restaurant, a part de fer-se eco de la nostra posició geogràfica, podrà consultar el nostre perfil per determinar quin tipus de cuina ens agrada i a més mirarà si algun dels nostres contactes ha anat a algun restaurant per la zona i si l’ha valorat.
        Això és un creuament de dades a la “màxima potència”

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      2. Hola,
        Sobre això m’agradaria remarcar que, i encara que actualment google+ no és una xarxa social de les més visitades, amb el temps ho serà. I ho serà per una simple (que no ho es tant) raó. Perquè pot unificar les cerques del seu cercador amb la seva xarxa social. Així quan cerquem, per exemple un restaurant, a part de fer-se eco de la nostra posició geogràfica, podrà consultar el nostre perfil per determinar quin tipus de cuina ens agrada i a més mirarà si algun dels nostres contactes ha anat a algun restaurant per la zona i si l’ha valorat.
        Això és un creuament de dades a la “màxima potència”

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  4. Bona tarda,

    en primer lloc, m’agradaria fer constar la diferència de definicions que he trobat entre dues enciclopèdies:

    – Segons l’Encliclopèdia.cat al seu Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en la seva acepció més genèrica, la dada és directament informació: “Qualsevol informació que facilita la formació d’una idea, d’un judici, d’una conclusió”; o bé “informació representada d’una manera convencional que en permet la interpretació, el processament, etc.”

    – Segons la Viquipèdia: “Una dada és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d’una entitat. La dada no té valor semàntic (sentit) en si mateix (…)”. Per posar un símil, segons aquesta definició entenc que la dada s’aproxima més al “significant” en el concepte de “signe lingüístic”, que està format per l’associació que es fa des de cada llengua, de significat i significant.

    Entenc que aquesta segona definició, s’hauria de completar amb el que ha dit en Julià del context que li dóna valor semàntic i va més en la línia del que heu comentat. Per a mi la dada en la comparació seria l’equivalent al “signe lingüístic” pròpiament, però ens mancaria la llengua i el context en la mateixa, per tal d’interpretar-lo adequadament.

    Així, si interpreto bé el que heu dit, distingeixo els següents conceptes:
    – 42 = un número
    – 42 graus = una dada que es refereix a temperatura, però cal entendre-la segons el context cultural de mesura dels graus
    – 42 graus Celsius = informació
    (Si m’equivoco o els separo massa rigorosament, que algú em corregeixi)

    Els documentalistes, ens trobem moltes vegades amb la problemàtica dels mots polisèmics i els mots descontextualitzats. Penso en la construcció de tesaurus, però també en la construcció de perfils booleans. Per exemple, quan vols que un perfil de cerca et trobi paraules d’una notícia, has d’afinar molt bé en les paraules que cerques, perquè et trobi notícies amb resultats pertinents. Les notícies són uns textos gens estructurats, ni pensats per a fer aquestes cerques. I el mateix podríem dir que passa amb la resta de dades… Fem una simple cerca al Google sobre imatges d’una paraula, que mirem que no sigui polisèmica; per exemple, “data” (millor en anglès), i veurem com ens apareixen imatges que relacionen el terme de formes molt diverses en la imatge –estadístiques, bits, rètols de la “big data”… i també imatges que costa més de relacionar amb el concepte de dada. Per això, òbviament, quan les dades estan més ben definides i estructurades, més informació ens aporten. I penso que el fet que les dades siguin obertes, o lliures, no vol dir que no hagin d’estar degudament tractades i processades, si és vol que aportin informació.

    Uff, disculpeu la parrafada, hehehe…

    Fins aviat,

    Mercè

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
    1. hola, Mercè

      una entrada molt interessant, moltes gràcies per compartir els teus coneixements sobre dades (i metadades, o dades sobre les dades), de fet en parlarem més endavant però està molt bé que ho hagis avançat!

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  5. Bona tarda,

    Alguns exemples que em venen al cap:

    – Veu registrada: És una font de dades desestructurada que pot ser utilitzada per molts tipus d’anàlisis.

    – Dades captades a partir de sensors: geolocalització, temperatura, contaminació…

    – Diccionaris: col·leccions de documents estructurats a partir d’una clau i un valor (en el cas d’un diccionari com a tal, la paraula i la definició de la mateixa).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  6. Tones de deixalles a les platges del litoral català?

    Em costa pensar en un supòsit sense relacionar-lo instintivament com a indicador d’un succés. En aquest cas l’estat de l’aigua, per exemple

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  7. Estem a la prehistòria de les dades?

    Vull dir que normalment parlem de dades que tenim disponibles en un ordinador (taules, informació textual, imatges,…). Dades que hem recollit amb els mètodes rudimentaris dels que disposem (teclats, escànners, micròfons, sensors d’imatges,..).

    Ha d’arribar un dia en el que els gustos, les olors i les textures ens ofereixin un nou ventall de dades. D’acord que els traduirem a uns i zeros (i serà divertit descobrir fitxer .snif, .tastet o .mmm!!! i .touché). Però penso en la quantitat de dades-informació al meu voltant i trobo que només en podem processar una ínfima part.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (6 votes cast)
    1. hola, Jaume

      ja existeixen mecanismes que oloren i d’altres que detecten textures (visualment), convertint dades complexes (les olors són de fet molècules) en una informació no tan diferent a la que estem acostumats a treballar: un seguit de números que descriuen un fet

      però hi ha altres dades que no són exactament coses que es poden mesurar, p.e. les relacions (qui coneix a qui), tot i que això es pot modelar de forma senzilla amb un graf (i representar-ho amb una matriu), és un tipus de dades radicalment diferent al que estem acostumats a pensar quan pensem en dades

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  8. Com a exemple de dades, em venen a la ment les que processo cada dia a la feina. Estrictament són dades numèriques i textuals, que degudament contextualitzades, aporten moltíssima informació sobre els productes químics que comercialitza l’empresa en la que treballo.

    Aquestes dades serien, p.ex.: la composició dels productes, la identificació de cada substància que els composen, les seves toxicitats, les seves densitats, les seves viscositats, etc, I es cotextualitzarien amb les seves respectives unitats, els mètodes de càlcul o experimentals amb les que han estat obtingudes, etc.

    Totes aquestes dades, es poden processar aplicant-hi factors de conversió, fórmules matemàtiques i la legislació vigent, per tal de classificar, etiquetar i elaborar la documentació tècnica i de seguretat dels productes que gestiono a la feina.

    Una abraçada!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  9. Estic molt d’acord amb en Jaume, hi ha moltes dades que encara o no es poden o son molt difícil de processar, estem tot començant a veure l’abast que tot això pot tenir.

    Entre les que ja podem processar podem pensar, en webs, blogs, documents, missatges de movil, emails, missatges de veu, fotos… informació desestructurada pero dels quals podem inferir informació mitjançant diferents algoritmes tot i que crec que encara no em podem treure tota la informació que hi guarden.

    Hi ha altres dades com les procedents de sensors que son mes estructurades però el seu volum ens complica una mica el procés.

    Després hi ha altra tipus d’informació com poden ser olors i textures , que apuntava en Jaume, que tot i que en alguns casos es poden simular o inclús processar (impressores d’olors o impressores 3D) encara es molt incipient.

    Hi ha otro tipus de informació que encara no podem transformar en dades com son les emocions i sentiments, si algunes de les seves manifestacions físiques, i podria ser una información molt valuosa.

    Salutacions,

    Sonia

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. Sonia,

      La teva exposició em fa reflexionar. Coincideixo en què hi ha altres tipus d’informació que ens semblen difícils d’aconseguir (com mesurem i capturem dades sobre sentiments?).

      En canvi, gràcies al tractament i gestió d’altres dades (per exemple, provinents d’enquestes) podem arribar a avaluar aquestes informacions que considerem intangibles.

      A títol d’exemple d’actualitat: el sentiment independentista (o no) dels catalans, a partir de les dades d’enquestes: http://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_del_suport_social_a_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  10. La química que menciona en Francesc em sembla una bona metàfora per apropar-nos a les dades: a partir dels components atòmics, com el nombre 42 de l’exemple proposat, es poden anar formant per agregació nous components mol·leculars (nombre: 42 + unitat: graus Celsius), etc, fins arribar a obtenir combinacions arbitràriament llargues (per exemple: la sèrie de temperatures i altres constants vitals d’un pacient al llarg d’un periode de temps)

    D’altra banda, tot el que es pot dir sobre un conjunt donat de dades es transforma també en dades: el seu context, les relacions entre fragments donats o les jerarquies que hi formen poden passar, al seu torn, a ser considerats com a peces d’informació sobre les quals podem tornar a establir relacions, etc.

    Tot plegat, i si em perdoneu per portar la metàfora tan lluny, vindria a ser una mica com les diferents estructures (primària, secundària, terciària i quaternaria) que es poden observar a les proteines (http://en.wikipedia.org/wiki/Protein_structure)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
  11. Dades:
    1. Interaccions diàries per xarxes socials.
    Utilitat:
    1. Una vegada es coneixen les interaccions habituals diàries de la majoria de la població, es poden establir patrons en relacions a altres fenòmens que les puguin fer augmentar o disminuir. Per exemple una enfermetat, un canvi de vida, etc…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  12. Bona nit

    Consums d’aigua de les dutxes de les platges d’un municipi.

    Serviria per a veure quines són les platges que tenen més afluència de públic.

    També serviria per a una gestió més eficient en la distribució de l’aigua.

    Salut!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  13. Bona nit.
    la feina, el dia a dia, apareix sovint en les respostes de les companyes i companys. Personalment “escolto” la xarxa amb determinats “mots claus”, com per exemple “Cerdanyola” o “Cerdanyola del Vallès”. No és perquè si, que ho faig: treballo per l’Ajuntament d’aquest municipi duent les seves xarxes socials.

    Dades són també els “sorolls” de la ciutat. Em resisteixo als auriculars. M’agrada escoltar com batega, l’entorn i la seva gent. I anar emmagatzemant els diversos sons. (hi ha pàgines de recol·lectors de sons).

    Dades són també tots els documents escrits que trobem en el nostre entorn. Llibres, diaris, opuscles, publicitat … Tota mena de suports amb codis variats.

    Classificables, ordenables, modulables …

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  14. Salutacions,

    en el primer post esmentava un lloc on s’emmagatzemen sons. Freesound, https://www.freesound.org/ És una iniciativa del Grup de Tecnologia Musical de la UPF http://www.mtg.upf.edu/.
    A la ràdio municipal de Cerdanyola del Vallès, quan havíem de menester sons especials per enregistrar falques amb missatges institucionals que requerien música impactant, sovint hi accedíem.

    Els arqueòlegs recullen la informació de les seves excavacions amb gran meticulositat. Analitzen tots els aspectes , totes les dades que aporta el jaciment determinat. Després, amb el pas del temps, aquella informació que potser és molt especialitzada ( per exemple, restes de llavors trobades als assentaments) poden servir a un especialista per analitzar-les. Conjuntament amb dades similars d’altres poblats, d’altres jaciments.
    Ho comento perquè així treballen al Museu d’Història de Cerdanyola, Poblat Ibèric de ca n’Olivé.
    (us lloc molt recomanable, d’altra banda. Excuses per la falca publicitària!)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.8/5 (5 votes cast)
  15. Hola,

    Un tipus de dades són els consums de llum o aigua dels habitatges. Poden servir per informar sobre aspectes concrets de les persones que hi viuen : si és una persona sola o viu amb altres, els horaris que fan, si estan o no de vacances en les èpoques d’estiu,…

    Unes dades de consum elèctric o d’aigua poden permetre fer una “radiografia”dels usuaris…..

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  16. Bona nit,

    Un escenari basat en dades obertes ha de servir per a que la ciutadania d’una determinada ciutat pugui realitzar algunes estadístiques sobre nivells de formació, sexe, barris, etc.

    També, de vegades, es fa servir per algunes empreses per treure profit dels seus negocis. Per exemple, si no recordo malament, a la página web de la Generalitat es pot veure un llistat de tots els hotels que hi ha a Catalunya. A partir d’aquí, es poden fer servir per crear web turístiques.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  17. Alguns exemples de dades basades en un escenari obert podrien ser des de les dades que capten els diferents sensors que es troben als carrers d’una ciutats: de temperatura, de la qualitat de l’aire, volum de vehicles, moviments de les bicis de lloguer d’un punt a un altre, etc.; els tweets amb un hashtag en concret que s’escriuen en un temps determinat; els vídeos que es pugen a plataformes con vimeo o youtube; les entrades de blogs que s’escriuen a wordpress, blogger, tumblr, etc.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  18. A mi se m’ ocorre enregistrar l’assistència d’un pacient amb una determinada patologia a atenció primària i hospitalària per relacionar quines s’associen amb més freqüentació i el tipus de complexitat (bé, és una informació que s’utilitza per gestionar recursos).
    Però em sorgeixen dubtes. La història clínica compartida(HC3 o HICS) es pot considerar OpenData pel personal mèdic públic?O posar la restricció d’accès a determinats usuaris ja ho fa incompatible amb la definició?
    Merci

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Rosa

      el tema de dades personals, especialment les relacionades amb la salut, és molt delicat; la propera setmana que parlarem sobre aspectes no tecnològics relacionats amb les dades obertes ho tractarem

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  19. Una possible dada, venda de crispetes als supermercats i als cinemes. Es podria analitzar l’evolució per determinar el nombre de clients dels cinemes que han passat a veure les pel·lícules a casa i l’augment o disminució de consumidors de pel·lícules en general.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  20. Estem envoltats de dades, obertes o no, privades o públiques, la importància no depèn del tipus de dada que representa, sinó de la capacitat d’analitzar-les i entendre-les. Podem disposar de moltes taules, de molts arxius, però és quan s’interpreten que obtenen el valor afegit.
    En el cas de les dades obertes, és important donar-les “en brut” però estructurades, sense analitzar, per tal que cadascú les pugui utilitzar, remesclar, redistribuir i aprofitar a la seva manera.
    Però per altre banda, també cal poder-les visualitzar i entendre de manera senzilla, per qui només les vulgui consultar.

    Per mi un exemple i una eina que ens pot permetre gestionar, analitzar i visualitzar les dades són les infografies, o els SIG (Sistema d’Informació Geogràfica), ja que (totes? ) les dades tenen un component geogràfic, passen en algun lloc i es poden representar.

    El component visual i territorial fa que les dades siguin més accessibles i atractives de consultar per a la ciutadania. No només hem de parlar d’emprenedors o d’empreses que puguin utilitzar aquestes dades per tal de generar un nou negoci o servei, sinó també per fomentar el coneixement i la transparència del “què està passant?” a la ciutadania.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.7/5 (3 votes cast)
  21. Bon dia,
    Un exemple de dades són els que es generen en temps real en les grans plantes industrials de cabal, pressió, temperatura, nivell, lògiques, consum elèctric, etc que són adquirits, tractades i transmeses pels sistemes de control i “scadas”. Això no es podrien considerar com “open data”, però aquestes dades són creuades amb les dades obertes dels preus del kw provinents de la subhasta diària de distribució de la xarxa elèctrica, para així reconduir el procés de les plantes, augmentant o reduint la marxa productiva a cada franja horària.

    Salutacions

    Javier

    Utilitzo corrector softcatala

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  22. Bona dia,

    Per la meva experiència laboral puc aportar un altre exemple, moltes de les botigues i empreses tenen les bases de dades dels clients.

    Molt interessants la resta d’entrades. Estem envoltats de dades i inclús dades culturals. Si veiem un núvol negre, sabem que plourà. Aquest cas seria una data? O necessitem una estació metereològica per a convertur-ho en data.

    Salutacions,
    Josep

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  23. Un exemple de dades que podríem estar en obert son les que es utilitzant per fer la bossa tipus de Catalunya. S’obtenen de fonts de diverses , estadístiques dels ens locals i caracteritzacions a instal·lacions. Aquestes dades contrastades i analitzades serveixen per quantificar els tipus de residus que es recullen a Catalunya.
    http://bit.ly/1iKU7g5

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  24. Bn dia,
    Per exemple, el nombre de cancel•lacions de billets de transport públic (metro, autobús) en relació a parada/estació i horari. Permetria determinar des de la necessitat d’unitats adients pel bon servei fins l’establiment d’una escala tarifària per la publicitat (en suport canviant) que portessin els autobusos.
    Les emissions sonores de locals nocturns. Associades a un sistema de limitació regulació automàtica de les mateixes
    D’altra banda, com diuen en Jaume i la Sònia, hi ha dades que no es poden processar (si més no ara per ara). Caldria que ho fossin? Quins efectes tindrien per a les persones? Podem acabar reduint la persona a un emissor de dades que queda fixat per les que en la imatge construïda per les que s’han processat d’ella?
    Salutacions

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  25. Dades obertes podrien ser per exemple la localització dels comerços de Barcelona ciutat. Si tinguéssim accés a aquestes dades obertes podríem fer estudis de mercat que ens servirien per definir una estratègia comercial o decidir on posar un tipus de negoci concret. Per a qualsevol negoci seria molt útil tenir accés a aquest tipus de dades. El problema es que no estem preparats per aprofitar aquestes dades. Aquest curs servirà per saber aprofitar les dades obertes i per emprendre nous negocis que explotin les dades obertes?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. no sé si els coneixes, però crec que t’interessarà visitar eixos.cat

      Salutacions,

      Jordi

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  26. Com a dades he pensat, inspirat de la imatge penjada on es veu els espais més fotografiats pels turistes, de dotar d’un GPS als treballadors d’una gran empresa, d’aquestes amb moltes oficines descentralitzades o en edificis molt grans i moltes plantes, de manera que es pugui monitoritzar els seus moviments per així optimitzar la localització dels treballadors, si uns han de fer viatges habituals es poden reubicar per estalviar temps i diners en desplaçaments, també seria aplicable a flotes de transport on el repartiment sigui amb una ruta habitual.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  27. La idea original que jo tenia de les dades és que ho estan estructurades o no serveixen. Per exemple, o tinc un document en una carpeta determinada de l’ordenador amb un nom concret o no servirà perquè el dia que el cerqui no el trobaré.

    Però els últims anys he vist canvis espectaculars. Gent que treballa amb dades desestructurades totalment i les intenta classificar i ordenar. Per exemple, el mapa que heu ensenyat, fer mapes a partir de o el mateix cercador Google.

    Amb tema de dades SIG per exemple. Antigament per saber si un polígon tenia al costat un altre polígon havies de treballar amb dades topològiques (dades fortament ordenades i estructurades), avui en dia no fa falta i amb un fitxer Shapefile (fitxer amb dades no estructurades gràficament i no topològiques) ho pots fer igualment. És un altre exemple com la tecnologia i la imaginació supera la tediosa càrrega d’estructurar les dades.

    Jo al meu ordenador i correu intento ser ordenat i m’ha donat molts bons resultats. Però s’ha de reconèixer que amb un bon sistema de cerca no cal ser tant metòdic.

    És la meva opinió que suposo que no estareu d’acord els fans de les Metadades

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
    1. és cert que Google resol molts problemes, especialment el fet de no haver de descriure (mitjançant metadades) res; de totes formes, parlant de dades obertes, si no describim les nostres dades correctament no sabrem si el que trobem és el que buscàvem o no, com de fet passa en google quan busca imatges, que acaba sortint qualsevol cosa

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  28. Dades? Be, per mi les dades és allò que em dona de menjar ja que treballo constantment amb elles. En els meus inicis en el món de l’estadística, per a mi una dada era un valor que em permetia calcular, resumir, explicar,… un concepte i sobretot donar una informació. Per tant, per a mi una dada en aquells moments era principalment un número o conjunt de números recollits de manera estructurada i clara.
    Però avui en dia veig que podem entendre com a dada a moltes coses. Per exemple, un munt d’imatges a instagram d’un usuari o grup d’usuaris en pot dir moltes coses d’ells. Per exemple, si té una afició per la natura (té moltes fotos de boscos i animals) , si li agrada anar amb bicicleta, per on és mou, si surt els caps de setmana, si li agrada la platja, etc… També ens permet saber en quins moments publica més, dia de la setmana o hora, etc..

    Fa unes setmanes em van explicar que els laboratoris farmacèutics Roche, acaben de comprar un blog sobre malalties de difícil pronostic com la fibromiàlgia, on els usuaris anaven explicant el seu dia a dia en front d’aquesta malaltia. Els seus trucs per superar els pitjors moments, sensacions, etc… Roche ara que ha comprat el blog, vol accedir a aquesta informació i mitjançant un anàlisi textual del que ha dit la gent al blog, trobar indicis, patrons i d’altres informacions que els ajudin a trobar noves línies d’investigació d’aquestes malalties. Per ells, els comentaris del blog son una valuosa informació, dades, per la que s’han deixat una important suma de diners.

    Hi ha qui també defensa com a dades els protocols dels estudis.

    Per tant crec que estem vivint un moment de transformació i adaptació als nous temps del que hem conegut fins ara com a DADES.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.4/5 (5 votes cast)
  29. Bona nit,

    Crec que el canvi radical que s’està produint i que per mi definiria el concepte de big data (suposo que anirem parlant-ne), es que tothom esta generant dades constantment i cada vegada en generarem més.
    Com comentaven relacionat amb el concepte de smart citys els ciutadans són els millors sensors i la proliferació dels smartphones ha fet que es generin dades constantment. Sembla que la tendència es incorporar cada vegada mes dispositius portables (rellotges, cotxes, roba, …) que també generaran dades, descobrir patrons que permetin usar aquestes dades pot permetre disposar d’un coneixement molt valuós per això el gran augment d’interès per aquestes tecnologies.

    A nivell d’exemple poso un cas, amb la informació del moviment del roaming dels mòbils pots saber on van els turistes segons els països origen i permet disposar d’informació per millorar els serveis turístics, ubicació de negocis, etc …

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (2 votes cast)
    1. un altre tipus de dades relacionat és un tuit; són 140 caràcters però més endavant veurem que cada tuit porta gairebé 1000 caràcters afegits que el descriuen, indicant qui l’ha fet, quan, si és un RT o MT, etc. És informació textual però rodejada d’una altra informació completament estructurada, com ja veurem.

      Per altra banda, perquè Roche ha de comprar el blog? els continguts no eren en obert? potser per temes de privacitat el blog era tancat? la veritat és que és un bon exemple d’opacitat pel que fa a la gestió de les dades dels usuaris del blog per part de Roche, aviam si trobem més informació al respecte

      gràcies per l’exemple!

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  30. Bona nit,
    un exemple de dades podrien ser les de l’Agència Europea del Medi Ambient http://www.eea.europa.eu/data-and-maps o les del Banc Mundial http://datos.bancomundial.org/ i els usos com podeu imaginar, infinits. En quant als sentiments i emocions, hi ha webs que et permeten escollir música segons el teu estat d’àmim, http://www.guioteca.com/internet/4-sitios-para-escuchar-musica-segun-tu-estado-de-animo/ o apps amb que pots fer-te el sopar a partir dels ingredients que tens a la nevera, imagino que a partir del tractament previ de un gran volum de dades

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  31. Hola,

    se me ocurre que otro tipo de datos pueden ser los reccorridos que hacen los clientes de un determinado supermercado. El análisis de éstos datos puede dar una idea de cómo distribuir los productos.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  32. Certament la informació ha d’estar contextualitzada. A la meva feina estic cansat de veure plànols amb línies de diferents colors que a mi poca informació m’aporten si el plànol no va acompanyat d’una llegenda on s’especifiqui à què es correspon cada un dels colors emprats en el plànol.
    Altrament l’únic que podem valorar d’un plànol sense llegenda és el seu valor “artístic”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  33. Com a xemple proposo els gruixos de neu a les estacions d’esquí. Podríem deduir la precipitació caiguda al llarg de la temporada (tot i que part seria neu artificial) i deduir el cabal dels rius en l’època de desgel a la primavera o la capacitat necessària als embassaments per retenir aquesta agua.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  34. Un tipus de dades molt present avui en dia, són les que ens donen els sistemes de posicionament, sobretot els GNSS i, en concret, el GPS.
    A partir de les dades que se’n podrien extreure, rutes utilitzades, localitzacions visitades, temporització de les mateixes… hi ha una quantitat d’informació enorme, de la qual no en som conscients. Per tant, se’n podrien treure molts usos, des de, per exemple, arribar a fer un mapa de caire similar comparant localitzacions més visitades per turistes, o per gent autòctona, o també utilitzant aquestes dades com a manera d’incloure publicitat geolocalitzada.

    Bé, les possibilitats, i les dades, són enormes!

    Sergi

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  35. Hola a tots,

    Per respondre a les questions que planteja el Julià en el darrer post, el primer que se m’acut és que la pregunta difícil seria: què no són dades? Sempre en relació a un context específic, les dades tenen un significat, que evidentment no és unívoc.
    Com molts de vosaltres, la meva visió està predeterminada per la meva feina. Quan penso en tipus de dades, el primer que em ve a la ment són obres de creació. Com ja s’ha dit, són dades les imatges. Per exemple les pintures, les fotografies. També són dades les obres literàries: per exemple un poema. O els enregistraments sonors: una cançó o el cant d’un ocell. Per posar un exemple de per a que podrien servir se m’acut, que es podria determinar quins colors es repeteixen més en una col·lecció de pintures. O quins conceptes es repeteixen més en l’obra completa d’un escriptor.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  36. La importància de les mètriques a les xarxes socials per exemple per avaluar la meva gestió de comunicació en elles. Identificar el que es diu de la meva marca, a quim públic em dirigeixo i quin branding es mostra més perceptiu i col·laboratiu, identificar periodistes, bloggers, consumidors o prosumidores influents, comunicar efectivament a través dels canals tenint en compte les estadístiques que ens proporcionen algunes eines dins de la mateixa xarxa social o de forma externa, analitzar la reputació de l’empresa, com ens capten el missatge que emetem, que emocions es generen a través de les nostres publicacions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  37. Ja s’ha comentat les possibilitats de les dades oferides pels sistemes de posicionament, que es poden aplicar a molts àmbits.
    A mi se m’acudeix per exemple que des de l’administració es gestionen un munt de dades referents a les explotacions agràries (conreus, qualificació dels conreus, espècies ramaderes, etc) que podrien ser útils per diferents sectors. Però per exemple un ús per als consumidors podria ser conèixer, segons la zona on estem ubicats, la traçabilitat dels productes generats fins arribar als comerços per poder optar per un consum de productes de proximitat. També existeixen dades sobre productors ecològics que servirien per poder seguir la traçabilitat dels seus productes per aquells consumidors que opten per aquest tipus de productes.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  38. Hola,
    des de la meva vessant d’estadístic, les dades és informació. Qualsevol tipus d’informació, siguin nombres, siguin colors, sigui una opinió, les fotografies, per a mi són dades.

    Les dades no són “taules”: Les taules són la representació de les dades que venen d’una o diverses informacions.

    M’explico: els agents (persones, institucions, etc.) donen o fan accessible unes informacions en forma de dades que posteriorment es transformen en taules, gràfiques o en altres representacions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  39. Una cosa que m’he deixat sobre les dades: hem de diferenciar les dades primàries de les dades secundàries!!!
    Les dades primàries són aquelles que s’han recollit directament de la font d’informació i les dades secundàries són aquelles dades que han rebut un tractament.
    Molts cops s’analitzen dades secundàries, per tant s’està interpretant informació que ja ha estat interpretada, produint-se biaixos.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  40. De vegades hem parlat a casa que estaria prou bé saber els resultats escolars dels col·legis per orientar els pares a triar el dels seu fils. Si les proves estan fetes amb diners públics, crec que és lícit que les dades es facin públiques. Per suposat, dades que no identifiquin personalment ningú. Seria una molt bona utilitat d’aquestes dades.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  41. Dades ho és tot! Tot el que veiem, toquem, processem i aconseguim son dades, però el que no podem veure ni tocar també. Ja hem parlat anteriorment, per exemple, de les olors. Però jo encara vaig un pèl més enllà, per exemple: Un document escrit són dades, oi? Bàsicament la temàtica i el que hi diu al document és el que ens aporta la informació. Podrem “rastrejar el document” i trobar paraules clau, dates, localització… Però aquesta informació ens està aportant, a més a més, un informació addicional: el context. Aquest context és el que ens diu quan es va escriure, quins eren els motius, en quina situació (a la trinxera, a l’hospital), etc. Estic pensant, per exemple, en un document manuscrit d’una carta d’un soldat de la segona guerra mundial.

    Perdoneu perquè es probable que estigui creuant la línia i estigui filosofant massa.

    En definitiva, el que vull dir és que absolutament tot es convertible a dada, només ens calen els mitjans i sobre tot l’interès que el resultat serà aprofitable.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  42. És molt difícil parlar sobre aquesta paraula: dades. Que podem considerar dada i que no? Per mi qualsevol cosa que es transforma en coneixement ho és, però hi ha moltes coses que passen desapercebudes que acaben no sent dades.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  43. Interessant pregunta i plantejament.
    Com a bibliotecària en la meva feina diària treballo amb dades de tot tipus, però l’exemple que m’ha vingut al cap de seguida ha estat: les consultes que rebo sobre un gestor bibliogràfic (via correu electrònic o trucades) com a responsable de suport que sóc. Aquestes preguntes, dubtes i suggeriments ens serveixen per elaborar, per exemple, les Preguntes Més Freqüents al web de la institució on treballo, després serviran per a donar un millor suport i servei als nostres usuaris en l’ús d’aquesta eina.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  44. Com a referent en LOPD a l’entitat on treballo puc aportar, respecte a la contextualització de les dades, la importancia que es dona a la Llei de Protecció de Dades a la contextualització.

    Posant un exemple, si diem “el farmacèutic del poble deu molts diners a Hisenda” no es considera dades de carácter personal perquè a la majoria de municipis solen haver diversos farmaceutics.

    Però si estem parlant d’un poblet de la Cerdanya on només hi ha una farmacia i un farmacèutic, estem identificant qui és, i dir que té deutes és una dada de carácter personal, perquè es considera dada de carácter personal aquella que identifica a una persona.

    Entra llavors en funcionament el mecanisme de disociació simple, on fàcilment es permet la identificació de l’afectat a partir de la dada.

    Potser més endavant al curs es parlarà de la LOPD, ara pel tema de la contextualització m’ha semblat adient el comentari.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. ho és, Josep Anton, i ja t’avanço que la setmana que ve, entre els aspectes legals també parlarem una mica de la LOPD

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  45. Hola a tothom,
    està vist que si ens posem a pensar els exemples poden no acabar mai. I això és bo. Coincideixo bastant amb alguna de les opinions expressades que deia que tot el que ens envolta es pot transformar en dades, només ens falten els mitjans i la forma.

    Afegeixo un altre exemple que encara no ha citat ningú (em sembla). En aquest cas molt clar i evident i del qual ja se n’està fent un aprofitament. En l’àmbit web: La majoria de paràmetres i indicadors que ens ofereixen els sistemes d’analítica web (diem-ne Google Analytics, Webtrends o qualsevol altre).
    El nombre de ‘visites’ a una pàgina web, les ‘pàgines vistes’, o bé els ‘Termes de cerca’ són unes dades molt concretes que tenim a l’abast i que ens serveixen per ‘afinar’ en el que publiquem als webs. Per exemple, els ‘termes de cerca’ ens informen de quina manera arriben els usuaris als webs que gestionem i què és el que els interessa més. L’evolució de les visites al llarg de la setmana i al llarg del dia també ens indica a quines hores i dies es produeix el major nombre de connexions. I tots aquests paràmetres individuals o bé creuats entre ells ens dóna pistes per construir una estratègia de manteniment i actualització web que sigui el més eficient i útil possible.
    Alhora, també ens informa de què busca la gent i si ho troben o no en el nostre web (el percentatge de ‘rebot’ ens indica si algú que arriba a la nostra pàgina s’hi queda, o bé rebota automàticament cap a altres webs…).

    En aquest cas, ens costarà acabar-nos les dades que obtenim dels sistemes d’analítica…
    Salut

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  46. El whatsap es un clar exemple de dades, mils de converses venudes per 13.900 millones de euros.
    Quan un fa servir el programa, no es planteja que després el vendran per saber de nosaltres i poder fer ho servir amb fins comercials…..
    Verdaderament es legal?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Emilin

      et vas llegir les condicions d’ús quan vas instal·lar Whatsapp? o qualsevol altre app? amb això juguen, malauradament

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  47. Altre cop amb retard, ja emd isculpareu, elq ue provoca que l’aportació que tenia prevista de fer ja hagi estat dita. Del que planteja l’apunt al blog, de fet ja es pot deduir tangencialment amb l’enllaç de la NASA. Doncs a on anava, les dades que trobo més rellevants són les metadades, ptoser per deformació professional tot sigui dit. Arrel del cas Snowden s’ha posat de manifest la importància que tene, es pot veure en aquest article al NYRB que vaig intentar explicar al

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  48. Dades… un conjunt d’informació més o meny ordenada, però que si no tenen uns receptors que siguin “clients”, no serveixen de res !

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  49. Penso en les dades que ens proporciona una eina d’analítica web, com ara Google Analytics. Per la seva propia natura ja ens venen informades, es a dir, ens dóna context i estructura i fins i tot relacions, pel que fins i tot puc pensar que la mateixa eina proporciona coneixement (p.e. em mostra recorreguts o itineraris més freqüents dels visitants d’un lloc web) i fins i tot saviesa (altre eina, la Webmaster tools, ens fa recomanacions per la correcció i optimització del lloc)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  50. En el cas d’una entrada de blog concreta, s’ha de fer un procés abans d’obtenir el resultat. Si convertim cada terme o concepte rellevant de la nostra entrada en una “etiqueta”, podem visualitzar després un núvol d’etiquetes que ens indicarà clarament la jerarquia dels termes: el més utilitzat serà el que tingui una tipografia major.

    De tota manera, una major freqüència d’ús d’un terme o concepte no significa que sigui el més important (el núvol d’etiquetes d’un blog fa una valoració quantitativa, no qualitativa). No hem d’oblidar el fet que, la importància que li donem nosaltres a un terme, te quelcom de subjectiu i no necessàriament serà el més utilitzat en un text. Si convertíssim TOT el text de l’entrada en etiquetes, potser el terme presumptament més significatiu seria “que” o “la”… És per això s’ha d’establir primer què és el que etiquetarem, abans de visualitzar el núvol d’etiquetes. Per tant, fem un selecció qualitativa prèvia abans de procedir a fer la representació visual quantitativa.

    Us deixo un enllaç molt interessant http://causabrasil.com.br/

    Fa quasi un any un equip de programadors, dissenyadors, i experts en social media monitoritzen els hashtags i mencions fetes a diferents xarxes socials al Brasil (a la web s’explica la metodologia per a la recollida de dades). Van començar a fer-ho el juny del 2013 quan va haver-hi grans manifestacions a tot el país contra la pujada dels preus del transport.
    Així han anat identificant diferents “causes” que mostren la rellevància de la temàtica sobre la qual es parla a les xarxes socials. És un exercici d’anàlisi de dades molt interessant perquè es pot copsar l’ambient de mobilització que hi ha a bona part de la societat brasilera.

    Tot i així no és una observació objectiva, perquè:
    a) no tothom utilitza les xarxes socials, o
    b) no les utilitza diàriament, o
    c) no utilitza totes les que es monitoritzen.

    En qualsevol cas, el que si marca d’una manera molt visual i clara és la tendència dels temes en conflicte que hi ha al carrer. Avui, per exemple, la causa més important –i amb diferència- de la qual parla http://causabrasil.com.br/ és el “boicote à copa”. Fa quasi un any, el 16 de juny de 2013, la causa més important era “preço das passagens”, seguida de “democràcia”, “postura da política” i “governo Dilma Roussef”.

    Es pot revisar fàcilment l’evolució de tot un any movent el botó lliscador que hi ha sota la bubble chart. Que ho disfruteu 😉

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  51. Bones de nou.
    Avui intento posar-me al dia 😉

    Crec que en resumides comptes abocaria, més que exemple, les possibles fonts d’informació.

    Internet de les persones (valgui persones físiques, jurídiques, institucions, etc) mitjançant blogs, xarxes socials, portals de dades obertes, etc.

    Una reflexió que m’agradaria publicar, tot i que és d’àmbit “privat” seria el Whatsup. La compra del mateix per part de Facebook, que va ser molt qüestionat si valia o no 19.000 milions. Creieu que molt o poc, atenent els exemples que estan sorgint aquí i la informació que disposarà l’empresa en aquest sentit, aplicant qualsevol de les 5R’s que van sortir a la 1a sessió?

    Internet de les coses (sensorització de ciutats, equips domèstics, professionals, dispositius ‘wearables’, etc). Aporta i aportarà molta més informació a la vegada coneixement sobre els nostres gustos, sentiments. Aquells que eren difícils de mesurar i estructurar.

    La combinació de la informació permet aconseguir patrons de comportament, gustos, sentiments que fins ara no eren mesurables ni podien ser representats.

    Un senzill “M’agrada” a facebook aporta molta informació 😉

    Com tot i per a tot, dependrà de l’ús que es faci, millora de servei públic, millora de la qualitat de vida dels ciutadans, interesos comercials, etc. On es posarà el límit vers la invasió de la intimitat i el respecte a les dades i informacions personals, serà el nucli dur d’aquestes qüestions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  52. La imatge correspon a la geolocalització de l’activitat en Xarxes socials dels turistes de BCN (Tweets, Instagram, Flickr…)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  53. Donat que som fonts de dades caminant i jo soc una usuaria “aferrima” del transport públic (dos busos i un tren per anar i ídem per tornar) estaria bé una APP que pugués relacionar veins amb trajectes i horaris similars per tal de poder compartir mitjà de transport.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *