Definicions bàsiques (I)

Benvolguts / benvolgudes,

comencem aquest curs sobre Introducció a les Dades Obertes amb una primera setmana 1 on ens acompanyarà en Marc Garriga, de desideDatum Data Company. Ell compartirà durant aquests dies la seva experiència en el camp de les dades obertes.

Durant aquesta primera setmana intentarem assolir aquests objectius:

  1. Definir què vol dir exactament “dades obertes”, tant pel que fa a “dades” com a l’adjectiu “obert”.
  2. Definir altres conceptes relacionats, com ara “big data”.
  3. Fer un recull de recursos sobre dades obertes.
  4. Identificar exemples i bones pràctiques amb dades obertes, així com contraexemples.
  5. Millorar les definicions que apareixen a la Viquipèdia sobre el tema.

Així doncs, de moment començarem definint què vol dir obert. Segurament tots tenim al cap què vol dir obert, i si no és així sempre podem anar al diccionari. Veureu que, entre d’altres, per obert entenem “accessible, utilitzable, lliure”. Aquesta accepció ens dona peu a relacionar “obert” amb “llibertat”, com veurem tot seguit.

Us recomano la lectura de l’article “El futur obert“, de David Wiley, on es defineix què vol dir obert però en un context de recursos educatius, tot i que és fàcil extrapolar entre continguts i dades. De forma resumida, l’autor defineix un contingut com obert quan tenim la possibilitat de realitzar diferents accions (les 4 Rs) sobre el mateix:

  • Reutilitzar: el dret a reutilitzar-ne el contingut en forma inalterada/literal (per exemple, usant-lo tal qual).
  • Revisar: el dret a adaptar, ajustar, modificar o alterar-ne el contingut (per exemple, traduint-lo a un altre idioma).
  • Remesclar: el dret a combinar el contingut original o revisat amb un altre contingut per crear un producte nou (per exemple, integrar el contingut en una remescla).
  • Redistribuir: el dret a compartir còpies del contingut original, de les revisions o de les remescles amb altres (per exemple, donar una còpia del contingut a un conegut).

El propi autor, recentment, ha ampliat aquesta definició d’obert amb una 5a R:

  • Retenir: el dret a fer còpies i posseir una còpia del contingut original.

Considereu que aquesta definició es pot aplicar al que tots volem dir (però que encara no hem definit formalment) quan parlem de “dades obertes”? De fet, és en les ambigüitats d’aquesta definició on apareixen els possibles problemes, deixeu-me posar-vos un exemple que ens servirà per introduir alguns conceptes que anirem desenvolupant durant aquestes setmanes:

Quatre amics que estudien Periodisme i/o Comunicació Audiovisual volen fer un recull de notícies que ells consideren importants, segons els seus interessos personals. Així, cada cop que un d’ells troba una notícia interessant, fa una petita fitxa el la qual s’indica, de moment, el mitjà on s’ha publicat la notícia (pot ser un diari, un canal de radio o televisió, una web, etc.), la data i hora de la notícia, de quins temes tracta la notícia (usant paraules clau que ells mateixos decideixen, p.e. “política” o “economia” i sí, també “esports”) i, finalment, l’enllaç a la notícia (vivim en un món digital). Aquestes petites fitxes no saben encara com gestionar-les, així que de moment han creat una carpeta compartida entre tots quatre i han decidit posar-les allà. Aquesta carpeta on només ells poden escriure la fan pública, és a dir, altres persones poden veure el recull de notícies que ells creen. Pensen que d’altres es poden aprofitar del seu esforç i, de fet, algun professor ja els ha encoratjat a fer-ho.

Aleshores,

  1. Quines de les 5 Rs fan els nostres amics amb les notícies?
  2. Quin(s) rol(s) adopten els nostres quatre amics pel que fa a les notícies, són productors, consumidors i/o mediadors?
  3. Quin tipus de document penseu que podríen usar per a emmagatzemar la informació sobre les notícies que recullen?
  4. En lloc de compartir les dades amb tothom lliurement a través de la carpeta compartida, “podríen” (en un sentit ampli) els nostres amics cobrar per facilitar la informació que ells recullen a tercers?
  5. Podrien els propietaris dels canals tradicionals de comunicació que ells usen com a font queixar-se de l’activitat dels nostres amics per il·lícita o competència deslleial? I, encara més interessant, podrien aprofitar-se’n?
  6. Coneixeu alguna experiència similar?

Vinga, obrim el debat esperant les vostres aportacions. No cal que responeu totes les qüestions anteriors, si només voleu centrar-vos en alguna en concret, endavant!

Salutacions cordials,

Julià Minguillón – UOC/EIMT

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 8.8/10 (17 votes cast)
Definicions bàsiques (I), 8.8 out of 10 based on 17 ratings

107 pensaments a “Definicions bàsiques (I)”

  1. Reutilitzar, remesclar, redistribuir, retenir
    Rol mediadors
    Crec que poden cobrar, ja que el seu valor afegit es indexar aquesta informacio

    Una pregunta: Aquest lloc es el inci del curs? Aqui s’aniran penjant les diferents Q&A, continguts, etc? Al menys a mi no m’ha quedat clar.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
    1. hola, Ernest

      el curs és el blog, i el blog és el curs, tot el que farem ho farem aquí

      gràcies

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.7/5 (3 votes cast)
  2. Bon dia,
    en resposta a les preguntes, aquí teniu el meu parer:
    1. Crec que els amics fan ús de 3Rs: Reutilitzar, Redistribuir i Retenir. Ells no modifiquen el text original, sinó que n’extreuen paraules clau i les comparteixen.
    2. Entenc que són mediadors de les notícies i, en certa forma, productors de gestió d’informació (encara que els manca definir el sistema de classificació o indexació que utilitzaran, així com la gestió de drets… )
    3. Per començar, una base de dades d’accés obert els podria servir…
    4. Si dissenyen un bon sistema de classificació amb les fitxes, podrien treuren benefici econòmic, sempre i quan haguéssin pagat els royalties corresponents o haguessin sol·licitat els permisos de fer servir el text original als mitjans tradicionals.
    5. Depèn de l’accés i política de drets en què es trobéssin les notícies que han recollit, com sol passar amb els mitjans tradicionals de les notícies, sí que podrien reclamar per infracció en royalties… Quan aquestes són de pagament i amb copyright cal fer el pagament dels royalties a través de CEDRO. Però si les notícies estan a Internet en accés lliure, i són corresponentment citades, la cosa canvia. Això sí, mentre l’autor d’un text a Internet no digui que es pot fer amb el seu contingut, s’entén que en té tots els drets i que se l’ha de consultar… Quant al fet que els mitjans puguin aprofitar-se’n, podria ser, si les fitxes els ajuden a gestionar la informació…
    6. Ara no se m’acut un cas concret, però …

    Fins ara!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.2/5 (5 votes cast)
    1. Abans he oblidat dir que els amics de Periodisme, en relació a les notícies, també en són consumidors, a més de mediadors.

      El cas que estem tractant aquí, per tant, entenc que en relació a les notícies no parlem d’open data, i amb referència a les fitxes i el sistema d’indexació i/o classificació que estableixin per localitzar-les, si es vol que siguin en obert, estaran condicionats a la naturalesa de la font original, que en aquest cas, en tractar-se de mitjans tradicionals no ho són.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
      1. eps, aquest comentari és molt interessant! estan els nostres amics realment manipulant dades obertes? entenem que agafen (de fet enllacen) el que troben per Internet, potser algunes coses seran realment obertes i d’altres no; aleshores, en funció de què ho són?

        per exemple, molts diaris que tenen un servei premium per accedir a certs continguts; potser un dels nostres amics enllaça algun d’aquests continguts (suposem que ell hi té accés), què passarà si accedeix algú altre a través de l’enllaç que ell ha compartit?

        reformulant la pregunta (i donant alguna pista tot i que ja ha aparegut la mateixa idea en altres comentaris): està el nostre amic “retenint” el contingut original? i també, està el nostre amic permetent “reutilitzar” el contingut original?

        què en penseu?

        salutacions

        Julià

        VN:F [1.9.22_1171]
        Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    2. I quant a experiència similar del punt 6, hi ha les empreses de pressclipping o de seguiment de notícies, que fan aquesta funció de mediadors de la premsa tradicional, però amb el corresponent de royalties!

      Perdoneu, no haver-ho escrit tot al mateix post; a la propera espero fer-ho millor!

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
      1. Cap problema Mercè!

        Escriu tantes vegades com vulguis i esmena el que creguis oportú, aquí tots som aprenents.

        Un bon exemple del punt 6 (tot i que més generalista) és el que ofereixen serveis com Delicious o Diigo.

        Per exemple, aquí teniu totes les pàgines web, documents que he anat recollint sobre Dades Obertes (Open Data) que m’han resultat interessants.

        Aquest llistat el tinc obert per qui vulgui, per tant, és un exemple molt semblant al que comentem aquí.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 5.0/5 (3 votes cast)
  3. 1- Reutilitzar, Remesclar, Redistribuir, Retenir
    2- Rol de mediadors, productors també al categoritzar i consumidors també.
    3- Una base de dades, des d’un simple full de càlcul a una sql
    4- En principi sí, si el seu servei ofereix un valor afegit pel qual la gent està disposada a pagar, o amb anuncis, depèn del país on siguin.
    5- Poder, podrien queixar-se com ja han fet amb el google news o amb menéame, altra cosa és que tinguin raó.
    6- Més o menys és el que fa menéame, un agregador de notícies que enllaça la font original i que segons el que es prepara a la nova llei de propietat intelectual amb la taxa als agregadors pot perillar (més info a http://blog.meneame.net/2014/02/16/posicionamiento-de-meneame-sobre-la-tasa-a-agregadores-de-la-nueva-ley-de-propiedad-intelectual/)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
    1. Gràcies, per l’enllaç als temes de propietat intel·lectual que es planteja Menéame. De totes formes, jo crec que Menéame és un cas diferent del que s’ha plantejat aquí, perquè entenc que allà els usuaris mateixos són productors i mescladors de notícies, i no es limiten a posar l’enllaç a una notícia original.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  4. – De les 5 Rs, fan: Reutilitzar, Redistribuir i Retenir.
    – Rol de mediadors.
    – Podrien utilitzar un JSON o XML per facilitar-ne l’ús a posteriori.
    – Em sembla que no es tracta tant de cobrar o no cobrar, sinó d’utilitzar les dades creades per tercers. De fet, no fa poc que es va aprovar la “llei Google” per impedir que s’utilitzin les noticies generades pels mitjans de comunicació tradicionals sense pagar-ne un royality. Encara que desconnec exactament en què consisteix la llei.
    Un exemple d’agregador de noticies que també se’n veu afectat seria, http://www.meneame.net/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  5. Bon dia!

    1-Jo crec que el que fan és reutilitzar, remesclar i redistribuir. No retenen la informació (només fan un índex amb enllaços, si la font original esborra el contingut es perdrà en el seu índex).
    2-Són consumidors (perquè el criteri que usen és les notícies que a ells els interessen, i que per tant han consumit prèviament) i fan un rol de mediadors, sintetitzen diverses fonts en una de sola.
    3-Crec que una base de dades seria el més adequat, però potser hi ha eines que desconec que podrien ser més útils.
    4-Sens dubte en podrien fer un negoci , fent reculls de notícies temàtics per a diferents tipus de clients. Ara, tal i com s’ha plantejat, caldria veure si l’accés a aquestes notícies per part dels mitjans productors és d’accés lliure o de pagament, i en el segon cas, plantejar-se si cada client s’ha de subscriure a aquests mitjans o si és el servei nou el qui gestiona amb els mitjans el pagament per a l’accés als seus continguts.
    5-Entenc que no es podrien queixar de fer un il·lícit o competència deslleial si no és que els quatre amics es dediquen a distribuir continguts de pagament d’aquests mitjans de forma gratuita. Si distribueixen continguts que ja són de lliure disposició estan fent negoci de la seva capacitat de triar els millor articles, no del contingut dels articles en si mateixos, i si els mitjans productors cobren el que estigui establert per a l’accés a aquest contingut, tampoc tenen motiu de denúncia. Si els mitjans productors són prou llestos, trauran profit de serveis com aquests que donaran més difusió als seus continguts i que a mig-llarg termini els poden aportar nous subscriptors/usuaris interessats en els seus continguts i que els han conegut per tercers.
    6-No és ben bé el mateix, però Méneame (http://e.meneame.net/) fa recull de moltes notícies de mitjans tradicionals, blocs, etc, en tres classificacions diferents (general, culturai tecnologia i esports).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  6. Començo al revés:

    Punt 6. Un exemple: aquest estiu aniré de viatge a un país de la UE però com no tinc ganes ” d’apoquinar ” el lloguer d’un GPS de la casa de lloguer de cotxes, he decidit usar una app de GPS offline, basada en OpenStreetMaps. Així, hi ha uns col·laboradors que cartografien i que fan públics i accessibles aquests mapes a cost 0, amb els seus pros i contres. Així que només descarregar l’app, els mapes i engegar el localitzador GPS del mòbil, no fa falta usar 3/4G.

    Un altre exemple: l’altra dia vaig escoltar a la ràdio que hi ha un home que ha fet una experiència amb receptes de cuina. El més interessant és que permet fer cerca de receptes amb ingredients: què faig si a la nevera només tinc una ceba, un tomàquet, formatge, i on tros de pernil? (no val dir que anar a la botiga a comprar…)

    Punt 5: penso que els propietaris no poden fer res, simplement perquè si no reprodueixen ni textos i ni títol, sinó expliciten data, hora, mitjà, temàtica, paraules claus, i després posen l’enllaç, en realitat no hi ha cap vulneració dels drets d’autor (algun advocat en la sala?).

    Punt 4: coincideixo amb la Mercè R. en que cal definir un bon sistema de classificació de fitxes, i tenir un bon buscador (molt important). La gràcia de tota això és que quantes més notícies tinguin classificades, quanta més massa crítica hi hagi, més potent serà el projecte. Aquí el que és interessant, és que hi hagi alguna interrelació entre les notícies: quantes notícies estan relacionades entre elles? (independentment de la font)
    es pot fer un seguiment temporal? Si són capaços de fer això, poden treure un profit. Per aconseguir notícies “sueltes” ja hi ha els Sr. Google.

    Punt 3: Base de dades d’accés obert/restringit (si volen obtenir profit econòmic)

    Punt 2: fan de mediadors, encara que les notícies de les diverses fonts/diaris (informació primària), les “manipulen”, les interpreten i produeixen una altra informació (informació secundària).

    Punt 1: crec que només Revisen (però sense alterar directament), Remesclen i Redistribueixen, ja que llegeixen la notícia, la classifiquen, i distribueixen, però no fan cap altra manipulació.

    Salut!

    Manel

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
    1. benvolgut Manel,

      com bé esmentes, un dels valors afegits que els nostres quatre amics veuran la necessitat d’aportar per a que el que ells ofereixen desperti interès és relacionar notícies; de moment queda fora del nostre abast “tècnicament” com fer-ho, ja en parlarem més endavant quan parlem de formats de dades, etc.

      no obstant, aquest és un dels punts clau que crec important destacar: no pel simple fet de compartir, un n’està afegint, de valor! el veritable valor és quelcom més que acompanya a les dades, aquesta idea l’anirem ampliant conforme avancem en el curs

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.0/5 (2 votes cast)
  7. 1) D’entrada no estan utilitzant les notícies si no que es guarden enllaços a les mateixes. Si es considera l’enllaç com part de la notícia aleshores estan utilitzant 4R. Reutilitzen la notícia, la remesclen amb continguts propis per fer la fitxa, la redistribueixen en posar la notícia a l’abast de tothom i la retenen. La notícia però, des del punt de vista tècnic pot deixar de trobar-se en aquest enllaç i si no copien el contingut d’aquesta, el fet de retenir-la és molt relatiu.

    Jo mateix vaig fer una cosa semblant fa durant uns anys amb un bloc que ara tinc com històric a http://titulars-ebrencs.blogspot.com. Sense fer-hi cap fitxa hi recollia titulars relacionats amb el transvasament i ara, si es fa una ullada, molts dels enllaços no van enlloc.

    2) El rol dels amics és de mediadors en posar a l’abast de la resta de gent els enllaços a les notícies però, al mateix temps són autors de les fitxes d’aquestes.

    3) Per mantenir una base de dades de notícies seria potser més adequat una eina tipus bloc o qualsevol altra que permeti desar tota la fitxa de la notícia en una base de dades i a la vegada faciliti la consulta. Si es pot fer la consulta de les notícies utilitzant una canal de sindicació de continguts, tipus RSS o Atom, es facilita que qui hi estigui interessat tingui coneixement de les noves incorporacions a la base de dades de forma fàcil. Amb les integracions de serveis, fer que l’actualització del canal es reflecteixi en una o més xarxes socials permet que els seguidors de les notícies no hagin ni de tenir un lector de RSS.

    4) Cobrar pel servei de recull de notícies és una possibilitat, tot i que és informació que ja és a la xarxa i si tu l’ofereixes de pagament algú altre l’oferirà gratuïtament o s’ho cercarà ell mateix. Cobrant o no, les implicacions legals de redistribuir continguts de tercers s’han de tenir en compte.

    5) Els canals de comunicació que generen les notícies recollides podrien queixar-se, i de fet es queixen, que hi hagi algú que fa aquest recull amb les seves notícies. Ja fa anys que va haver queixes del “press-clipping” que feien determinats llocs web amb continguts de webs d’altres mitjans, normalment mitjans tradicionals importants. Alguns d’aquests mitjans a les condicions d’ús dels seus continguts prohibeixen explícitament l’enllaç als seus continguts -a la vegada però, tenen els botons de compartició dels enllaços al contingut a les diferents xarxes socials.- Fins ara es podia considerar que enllaçar no era copiar i que no s’estava utilitzant el contingut. Amb la reforma de la legislació sobre propietat intel·lectual però, la cosa canvia. També canvia el fet de fer fitxes de notícies, com feien agregadors com Menéame, Google News, etc. Se’ls permetrà però, pagant una taxa.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  8. 1. Reutilitzar, remesclar, redistribuir, retenir.
    2. Són consumidors des del moment que llegeixen les noticies; mediadors quan les comparteixen amb els seus companys i productors quan gestionen les dades i les comparteixen a tot el públic.
    3. Crear una base de dades. O un document com google docs.
    4. Si, pel fet que estan gestionant (seleccionant, ordenant, classificant, distribuint) un conjunt d’ informació.
    5. Suposo que si citen d’on extreuen la informació “primaria” -en aquest cas la notícia- els propietaris dels canals tradicionals no poden reclamar res. Què més volen? Els hi ajuden a distribuir el seu producte!
    6. http://www.scoop.it/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  9. Penso que totes les R’s están incloses en aquests exemple:

    – Reutilitzar: Es la més obvia de totes perquè agafan información generada i publicada per altres medis per tal d’omplir les fitxes.
    – Revisar: Fan un revisió de la noticia per tal de poder afegir informació extra “metadades”, com pot ser informació de la fon, origen de la noticia, dates de publicació, temática, etc.
    – Remesclar: Es fa una remescla de tota aquesta información per tal de crea un producte nou que son les ftixes, que conté información original de la font amb l’informació nova afegida per ells.
    – Redistribuir: Redistribueixen la informació generada i enllaços a les fonts originals mitjançant un document el qual es accesible per altres persones.
    – Retenir: Inclús afegiría també aquesta opció, ja que aquesta informació està enmagatzemada en un document del qual son propietaris i que “retenen” en un servidor.

    En quan als rols, el més clar es que són Productors, ja que generen un producte nou, les fitxes. Son consumidors, al menys de l’informació que necessiten per fer les fitxes, i més clar, si encara les fan servir per al seu benefici. Es poden considerar també mediadors, ja que fan servir enllaços a les notícies d’altres fonts.

    Aquesta informació la poden emmagatzemar en un document de text plá (amb l’URL de les fonts), en un document tipus full de càlcul que permeten links, un web HTML estática o dinámica que agafi l’información de una BD, …

    Poden cobrar pel servei d’indexació que fan, i si donen algún altre servei que faciliti al client disposar un recopilació de les notícies. No poden cobrar per l’acces a l’informació de tercer, que ja s’ofereix de forma lliure.

    El canals d’informació tradicional, ACTUALMENT, crec que no poden demanar royalties per aquesta activitat, si que poden limitar l’accès arribat el cas, pero crec que no tenen dret a exigir res en aquest sentit.

    Indexadors con meneame, google, aplicacions com Flipboard, Pulse, etc.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  10. 1. Reutilitzar, redistribuir, retenir
    2. Fan un rol de mediadors, perquè, enllaçen les noticies amb els possibles consumidors.
    3. El fet de poder emmagatzemar la informació és essencial per poder-la usar posteriorment, per tant caldria utilitzar alguna mena de base de dades, per poder-ho utilitzar de forma àgil.
    4. Obtenir recursos econòmics de la feina d’un altre, no es ètic ni legal, si no estenen els permisos dels drets de l’autor. Així cobrar , sense més, crec que no s’ha de fer, ara bé es poden obtenir ingressos de forma complementària, com publicitat annexa o oferir reculls temàtics, per dates,…
    5. I tant que es poden queixar, i ho faran si això els hi suposa una disminució de la seva activitat econòmica. Ara si l’activitat no genera recursos econòmics, la queixa difícilment properarà.
    http://www.economiadigital.es/cat/imprimir-noticia.php?IDN=51934

    6. Com ja s’ha citat a nivell de la Península Ibèrica hi ha l’exemple de Menéame ( http://www.meneame.net/ ) .
    http://www.eldiario.es/turing/propiedad_intelectual/tasa-Google-deberia-pagar-Meneame_0_229927789.html

    A nivell internacional hi ha el cas de Google news.
    http://www.huffingtonpost.es/2014/04/10/google-francia-pagar-por-google-imagenes_n_5123313.html
    http://www.siliconnews.es/2013/09/28/google-se-enfrenta-un-nuevo-paso-de-sancion-en-francia-por-la-privacidad-de-los-datos/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. Joaquim,

      No entenc el teu comentari: Parles que no és ètic “obtenir recursos econòmics de la feina d’un altre” i indiques que no s’ha de cobrar “sense més” però sí que permets “obtenir ingressos de forma complementària, com publicitat annexa”.

      Sincerament, jo no hi veig cap diferència, pots cobrar pel servei directament o indirectament (per exemple via publicitat) però en ambdós casos estàs cobrant pel servei.

      L’important és discutir (debatre) si es pot cobrar per aquest servei, amb independència de qui acabi pagant el servei i com es faci aquest pagament.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  11. 1. Reutilitzen, redistribueixen. No revisen ni remesclen, ja que no modifiquen cap de les notícies. Tampoc considero que retinguin, perquè no es queden amb el contingut de les notícies, només amb l’enllaç. El fet d’assignar paraules clau no és cap d’aquestes Rs.
    2. Són tot mediadors, ja que classifiquen i redistribueixen les notícies a terceres persones.
    3. Un fitxer CSV o XML, un full d’Excel, una base de dades… hi ha un munt d’opcions, la qüestió és tenir estructurades les dades.
    4. Amb les noves reformes de la legislació, haurien de pagar els royalties per tal de poder enllaçar les notícies dels diaris. Llavors, sí que podrien cobrar en concepte del tractament, classificació i accés que n’ofereixen en la seva base de dades.
    5. Com ja s’ha comentat abans, hi ha precedents en que els propietaris de les notícies han interposat demandes contra serveis similars: el cas de Google News a Bèlgica: http://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/09/comunicacion/1304962144.html
    6. Google News i Menéame són bons exemples. Fan pràcticament el mateix que fan els nois del nostre supòsit: recullen, classifiquen i ofereixen accés a notícies.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.7/5 (3 votes cast)
    1. Francesc,

      Efectivament has mencionat un tema important: la necessària estructuració de les dades.

      Gràcies.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
    2. Totalment d’acord amb tu respecte al punt 1, jo també entenc que únicament reutilitzen i redistribueixen, reutilitzen ja que per això fan el recull de notícies per a fer-lo servir de nou i redistribueixen entre els companys, però no revisen i remesclen perquè no alteren l’article aquest segueix igual en origen, ni retenen perquè no és una còpia sinó un accés a l’article.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Bon dia a tothom,

    1.- Em penso que el que fan directament són les 5R.
    2.- El rol dels periodistes són consumidors i mediadors
    3.-
    4.- No crec que pugin fer negoci. els creadors de la noticia poden demanar drets d’autor i guanyar el judici. Normalment quan es cedeixen les dades es per fer.ne us sense ànim de lucre.
    5.- So que poden, i de fet ho fan, a continuació pos l’enllaç de dos dels casos referents a la “tasa de acreedores”.
    6.- cas Tasa Google: http://coalicionprointernet.com/?tag=tasa-google
    .- cas de Menéame: http://blog.meneame.net/2014/02/16/posicionamiento-de-meneame-sobre-la-tasa-a-agregadores-de-la-nueva-ley-de-propiedad-intelectual/

    Salut,

    Josep

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
    1. Josep,

      Comentes “Normalment quan es cedeixen les dades es per fer.ne us sense ànim de lucre”.

      Aquest és un punt important, cal veure cas per cas quines són les condicions d’ús de cada notícia.

      En alguns casos potser ens trobem que efectivament les condicions d’ús són molt restrictives, en d’altres ens podem trobar tot el contrari, amb tots els matisos possibles entre un extrem i l’altre.

      Gràcies per la teva aportació.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  13. Bon dia,
    Bastant insegura pels molts dubtes que se’m plantegen, intentaré respondre els interrogants del primer exemple.

    1- Quines 5Rs fan? Crec que no reutilitzen perquè no utilitzen el contingut de forma inalterada, no revisen perquè no adapten les noticies ni alteren el seu contingut, no remesclen perquè no combinen el text amb un altre contingut, tampoc em sembla que redistribueixen perquè l’únic que fan és incloure en les fitxes un enllaç al lloc web de la notícia. Tampoc crec que facin retenció perquè enlloc es diu que se’n quedin una còpia.

    2- Rols: No són productors de les notícies. En canvi són productors de la base de dades que recull les fitxes. Són els que creen les fitxes amb la informació (fan la selecció, trien entre diferents mitjans, decideixen informar uns determinats camps, etc). Són consumidors de les notícies. A partir de les seves dades creen les fitxes. Són, també, mediadors perquè faciliten l’enllaç a les notícies.

    3- Document: Poden utilitzar qualsevol aplicació que els permeti fer una base de dades accessible: un blog, un document de Google (docs o maps), o crear una web pròpia

    4- Entenc que sí podrien cobrar a tercers per accedir a la base de dades.

    5- Crec que no poden queixar-se perquè els amics només posen un enllaç als llocs de les notícies. Poden aprofitar-se’n si des de l’accés que creen els amics els hi arriben més visitants, més subscriptors o més anunciants.

    6- Ara se m’acut l’exemple de les bases de dades jurídiques, tot i que no és ben bé el mateix. Idèntica no en conec cap. “Meneame” que ha estat esmentat per altres companys no em sembla que s’assembli perquè recull notícies però reprodueix fragments dels textos, cosa que els nostres amics no fan.

    Fins aviat

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  14. 1. Crec que poden reutilitzar, redistribuir i retenir.
    2. Crec que actúen amb totes les funcions. Com a mediadors quan ofereixen informació de mitjans aliens classificada al públic. Actúen com a consumidors en la tria de la classificació i també en tractar-se d’un grup d’estudiants que comparteixen el mateix producte. En un altre sentit, quan classifiquen i destrien informació, actúen com a productors.
    3. Podrien utilitzar qualsevol tipus de document, tot i que un full de càlcul potser seria més adequat.
    4. En principi si, tot i que podria ser que el productor originari hagi protegit la informació amb algun tipus de copyright.
    5. Podrien queixar-se si han protegit el seu contingut, podrien aprofitar-se’n si volen crear contingut a partir del recull que s’hagi fet o si poden analitzar i comparar les dades de lectures que tenen les notícies d’altres mitjans i el seu.
    6. Potser kiosko.net seria un agregador de notícies de portada amb continguts tallats per tipus de diari i seria similar. En un altre sentit, Huffington Post combina l’agregació de notícies, producció de contingut original i blogs.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  15. 1. Reutilitzar, Remesclar, Redistribuir, Retenir -> Libertades definidas por Richard Stallman en la GNU Foundation https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
    2. Productores y mediadores son los roles que adoptan
    3. Yo sugeriría que usasen una base de datos OpenSource (MySQL, PostgreSQL, MongoDB etc…) para gestionar e indexar la lectura/escritura de datos. Otra alternativa es usar un sistema de ficheros inteligente tambien OpenSource del tipo Apache Hadoop donde la información estaría almacenado en formato XML o algún otro lenguaje de marcado standard y abierto.
    4. Podrían hacerlo si la información que ellos consumen de terceros es efectivamente abierta y su licencia lo permite, por ejemplo si los datos están bajo licencia Creative Commons ‘by-nc-sa’ (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/) la clausula ‘non commercial’ impediría que ellos pudieran cobrar por dicha información.
    5. Igual que la anterior, depende de la licencia bajo la que se distribuyen dichos datos, si nuestros amigos incumplen alguna clausula de dicha licencia podrían demandarlos. Si no hay incumplimiento de licencia sía que podrían llegar a un acuerdo económico.
    6. Por ejemplo la semana pasada en la Big Data Week asistía a una conferencia de la empresa Eixos (http://eixos.cat/) que utiliza datos abiertos para generar otros metadatos correlados que son interesantes para los usuarios y cobran por este servicio.

    Finalmente tengo una pregunta acerca de las fuentes de datos abiertas disponibles, existe algunas ‘páginas amarillas’ donde poder consultar cuales están disponibles al menos en el ámbito nacional?

    Por ejemplo, si quiero desarrollar una aplicación móvil que me de las condiciones meteorológicas en Cataluña, vientos, estado de las playas etc… me pongo a buscar ‘a lo bestia’ en páginas de organismos públicos o hay algún índice que pueda ayudarme con esto?

    saludos a todos!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.3/5 (3 votes cast)
    1. hola, Esther

      más adelante hablaremos de repositorios de datos en abierto y seguro que aparecerán “meta-repositorios” que servirán de acceso a diversas fuentes de datos, es actualmente un tema (encontrar todas las fuentes de datos en abierto disponibles) no resuelto

      saludos

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  16. 1. REUTILITZAR, inclouen un enllaç a la notícia; REVISAR, fan una adaptació (fitxa) per catalogar-ho; REMESCLAR, ho combinen dins una carpeta per crear un producte/servei nou; REDISTRIBUÏR, fan pública la carpeta.

    2. Pel que fa a l’estricte àmbit de les notícies, considero que són MEDIADORS

    3.- Tot dependrà de si volen/necessiten RETENIR la informació o no i també del format de les fonts de dades.
    a) Si volen gestionar una còpia de les dades per treballar amb elles, els caldria algun sistema d’enmagatzematge de dades (per exemple, algun sistema de base de dades)
    b) Si només fan la mediació, i les fonts de dades a les que accedeixen estan en un format que ho permeti, podrien proporcionar el producte/servei a través d’una consulta als serveis de dades (per exemple, una crida a un WebService).
    c) Si només fan la mediació, però les fonts de dades a les que accedeixen no tenen un format amigable, caldria fer ús de tècniques de programació que podrien necessitar d’un sistema d’enmagatzematge de dades.

    4.- Cobrar podran fer-ho sempre que algú els ho pagui 🙂
    El que caldria es veure i entendre com està llicenciada la informació a la que accedeixen. Podria donar-se el cas que calgués el pagament de llicències o que existissin restriccions al seu ús, visió, mescla, distribució o enmagatzematge, que els impedís legalment fer-ho.

    5.- Seguint el raonament del punt anterior, hi hauria possibilitats de queixa. Però també podrien aprofitar el producte/servei de mediació per a disposar d’una nova font d’ingressos pel mitjà a través d’aquesta nova forma de distribució dels continguts.

    6.- L’iQUIOSC.cat de la APPEC-ACPG-ACPC permet (a banda de l’accés a capçaleres) trobar articles per temàtiques.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  17. 1. Reutilitzar, remesclar i redistribuir.
    2. Són consumidors, mediadors i també productors ja que generen un nou producte amb els seus reculls sectorials.
    3. Base de dades que sigui el motor de cerca d’una pàgina web que presenti els reculls a altres consumidors finals.
    4 i 5. Jo crec que podrien cobrar ja que estan utilitzant informació pública que els propietaris no tenen tancada i no es distorsiona la font ni la propietat intel·lectual.
    6. http://www.diba.cat/es/web/comerc/recullpremsa

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  18. 1. Reutilitzar, Remesclar, Retenir, Redistribuir
    2. Productor i Consumidor.
    3. Un document que permeti etiquetar recursos, per exemple en XML.
    4. Depen de la llicència o drets amb la que es distribueixen les notícies que recullen.
    5. Idem 4.
    6. Les empreses que es dediquen a distribuir notícies jurídiques.
    6.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  19. 1. Reutilitzar. Remesclar (tags reindexen continguts?). Redistribuir.
    2. Consumidors i mediadors.
    3. Drive. Piratepad. Wikispaces. Bases de dades.
    4. Depèn del plantejament del servei resultant.
    5. Desconec el tema legal.
    6. Google news, secció Highlights de Pocket, Secció Explore de Feedly…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  20. 1.-Entiendo que lo único que no hacen es revisar, dado que almacenan los artículos sin modificar.

    2.-Respecto a las notícias no son productores, sino que son consumidores y mediadores. Serían productores de la recopilación de las mismas.

    3.-Podrían almacenar las fichas en foma de base de datos, de este modo sería más fácil encontrar determinados artículos. Muy interesante que la ficha contenga el link.

    4.-NS/NC

    5.-No creo que sea ilícito, dado que generan un producto interesante para los consumidores y también, de algún modo, hacen publicidad de las fuentes.

    6.- NO

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  21. 1.- Creo que ninguna R. No reutilizan, no remezclan, no hacen nada. Solo eligen las que les gusta.
    2.- Son productores, ya que eleboran una lista de noticias que a ‘ellos’ les agrada.
    3.- Con una pag web y unos links, ya les vale.
    4.-Podrían cobrar, si alcanzan una autoridad reconocida en su criterio para seleccionar aquello que es ‘jugoso’ y descartar temas triviales.
    5.- No, porque ellos no se atribuyen autoría. Sólo publican una referencia. No las noticias enteras. Es como si cito bibliografía en mi trabajo de investigador, y los autores a los que cito me demandan.
    Los medios citados, se aprovechan, pasivamente, ya que es una referencia asus productos, y gratis !!!
    6.- No se me ocurre.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Jose Maria

      te respondo usando tu mismo ejemplo: cuando tú citas un artículo en uno de tus trabajos, no estás en cierto modo “reusando” el contenido del artículo? entiendo que en el acto de cita hay un proceso de transformación (desde que lees el artículo hasta que lo integras como cita), no crees? tú citando, crees realmente que “no haces nada”?

      saludos

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
      1. Tienes razón, si la cita es un trozo de texto, incorporado en el trabajo realizado por mí.
        Pero y si solo pongo unas lineas de bibliografía al final del documento, para indicar qué información he leido para documentar lo expuesto?
        Yo creo que la reutilización en este caso (y por eso lo comparo al ‘recull’ de los amigos) es muy … escasa.
        Supongo que al final de la semana dareis como una ‘solución’ al problema propuesto …
        Gracias por vuestra tarea.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  22. Pregunta 1. les 5 Rs
    Reutilitzar, Remesclar, Redistribuir, Retenen còpies però no Revisen el contingut dels articles.

    Pregunta 2. rol(s)
    Al meu parer són mediadors entre un coneixement i un públic, són productor d’una base de dades indexada. Són bàsicament consumidors de la totalitat dels articles que han consultat prèviament a la creació de la selecció i classificació.

    Pregunta 4. cobrar
    Podrien comercialitzar l’accés a la base de dades a través de l’index que han creat.

    Pregunta 5. queixes
    No crec que hi hagi legitimitat per una queixa legal: és com una citació en un llibre o un article (si no modifiquen no s’apropien, ni s’aprofiten).
    A nivell comercial, els perjudicats són els que no serien referenciats no les editorials / font.
    Si aquest tipus d’imatge entra en el branding de l’editorial, els diaris podrien ser interessat en donar a conèixer que pertanyen a la selecció dels amics.

    Pregunta 6. experiència similar
    Posaria com exemple també les bases de dades indexades més útiles, com les bases de dades generades per les relacions de premsa. Per exemple, aquesta en accés obert sobre el tema de la Llengua catalana de la Generalitat.

    http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410b0c0e1a0/?vgnextoid=bf8d929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bf8d929450071110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  23. 1. Fan de tot menys Revisar, ja que no alteren el contingut.
    2. Crec que adopten tots els rols
    3. Per començar podrien fer servil un full de càlcul.
    4. Poden cobrar perquè donen un servei afegit, una classificació de la informació que recullen.
    5. No crec que puguin queixar-se, perquè la seva informació ja era pública. Simplement es recopila i classifica. De fet els amics aconsegueixen que la informació tingui mes difusió.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  24. 1. Reutilizar, Redistribuir, Retener
    2. Rol de consumidor y mediador
    3. Pueden guardarlo en un blog
    4. Si que pueden cobrar por compartir informacion
    5. Si que se pueden quejar los productores de noticias, y hacerles pagar por los enlaces
    6. Ejemplo : caffereggio.net

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  25. Bona tarda,

    1. Jo també crec que el que fan és Reutilitzar, Remesclar i Redistribuir. Retenir jo diria que no, perquè el que posen a la fitxa són els links a la informació original, no la notícia sencera. I revisar tampoc, perquè com diu la Marta, no alteren el contingut.

    2. Sobre el seu rol respecte a les notícies, crec que serien consumidors i mediadors. Respecte a les fitxes, productors.

    3. Jo també utilitzaria una BdD, però no sé si hi ha un format més adequat.

    4. Crec que sí que podrien cobrar. Ells elaboren un producte diferent, amb un valor afegit: El recull, l’índex

    5. Els propietaris de les notícies podríen queixar-se sí, però una altra cosa és que els servís de res. És com el cas de les queixes dels editors de diaris a Google. Els editors es queixen que una part dels serveis del cercador es basa en oferir les seves notícies als usuaris. En aquest cas, després de negociar, els editors han obtingut alguna contraprestació, però no sé si algú que no siguin els editors de premsa en el seu conjunt tindria prou pes per obtenir-ne. Ni tampoc en conec la legislació. Si les notícies es publiquen en obert, crec que no té massa sentit reclamar res. Al contrari, el servei dels nostres amics els podria sumar lectors.

    6. Casos similars? doncs, com deia, els cercadors i també els serveis de clipping, tal i com apuntava algun company.

    Salutacions!

    gemma

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  26. No em sembla que facin res amb el contingut original, ni tan sols copien titol o fragments: creen un document secundari amb metadades extretes del document i del canal (data, mitjà, enllaç) i creades (etiquetes o descriptors).

    Amb aquestes dades secundàries permeten dues de les Rs : redistribuir (tothom hi pot accedir) i retenir (si es poden llegir, es poden fer còpies i es poden guardar).

    Clarament necessiten una base de dades, a aquestes alçades, senzilleta. Amb una matriu o taula ja n’hi hauria prou. Com que hi ha un enllaç, millor que sigui digital. Un document de full de càlcul faria la feina. LibreOffice, proposo 😉

    Seria perfectament ètic i legal cobrar per la seva feina de buidat o si es vol de curació de continguts en fase primària.

    No veig motius per la queixa dels canals tradicionals, atès que no hi ha utilització de cap informació original, sinó creació de dades referents a documents primaris. De fet, s’estan aprofitant indirectament, els 4 amics generen tràfic cap al seu lloc amb els enllaços a les noticies, i els en donen reputació online (si la DB es troba online, és clar)

    A mi m’ha recordat, quan heu esmentat possibles queixes dels mitjans tradicionals, al cas de meneame.net i la tasa que AEDE vol imposar a Google News i altres agregadors, com ara meneame, fundat per 3 amics, si no recordo malament, i que recull metadades com les de l’exercici, amb una entradilla o resum inicial redactada per qui envia la noticia.

    PD: les 4/5 R son pastades a les llibertats del programari lliure, no ?

    https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
    1. hola, Miguel

      cert, les 4Rs estan inspirades en la feina de Richard Stallman i molts altres, gràcies per la puntualització

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  27. Hola,

    1. És curiós, perquè llegint la definició de les 5R el significat de cada una sembla molt clar, però a l’hora d’aplicar-les a l’exemple m’estan sortint molts dubtes.
    El que per mi fan aquests nois és etiquetar o enriquir les dades (notícies) amb informació extra, i crec que la R que quadra més amb això és Remesclar. A més, entenc que també Reutilitzen, perquè usen notícies ja existents per afegir-hi les seves dades adicionals. Per altra banda, el que està clar que no fan és Revisar ni Retenir, perquè no modifiquen les notícies, ni tampoc en tenen una còpia, sinó només una referència. I finalment, tinc dubtes sobre si Redistribueixen o no, ja que no comparteixen còpies del contingut, sino que simplement deixen accedir a una carpeta compartida. No sé si això entra dins la definició de redistribuir.

    2. Tenint en compte tot això, crec que ells són per una banda productors, ja que afegeixen les seves pròpies dades, consumidors de les notícies originals, i també mediadors, ja que ofereixen links a les notícies originals.

    3. Crec que la informació la podrien guardar en una base de dades, o com a mínim d’alguna manera estructurada que permetés processar-la automàticament.

    4 i 5. No en tinc ni idea. Suposo que depèn de les condicions/llicències que imposi cada productor de notícies sobre les seves dades.

    6. L’exemple més semblant que se m’acut són els buscadors o meta-buscadors de vols, hotels o qualsevol producte en general.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (2 votes cast)
    1. hola, Anna

      m’ha agradat el teu comentari inicial. És veritat que l’enunciat de l’escenari que us hem proposat per iniciar el debat és prou ambigu i que, com bé dius, una a una les 5Rs són entenedores però alhora d’intentar veure què fan els nostres amics no queda tan clar.

      La qüestió clau és “de quines dades estem parlant?” de les notícies? dels enllaços a les notícies? és evident que no és el mateix.

      Aquest escenari l’anirem complicant perquè ens serveixi com a excusa per anar introduint nous conceptes, però com pots observar també per fer-vos veure que si no som curosos amb el que entenem per dades (en parlarem aviat), és fàcil confondre’s.

      Salutacions,

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  28. Bona tarda a tothom!

    Sóc el Marc Garriga, qui us farà de “professor” en aquesta primera setmana.

    Crec que la paraula “professor” no s’adiu gaire en aquest cas, més aviat podríem dir “persona-que-treballa-des-de-fa-anys-en-dades-obertes”, però com aquest nom és molt llarga, deixem-ho com “professor” 🙂

    Dir-vos que estic aquí també per aprendre de tots vosaltres i que a http://mgarrigap.info trobareu com contactar amb mi (o si voleu, també em podeu contactar responent aquest comentari).

    Gràcies per la vostra participació en el curs!

    Un plaer estar aquí amb vosaltres.

    MarcG

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (5 votes cast)
  29. Bona tarda,
    1. Crec que el que están fent es reutilizar, remesclar i redistribuir.
    2. Inicialmente el seu rol és de consumidors que posteriorment passa a ser de mediadors.
    3. Formats com xml o json facilitarien l’ús de les dades des de eines externes.
    4. Crec que si podrien cobrar perque han creat un nou servei, que, com han dit en alguns comentaris anteriors, és igual al que fan algunes agències de reculls de premsa.
    5. No ho sé. De fet el tema de la “legalitat” en el sentit ampli és un dels temes que més em va preocupar quan la setmana passada (amb els events de la “Big Data Week”) vaig entrar en aquest món.
    6. El primer que m’ha vingut al cap es “meneame”, com ja han indicat anteriorment altres companys.
    Salutacions,
    Juan Antonio

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  30. 1- Opino que fan servir 4R: reutilitzar, remesclar, redistribuir i retenir.

    2-Són consumidors, ja que si no escollissin, i s’informessin de les notícies, no tindria gaire sentit la tria, i també són mediadors, ja que fan d’enllaç entre les pròpies notícies, i altre gent interessada en poder consultar-les segons uns criteris.

    3- Tot depèn de la finalitat que busquin. Segurament es podria implementar una base de dades senzilla, que pogués ordenar i categoritzar les notícies segons diversos criteris: dia de publicació, temàtica, grau de rellevància… així com altres criteris pensats adequadament per a l’estructura organitzativa.

    4- Tot depèn del tipus de dades les quals n’extreuen la informació. Poder-ho fer, podrien fer-ho, però depenent del tipus de llicència que tinguin les dades, els hi podria portar problemes.

    5- Si, si la llicència dels continguts no permet la seva lliure distribució, modificació… és a dir, si els continguts no són lliures o oberts. Vis des d’un altre punt de vista, també se’n podrien aprofitar, i no només econòmicament, podria ser una oportunitat d’expansió o de promoció.

    6- Les notícies geolocalitzades en podrien ser un exemple: es filtren les notícies segons la teva ubicació de cara a estar informat del que succeeix al teu voltant.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  31. Bona nit a tothom,

    He estat llegint tots els comentaris escrits fins ara i coincideixo en molts apectes comentats anteriorment. A mi m’agradaria aportar un parell de comentaris pel que fa als punts 3 i 4.

    3.- Tot i que els responsables del curs han comentat que properament entrarem en detall sobre estructuració de dades, considero que una de les opcions més correctes seria utilitzar una base de dades orientat a documents (jo, coneixent una mica MongoDB, aposteria per aquesta opció). Sobretot per dos motius importants: per mantenir un bon rendiment a l’hora de cercar documents (a mesura que la quantitat de fitxes vagi augmentant) i tenint en compte la facilitat per emmagatzemar documents que té aquest tipus de BBDD. Un excel va bé sempre i tothom sap utilitzar-lo, però té limitacions (com tot).

    4.- Si no hi ha cap aspecte legal que ho impedeixi (ho desconec), podrien cobrar perfectament pel servei que ofereixen. Ara bé, aquest servei té un valor afegit prou elevat per tal que la gent estigui disposada a pagar ? S’hauria d’analitzar molts aspectes claus: el preu, la qualitat del servei… Segurament, hi hauria més gent disposada a pagar (o gent disposada a pagar preus superiors) si el valor afegit d’aquest servei fos notablement més elevat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  32. Es podria dir que Google i els estudiants fan una feina similar quan seleccionen i publiquen enllaços a notícies segons uns criteris. Aquests criteris haurien de ser també públics per poder valorar el servei o ens trobaríem com en el cas de Google en una possible situació de monopoli o mal ús de les dades.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (3 votes cast)
  33. 1. Quines de les 5 Rs fan els nostres amics amb les notícies?
    Reutilitzar: creen el recull de notícies, fan una anàlisi del contingut i d’això creen una fitxa.
    Remesclar: la nova fitxa amb la informació analitzada és indexada i enllaçada a la notícia original, un “subproducte”, creen un nou producte.
    Redistribuir: la carpeta compartida amb les fitxes, sense possibilitat d’editar llurs contingut.
    Retenir: potser? Ja que tenint accés a la fitxa es pot obtenir una còpia de l’original (la fitxa)?

    2. Quin(s) rol(s) adopten els nostres quatre amics pel que fa a les notícies, són productors, consumidors i/o mediadors?
    Diran que són mediadors ja que fan anàlisi del contingut i a partir d’allò que s’ha llegit, creen una fitxa. No obstant, també creen un nou producte que és la fitxa, aleshores podrien ser productors també.

    3. Quin tipus de documents penseu que podrien usar per a emmagatzemar la informació sobre les notícies que recullen?
    Alguna base de dades que pogués gestionar tot allò que s’ha indexat per a intentar fer per exemple fer una aplicació per mòbils… Que hom pogués personalitzar-la segons els seus interessos per matèries i pogués filtrar per data, hora, mitjà (radio/diari/televisió…), entre d’altres. O un web de notícies “personalitzable” segons els interessos de l’usuari. També se’m ocorre tenir aquesta informació en format XML.

    4. En lloc de compartir les dades amb tothom lliurement a través de la carpeta compartida, “podrien” (en un sentit ampli) els nostres amics cobrar per facilitar la informació que ells recullen a tercers?
    Sí, podrien fer-ho, ja que han fet un esforç intel•lectual per a crear una fitxa que potser pugui servir per crear nous productes.

    5. Podrien els propietaris dels canals tradicionals de comunicació que ells usen com a font queixar-se de l’activitat dels nostres amics per il•lícita o competència deslleial? I, encara més interessant, podrien aprofitar-se’n?
    No ho crec, ja que el que estan fent és una fitxa que no utilitza cap contingut sencer o parcial seu, però sí s’enllaça al contingut que està indexat per ells. En un cas que la notícia no es pogués llegir integralment per ser de pagament, per exemple, aleshores això es podia negociar. Però el que sigui “lliure” crec que no té cap problema.

    6. Coneixeu alguna experiència similar?
    El Google news, Flipboard, Menéame, etc.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  34. Pel que fa a les preguntes:
    1. No fan cap de les 5 accions, totes tenen a veure amb els continguts i drets sobre aquests. Només posen un etiqueta de tema, citen el nom d’un mitjà de comunicació i l’enllaç, i afegeixen data i hora.
    2. En base a la creació d’unes fitxes, conjunt de dades recollides, serien productors. Pel que fa a les noticies son consumidors i, en un sentit ampli del mot, serien mediadors.
    3. Senzillament una pàgina html, a més de facilitar l’accés a la modificació i addició de qui tingui autorització, és una format que permet accedir gairebé des de qualsevol mitjà digital.
    4. Podrien cobrar si n’hi ha algú disposat a pagar, per exemple publicitat.
    5. Difícilment es podrien queixar els mitjans tradicionals de comunicació, en canvi si que es podrien beneficiar.
    6. Pàgines amb índex de diaris, per exemple: http://www.newspaperindex.com/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  35. 1.

    Reutilitzar
    Revisar
    Redistribuir

    2.Son consumidors i mediadors, en el sentit que redistribuint els continguts promouen la seva lectura.

    3.Una taula de dades pot ser una bona manera per estructurar de manera senzilla cada noticia amb aquestes etiquetes

    4 i 5.

    En lloc de compartir les dades amb tothom lliurement a través de la carpeta compartida, “podríen” (en un sentit ampli) els nostres amics cobrar per facilitar la informació que ells recullen a tercers?
    Depen de si les llicencies d’aquests continguts ho permeten. En un context “classic” els articles d’un diari tenen drets d’explotació associats i no podrien treure’n benefici.
    Tot I aixi, el valor que li puguin donar a la selecció I organitzacióno depen dels productors originals i mentre no copiin aquests textos podrien amparar-se en el dret de cita de la LPI, encara que el debat que han generat plataformes que es dediquen a aquest negoci i la pressió dels conglomerats mediatics encara no s’ha resolt del tot, sobretot per les implicacions en el model de negoci d’aquests últims.

    6

    No fa massa va aparèixer al web de les OKFN  un document obert elaborat en crownsourcing que pretén fer una selecció exhaustiva de recursos webs relacionats amb l’open data. Crec que pot ser un bon símil al nostre supòsit.

    Us deixo els enllaços,

    http://periodismodatos.okfn.es/un-crowdsourcing-de-webs-sobre-periodismo-de-datos/

    https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0Aps26R6VsRYUdHNGOVlyVlZfS2NLcHpSRElZMkhaV0E&usp=sharing#gid=0

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  36. 1. Les Rs que fan servir els estudiants són les següents:

    Reutilitzar: ja que adapten una informació i la posen a disposició de qualsevol per tal que pugui reutilitzar-ne el contingut.
    Revisar: ja que ells tenen el dret de modificar els continguts de la carpeta compartida.
    Redistribuir: ja que comparteixen la informació, original o remesclada, públicament.

    2. Són principalment productors, ja que recullen informació, la gestionen i n’elaboren un nou producte; però també, internament, en són consumidors, ja que es tracta de temes del seu interès, i mediadors, perquè poden editar i modificar la informació que posen a disposició pública.

    3. Poden fer servir un fitxer online estil full de càlcul. Per exemple, els fulls de càlcul del Google Drive amb accés públic.
    Per una altra banda, també podrien fer servir un sistema gestor de bases de dades relacionals per crear una base de dades adequada per emmagatzemar la informació i facilitar-ne la cerca i consulta a través d’alguna pàgina web.

    4. Si respecten la informació original i citen les fonts, podrien fer un ús comercial de la informació vendre-la en funció de la feina realitzada en la recol·lecció de la informació i l’elaboració dels documents perminents.

    5. Si els estudiants treuen beneficis econòmics de la seva activitat, podria ser que els canals tradicionals els denunciessin per infringir els drets d’autor i volguessis una retribució a mode de recompensa o bé volguessis adquirir els drets sobre la tasca dels estudiants.

    6. Algunes eines similars podrien ser:
    Delicious
    Pinterest
    Twitter
    O, per exemple, els blogs temàtics.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  37. Bona nit,
    beneïda i volguda ambigüitat, de l’exemple!
    El que fan els estudiants és emmagatzemar les seves fitxes en un indret determinat. Primer privat, després públic. No se’n desprèn, llegint l’enunciat, que se’n faci cap ús. Es tracta d’un contenidor. En tot cas, les R seran quan se’n faci ús. Quan algú utilitzi aquella informació. Potser i en aquesta fase, podríem parlar de la 5ª R, la de la retenció de la informació.

    Pel que fa als rols, són consumidors d’aquesta informació (si més no, l’han destriat i escollit d’entre moltes d’altra) i mediadors (entre ells, quan cadascun dels estudiants actua coma mitjancer entre el mitjà i la selecció, i en l’estadi de carpeta oberta)
    3. Hi ha moltes possibilitats. Bases de dades, fulls excel …
    4. De poder cobrar, podrien. És clar. Caldria veure, com ja s’ha esmentat, la naturalesa de les informacions contingudes a la carpeta, els drets que tenen, etc…
    5. Podrien. Hi ha casos en aquest sentit que han afectat al cercador Google, entre d’altres.
    6. Personalment utilitzo laboralment parlant Google news, creant alertes corresponents a mots estratègics. Scoop.it http://www.scoop.it/ podria ser la materialització d’aquesta “carpeta” de l’exemple. Això si, treballada, amb la informació destriada i organitzada en funció de determinats interessos.
    Paper.li podria ser una altra eina en aquest sentit, més “mecanitzada” que l’anterior.

    M’agradaria afegir al debat una P, de prestigi. Són prou bones, les R, però per quin motiu utilitzarem “aquella” carpeta i no una altra? Què ens fa valorar aquell contingut? El prestigi dels “estudiants”? El seu nom com a curadors de la informació que destrien?. Tots sabem que a Internet hi ha molta palla i poc gra, per la qual cosa és important saber en qui podem confiar. Qui ens aporta una P (entre tanta R!)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.5/5 (2 votes cast)
  38. 1)Creo que están utilizando las 5Rs, hay un proceso de selección y transformación y se entiende que una revisión. Están haciendo copias y a la vez las distribuyen permitiendo el acceso al repositorio.
    2)Se debería entender que son tanto productores como consumidores, no están produciendo la noticia original, sino la ficha de la noticia que ya es otra carga de información.
    3)Una base de datos estructurada y que permita exportar la información en un formato estándar el cual pueda ser utilizado por el mayor número posible de aplicaciones para realizar consultas, elaborar informes, etc.
    4)Perfectamente, desde un punto de vista puramente personal, considero que hay servicios relacionados con la información que son más “sensibles”. Imaginemos (espero que nadie me responda que existe esto) que alguien estuviera recopilando información acerca de empresas que están incorporando trabajadores y que decide hacer un negocio vendiendo esa información, o por ejemplo, hace 10 años, en Barcelona, era común toparse con agencias que vendían listados de pisos en alquiler. Igual son ejemplos extremos, pero en estos se está interponiendo un negocio entre las personas y una necesidad que genera angustia.
    Dejando de lado estos casos, lo que están haciendo nuestros amigos es perfectamente valorable, y más aún si hacen una tarea con un cierto rigor que uno pueda confiar en el criterio tanto de la selección y la organización de la información. Un rigor que hoy en día está muy ausente (en términos muy generales) en la prensa diaria; por una lado, hay muchas quejas de que la gente no está dispuesta a pagar por contenidos en internet y, por otro, cada día nos encontramos con más artículos mal redactados, con faltas de ortografía con datos en muchos casos sin verificar en una carrera de producir información cada vez más veloz.
    5)Siempre que nuestros amigos citen la fuente de la información que están recogiendo no deberían tener problemas.
    6)El blog de España en llamas creo que es un buen ejemplo. http://www.espanaenllamas.es
    A nivel estatal, la web de datos de Minas Gerais http://dataviva.info

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  39. Bon dia,

    1.Jo crec que poden fer-les totes però per ara no en fan cap, simplement recullen i re-classifiquen enllaços, per després poder fer les altres 5 Rs. Poden reutilitzar ja que poden arribar al contingut, tenen l’enllaç a la notícia. Poden revisar, ja que poden modificar-lo. Poden remesclar, fer el tradicional ‘refregit’. Poden redistribuir, i compartir-lo amb els seus companys, i poden retenir aquest contingut, fer-ne una còpia i guardar-la. Però per ara no ho fan, no?
    2.Fan el rol de consumidors.
    3.Un excel, un word…
    4.Podrien cobrar.
    5.Si, podrien queixar-se, però no tindiren raó. I el tema de la “llei google” http://www.ara.cat/cultura/espanyol-aprova-projecte-Propietat-Intellectual_0_1084691742.html fa referència a googlenews, i a la reproducció de fragments, no a la classificació d’enllaços
    6. Google

    Comentari Personal – l’important és definir el terme ‘notícia’. Pompeu Fabra diu: “notícia f. Coneixença que es té d’alguna cosa; escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència, etc.; anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc fet a qui no en té coneixement; informació sobre l’estat, situació, etc. d’algú que hom no ha vist d’algun temps.”
    Què coi recullen aquests nois? articles periodístics? cròniques de color? columnes d’opinió? notes d’agència? En fi… no estan perdent una mica el temps? Sobre aquest tema és interessant aquest article: “No tenemos ningún problema con Google”, les dice a sus colegas europeos el editor del ‘New York Times’ http://nohacefaltapapel.com/2014/05/08/no-tenemos-ningun-problema-con-google-les-dice-a-sus-colegas-europeos-el-editor-del-new-york-times/

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. hola, Mònica

      gràcies per la teva aportació definint “notícia”, de fet l’exemple usava el terme en sentit ampli, fins i tot podríem haver parlat de “recurs” en lloc de notícia

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  40. Molt interessant el debat en principi estic d’acord amb els comentaris i aportacions de la Mercè.
    En quan al comentari d’en Julià sobre que passa si les dades (enllaç) esta en una zona prèmium d’un mitja, simplement la resta de companys no tindran accés.
    El mitja per compartir obertament a més dels que ha apuntat altres companys el que sembla més adient es http://www.scoop.it/
    scoop.it permet tenir gratuïtament de cinc tòpics on anar vinculant enllaços amb l’ajuda d’un gatget per el navegador.
    Es public l’accés per la resta del mon.
    Si volem quelcom més controlat per compartir en comunitats d’interès una eina open adient podria ser Zotero https://www.zotero.org/ aplicació especialitzada en recollir enllaços per poder establir cites en formats estandaritzats.
    Cordialment:
    Joan

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  41. Bon dia:

    Molt interessant. La veritat, sobre el concepte de dades obertes mai no hauria esbrinat les 5R. Amb identificar que es tingués accés a aquelles dades ja les hauria assenyalat com a obertes.

    En el cas de l’exemple, contesto a la pregunta 3:
    Crec que amb dropbox o evernote o un document de Google Drive. Si després el document es pot transformar en CSV, millor, per fer servir alguna eina de visualització…

    Salutacions!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  42. 1) Des del moment que gestiones dades externes com en aquest exemple entenc que utilitzes sempre les 5R, ja que són totalment complementaries.

    2) Són productors (creen dades noves a partir d’informació ja generada, si més no decideixen els “tags” que corresponen a cada una), són consumidors de dades (pq cerquen dades d’altres fonts) i són mediadors (decideixen guardar-les a un lloc per tal de compartir-les o en un futur poder-les gestionar-les ells directament)

    3) Si, tot depèn de la iniciativa que tinguin. Poden donar un nou ús a les dades, i per tan no és que re-venguin les dades, sinó que el que vendran és un servei que deriva de la gestió d’aquelles dades per tan és totalment lícit.

    4) Si les dades són clarament obertes i públiques i no afecten a la LOPD no podrien denunciar l’activitat

    5) Un cas molt clar a la tele: l’APM, i programes similars. Utilitzen informació, en aquest cas talls de vídeo d’altres programes i en treuen un benefici directe de publicitat. Les imatges són públiques, per tant no estan cometent cap infracció.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
    1. hola Eva,
      en relació al punt 5 que apuntes: sempre existeix la possibilitat que els autors de les infos obstaculitzin la re-difusió d’aquestes peces audiovisuals. Em refereixo al ‘nostre pa de cada dia’ amb què han de bregar cadenes i programes de TV (programa El Intermedio de la Sexta, per exemple) en el moment que una sentència judicial els prohibeix emetre imatges d’una altra determinada cadena per motius X.
      Més info: http://bit.ly/1mlvGLP

      Salut

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  43. Bon dia,

    Ahir no se m’acudia cap exemple, però el comentari del Marc Garriga m’ha fet veure que l’exemple es basaria en una aplicació tipus Delicious. L’ utilitat d’aquest tipus de pàgines es basa en la immensa quantitat de dades que trobem a internet, molts continguts que ens interessen i que necessitem ordenar per accedir-hi més tard o per compartir.

    Per tant, estava equivocada: estan redistribuint dades perquè el que fan es emmagatzemar, classificar i compartir enllaços que condueixen a notícies.

    En quant a si es poden queixar els propietaris dels continguts enllaçats, crec que no perquè els amics no fan un enllaç profund sinó que enllacen als continguts originals i que són legals. De totes formes crec que encara hi ha molta controvèrsia en la qüestió dels enllaços.

    Fins aviat,

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  44. 1.Reutilizant i retenent
    2. Són mediadors , productors ( ‘un contingut literal fam un producte nou que és la fitxa catalogràfica) i consumidors
    3.Sempre que tinguin un tret diferencial o un valor que els pugui diferenciar d’altres sistemes semblants
    4. Suposo que depen del ús i de l’èxit del seu recull…També caldria analitzar si les fonts son lliures o estant sotmeses algún tipus de llicència. De totes maneres si la informació que donen és de qualitat pot ser un benefici pels propietaris dels continguts inicials
    5.Per exemple scoop.it o Google news

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  45. Bon dia,
    Penso que reutilitzen i redistribueixen. Per tant, serien consumidors de les notícies i alhora mediadors, per posar les fitxes a disposició de qui estigui interessat.
    D’altra banda, no podem considerar a les fitxes com un producte? Si fos així, podríem dir que fan servir una tercera R, la remescla. Alhora adoptarien també un nou rol: el de productors.
    Si continuem amb la mateixa hipòtesi, entendríem que podrien arribar a cobrar per l’accés a les fitxes, doncs aquestes han estat creades per ells. Una altra cosa seria la possible contradicció entre aquesta decisió i el “esperit”existent en unes dades obertes que han constituït el material base sobre el que han creat les fitxes.
    Els propietaris dels canals tradicionals podrien queixar-se si no consideressin a les fitxes com un element o producte nou, si no com una extensió de les seves pròpies produccions.
    D’altra banda, per als propietaris dels canals tradicionals, les fitxes els permet l’accés a una nova classificació del seu material complementada per la d’altres canals, facilitant-los l’accés i la comparació entre aquests.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (2 votes cast)
  46. 1.- Crec que les Rs que fan són Reutilitzar, Remesclar, Redistribuir
    2.- El rol és de consumidors i mediadors però també de productors perquè elaboren les seves fitxes que es poden considerar un producte nou.
    3.- Crec que el milor que poden usar és una Base de dades perquè la informació de les fitxes és del mateix tipus per a cada notícia i això els permetria fer cerques, agrupacions, etc pels diferents conceptes.
    4.- Aquesta pregunta em sobta perquè precisament pensant en dades obertes, em situo a pensar en dades que han estat resultat de la feina de certes persones i que ‘generosament’ es posen a disposició de tothom.
    5.- No conec els temes legals sobre els enllaços a informació d’altres fonts però crec que en aquest cas més aviat es publiciten els mitjans citats.
    6.-Cap que no s’hagi citat ja.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  47. Bona tarda a tothom,
    Aquest és el menu pensament:
    1- Segurament m’equivoco però per mi no fan servir cap R, ja que penso que només indexen les notícies, quasi com el que fa un cercador tipus google…
    2- Són mediadors ja que recullen notícies fetes per altres i les posen a l’abast dels usuaris d’internet.
    3- Una base de dades feta en qualsevol sistema (oracle, xml, etc.)
    4- Si, de fet hi ha empreses que es dediquen a això, busquen informació, la manipulen i després a venen.
    5- Penso que no, de fet ajuden a que aquests proveïdors tinguin visites que pot ser d’una altra manera no haguessin tingut
    6- Flipboard

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  48. Responent a les preguntes:

    1.- En aquest punt coincideixo amb la Mònica. Les fitxes guarden mitjà, data, hora, paraules claus i enllaç a la notícia. Per tant, quant a les R, crec que no s’ajusten a cap. No revisen, doncs no adapten ni ajusten ni modifiquen ni alteren les notícies, tampoc les reutilitzen, doncs només l’enllacen, tampoc el remesclen, ni el redistribueixen, doncs per mi, redistribuir, es posar a disposició del públic una còpia del material i no és el cas. Evidentment tampoc retenen, doncs no guarden cap part del document original.
    2.- Quant a les notícies, són consumidors. I mediadors? No ho tinc clar. Per una banda faciliten l’accés a les notícies i, per tant, sí, però per altra banda, no faciliten el contingut de la notícia, només l’enllaç i per mi no és el mateix. No ho sé!!!! 🙂
    3.- Donat que és un procés manual, qualsevol format podria servir, des d’una base de dades a un document de text.
    4.- Diria que sí. Donat que no estan tocant el contingut d’altres, no hauria d’haver problemes de drets.
    5.- Poder sí poden 🙂 Una altra cosa és que tinguin motius. Ara mateix, amb la llei que afecta, per exemple, a Meneame, ells no tindrien problemes doncs no posen cap comentari de la notícia. Aprofitar-se? Els mitjans podrien facilitar-los els mitjans per a que enllaçar a ells fos més fàcil, per tal d’atreure visitants a les seves notícies.
    6.- Meneame té una certa similitud, però hi ha aspectes (votacions, el breu resum, els comentaris, la manera de portar a portada les notícies) que el diferencien força.
    Els reculls de premsa que fan diferents institucions també s’assemblen, però en aquests casos, s’acostuma a donar també el contingut.

    Interessant exercici, gràcies!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  49. 1. Si entenem l’enllaç com una informació referencial, aleshores jo diria que només reutilitzen i remesclen (amb la incorporació d’unes metadades i d’un llenguatge controlat propi).
    2. Consumidors i mediadors (perquè en faciliten l’accès). Són productors però no de notícies.
    3. Una base de dades + XML.
    4. Crec que la reforma de la LPI parla d’una taxa per als mitjans online i tot, però hi ha aquesta sentència del TJUE segons la qual no estarien fent comunicació pública (la comunicació pública ja l’han fet els mitjans en qüestió en publicar online sense restriccions les seves notícies) i per tant podrien enllaçar perfectament. No sé com acabarà…
    https://www.derechoenred.eu/blog/area/propiedad-intelectual/el-caso-svensson-y-su-consecuencia-para-el-regimen-de-los-enlaces
    5. Qualsevol activitat que afegeixi valor, que serveixi a un mercat, pot ser monetitzada. Afortunadament també hi ha molta creació de valor per amor a l’art.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 2.0/5 (1 vote cast)
  50. Respecte a si els mitjans es podrien aprofitar de la feina dels estudiants (m’he oblidat) diria que no perquè la base seva base de dades sí està protegida per la seva estructura original. El que podrien fer els estudiants és aplicar-hi llicències Creative Commons si volguessin.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  51. Hola a tots,
    – Pregunta 1: Crec que fan Reutilitzar, Revisar, Remesclar,Redistribuir
    – Pregunta 2: Son a la vegada productors, consumidors i mediadors
    – Pregunta 3: Podrien emagatzemar com a xml així es podría consumir per múltiples plataformes i incorporar la dada i la definició de la mateixa.
    – Pregunta 4: Penso que podrien cobrar per oferir el servei de catalogar la informació i permetre la cerca pero potser per canals indirectes com publicitat.
    – Pregunta 5: Si sempre accedeixen directament al contingut original, a la pàgina d’origen, no copien les dades i anomenen la font penso que pot ser interessant pels productors del contingut original, ja que els hi fan de cercador. També depen de que estiguin d’acord amb la catalogació que es fa dels seus continguts.
    – Pregunta 6: Com a experiència que crer que pot ser similar diria que els comparadors com el rastreatos, trivago etc.. son una mica semblants.

    Salutacions,

    Sonia

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  52. Aquí us exposo les meves reflexions a les preguntes plantejades:

    1) Reutilitzar: Sí.
    Revisar : No. S’ofereixen les dades originals sense transformació.
    Remesclar: Sí. S’ofereix la dada original vinculada a una sèrie de metadades afegides per tal de poder-les explotar d’una manera més eficient.
    Redistribuir: Sí . Es poden copiar les fitxes, ja que tens dret de lectura sobre la carpeta, i es poden difondre.
    Retenir: Sí/No. Pots copiar les fitxes i emmagatzemar-les, però no pots garantir l’accés a les dades (les notícies) perquè estan sota la política de retenció definida pel publicador d’aquestes.

    2) Els rols adoptats són el de consumidor, perquè consulten les dades originals, i el de mediador, perquè són els mitjançers pel qual les dades originals arriben als usuaris d’aquest servei.

    3) Un document que permeti filtrar per les diferents metadades que s’incorporen a les notícies, els atributs de la fitx, i que permeti accedir a l’hipervincle. Un document que satisfaria aquests requeriments seria un full de càlcul d’una eina que no estigui vinculada a llicència comercial com podria ser LibreOffice Cal.

    4) Si la llicència sota la qual aquests amics consulten les dades originals, els articles, permet l’accés lliure a la informació, és a dir no estan subscrits amb llicència de pagament a aquest servei amb el publicador de la notícia, sí que podrien cobrar el servei ja que estan oferint un valor afegit al de la notícia.

    5) Si els publicadors de les notícies les publiquen amb accés lliure, no haurien de tenir motius de queixa per a oferir un valor afegit d’indexació.
    Inclús es podrien aprofitar usant el document creat pels nostres amics i eliminant del mateix la resta de notícies dels altres mitjans per a deixar exclussivament els seus.

    Hi ha una reflexió que m’ha sorgit en l’avaluació d’aquest cas d’exemple: l’accés a les notícies per part dels consumidors del servei dels nostres amics dependrà de la llicència que tinguin cadascú dels amics amb el mitjà de publicació. És a dir, si un dels amics té una subscripció de pagament amb un diari X no podrà incloure aquests links de notícies. D’alguna manera ja estem condicionant en aquest cas d’exemple que implica el concepte “dada oberta”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  53. 1. Rs:
    Reutilitzar- al passar el contingut literal a formar part de la fitxa (encara que sigui mitjançant un enllaç). La fitxa sense aquest contingut perdria tot el seu sentit.
    Remesclar- al combinar el contingut original de l’enllaç amb les altres dades que ells afegeixen (mitja, data, temes, …) i crear un producte nou que és la fitxa.
    Redistribuir- al compartir el contingut de les fitxes (i conseqüentment dels que hi estan enllaçats).
    Pel que fa a Retenir, de moment no consta que ho facin però si volen assegurar que mantindran la informació cas de canvi d’URL s, s’ho hauràn de plantejar.

    2. Rols:
    Pel que fa a les notícies són consumidors i mediadors. Pel que fa a les fitxes seran productors.

    3. Tipus de document
    Dependrà de l’abast que es vulgui donar al projecte i com es vulgui difondre.
    Atès que es persegueix trobar informació ràpida i estructurada (pels temes que han predefinit), més que “fitxes” convé crear algun tipus de base de dades que permeti fer cerques. En un principi com qui diu n’hi hauria prou amb un Excel, Acces o similar compartit però en la mesura que creixin els registres o els usuaris s’haurà de pensar en solucions més sofisticades. No tinc massa coneixement en aquest camp i espero descobrir-ne algunes durant el curs.

    4. Possibilitat de cobrar.
    El projecte de nova llei de propietat intel·lectual inclou una taxa per als agregadors i no crec que els articles sencers es puguin considerar fragments “petits” i quedar exclosos. Caldrà veure com evolucionen les pràctiques a Internet i quin és el text final de la Llei. Personalment veig una mica difícil que es permeti lucrar-se de l’agregacio de dades sense compensar la inversió que ha fet el mitjà per poder publicar la informació inicial que serveix de base.

    5.
    Una cosa es queixar-se, una altre que la queixa prosperi i una altra que surti a compte plantejar-la davant els tribunals. Poden intervenir operadors radicats en diferents països que ho facin inviable. Caldrà veure les diferents normatives aplicables i la jurisdicció competent.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  54. 1. Quines de les 5 Rs fan els nostres amics amb les notícies?
    Fan servir les Rs de la reutilització, redistribució i la retenció.
    2. Quin(s) rol(s) adopten els nostres quatre amics pel que fa a les notícies, són productors, consumidors i/o mediadors?
    Els quatre amics exerceixen els tres rols. El rol de productor en tant que creen una plataforma d’informació amb un implícit discurs envers de les noticies seleccionades com importants que respon als seus gustos i motivacions. El rol de consumidors en tant que han de informar-se i anar buscant noticies que trobin interessants. I per acabar, com a mediadors en tant que comparteixen la informació inalterada a tot aquell que vulgui visitar la seva plataforma web.
    3. Quin tipus de document penseu que podrien usar per a emmagatzemar la informació sobre les notícies que recullen?
    Trobo que seria interessant que ho guardessin en open office ja que tots els seus programes son d’accés lliure i el seu paquet d’eines es pot instal•lar a qualsevol ordinador.
    4. En lloc de compartir les dades amb tothom lliurement a través de la carpeta compartida, “podrien” (en un sentit ampli) els nostres amics cobrar per facilitar la informació que ells recullen a tercers?
    Poden cobrar per facilitar la informació a tercers per l’ús de la plataforma i el servei, no pels articles que faciliten ja que tenen autors propis. Però si fan això restringiran molt l’ús de la seva plataforma i correran el risc de desaparèixer ràpidament si el material que recullen no resulta d’interès. Entre d’altres opcions poden utilitzar anunciants de manera que l’accés a la pàgina sigui lliure a canvi de que els visitants hagin de veure la publicitat.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  55. Bona nit,

    1.-
    Jo crec que utilitzen les 5R.
    Reutilitzar: aquests nois posen en la fitxa l’enllaç de la notícia.
    Revisar: Ajusten els continguts afegint dades adicionals com font de la notícia, data publicació, etc.
    Remesclar: agrupen les notícies per temàtiques.
    Redistribuir: A tota la documentació recopilada hi pot accedir tot el públic.
    Retenir: es pot tenir una còpia de les fitxes penjades a la carpeta compartida.
    2.-
    Productors: ja que generen un nou producte, les fitxes de les notícies
    Consumidors: per a la realització de les fitxes han de consumir la pròpia notícia.
    Mediadors: analitzen les notícies per a després classificarles
    3.-
    Google Drive o Dropbox
    4.-
    Jo crec que podrien cobrar o si més no aconseguir ingresos per mitjà d’anuncis. Aquests nois fan una feina de classificació i de catalogació. Un cas similirar, i salvant distancies, seria com Spotify. Ell et classifica el grup, et proposa d’altres similars, etc. i si no vols anuncis pagues o sino tens la versió free.
    5.-
    Jo crec que no es podrien queixar ja que hi posen el link de la notícia original.
    Crec que en podrien treure profit, posant el seu enllaç com a primeres opcions, etc.
    6.-
    No

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  56. 1) Penso que estan aplicant les 5R’s.

    2) Respecte del rol que tenen, sembla ser que és el mediador, ja que no estan aportant cap tema de nou. És a dir, estan agafant la informació, ja existent i la estan fent pública. No estan aportant res de nou.

    3) L’entorn podría ser guardat en un gestor de continguts o de coneixement

    4) Sí, ja que hi ha portals al mercat que mostren informació d’altres pàgines i busquen ser una referencia d’informació centralitzada.

    5) Crec que no

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  57. Bon dia,

    Vaig fer la suma: actualment som 49 participants i hem considerat:

    Reutilitzar: 39
    Revisar:12
    Remesclar:29
    Redistribuir:38
    Retenir:25

    Productor:27
    Consumidor:35
    Mediador:44

    Si queda molt clar que considerem que reutiltzen, redistribuen i que són consumidors i mediadors, estaria be aclarir les altres nocions en aquest cas. Tenim opinions molt diverses.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.8/5 (5 votes cast)
    1. Molt bona idea això de fer una estadística per així veure d’un cop d’ull quina opinió tenim al respecte de les 5R, això és un exemple clar de BigData aplicat!! 😀

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    2. moltes gràcies, Sophie

      podem comparar els teus resultats amb el que comentem a la darrera entrada, tot i que sempre hi hauran matisos

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  58. Hola,

    1. Fan servir les 5 R
    2. Son consumidors, creadors i mediadors.
    3. L’entorn potser qualsevol CMS actual.
    4. Podríen, sempre i quan la font tingui un llicenciament que així ho permeti. En tot cas sempre hauran de fer referència al font o orígen del contingut.
    5. Sempre que compleixin els requisits del llicenciament original de les notícies no hauríen de tenir cap problema. Si agafen les notícies i violen les llicència de publicació de les mateixes llavors sí que podran tenir problemes.

    Salut!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  59. Bon dia,

    1) Quines de les 5 Rs fan els nostres amics amb les notícies?

    Clarament,
    -Reutilitzen la informació de les noticies que troben,
    – Remesclar, ja que l’adapten a les seves necessitats, classificant-la com ells creuen convenient,
    – i la redistribueixen per que tothom pugui utilitzar les dades que ells han classificat

    2) Quin(s) rol(s) adopten els nostres quatre amics pel que fa a les notícies, són productors, consumidors i/o mediadors?

    Són consumidors de unes dades ja existents a la xarxa, i son productors d’un producte que compleix les seves espectatives. Fan també alhora de mediadors de una classificació de dades que ells han escollit

    3.Quin tipus de document penseu que podríen usar per a emmagatzemar la informació sobre les notícies que recullen?

    Qualsevol Base de dades OPENSOURCE

    3) En lloc de compartir les dades amb tothom lliurement a través de la carpeta compartida, “podríen” (en un sentit ampli) els nostres amics cobrar per facilitar la informació que ells recullen a tercers?

    Si, ja que simplement indexant la informació, fan un recull de dades per temàtica, a priori no veig cap impediment per poder-ho fer.

    4) Podrien els propietaris dels canals tradicionals de comunicació que ells usen com a font queixar-se de l’activitat dels nostres amics per il•lícita o competència deslleial? I, encara més interessant, podrien aprofitar-se’n?

    Jo crec que no, per com ja he dit abans l’indexen i la classifiquen segon uns criteris que ells considerant, en cap moment copien cap informació, simplement posen el link d’on han de consultar les noticies i indiquen el propietari. I si que es podrien aprofitar, la classificació es publica.
    En referència a alguns companys que parlen sobre sentencies que han prohibit emetre imatges d’una cadena a una altre, no ho veig semblant a l’exemple, per que ells aprofitaven les imatges d’altres cadenes per mofar-se ridiculitzant els talls que emetien.

    5) Coneixeu alguna experiència similar?
    Si el cercador de noticies de google.

    Salut!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  60. Hola,
    El meu parer es:
    1.- Reutilitzen, redsitribueixen i retenen.
    2.-Els rols son consumidors i mediadors.
    3.-Qualsevol base de dades.
    4.-Podrien cobrar si al mateix temps paguen royalties.
    5.-Evidentment es podrien queixar si no en reben un rendiment adequat.

    salut,

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  61. Si la matèria primera són les notícies (les dades), els estudiants no fan servir cap de les 5R. El que han fet és crear un nou producte (un sistema de fitxes indexades en format base de dades, o com sigui) que es nodreix de notícies però que ni les reutilitza, ni les revisa, ni les remescla ni les redistribueix.

    Una altra cosa és determinar si afegeixen valor a les dades originals (les notícies) i crec que si estableixen un bon sistema de classificació la resposta és sí.

    Em recorda als webs que comparen productes de diferents proveïdors (Trivago, Rastreador…), que el que aporten és un sistema àgil de recerca sobre els productes d’altres, sense modificar-ne la matèria primera (que no els pertany ni tenen intenció d’apropiarse-la!),

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  62. Tot i que una mica tard aquí va la meva aportació.

    Com ja he contestat anteriorment entenc que únicament reutilitzen i redistribueixen, reutilitzen ja que per això fan el recull de notícies per a fer-lo servir de nou i redistribueixen entre els companys, però no revisen i remesclen perquè no alteren l’article aquest segueix igual en origen, ni retenen perquè no és una còpia sinó un accés a l’article.

    Sobre cobrar o no cobrar dependrà de la llicència que tingui la notícia/article, per exemple acabo de revisar l’avís legal de la web del diari elPeriódico i allà indica expressament que queda prohibida la seva distribució inclús en recopilatoris de premsa o press-clipping (punt 5), tot i que segons opinió meva això anirà en detriment del nombre de visites que aquests llocs reben.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  63. Interessant el debat i el format del curs.

    Ja he pensat les 5R però com que veig que ja està comentat no aporto res nou

    Salutacions

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Daniel

      si vols pots fer la teva aportació en la nova entrada on estem parlant de les possibles barreres a les 5 Rs, de totes formes encara que t’haguessis repetit haguès estat una contribució interessant

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  64. 1 – Reutilitzar, perquè de totes les notícies que troben seleccionen les que ells consideren importants.
    Revisar, perquè de tota la informació que conté la notícia fan servir: el mitjà on s’ha publicat, la data i hora, el tema,…
    Remesclar, perquè fan un recull de la informació a un altre format (fitxa).
    Redistribuir, perquè posen aquestes dades a disposició d’una altra gent.

    Sobre la 5a, Retenir, no s’especifica que fan copia i de fet si ells tenen accés a escriptura, en qualsevol moment l’original ja deixarà de ser-ho.

    2- Crec que fan els tres rols. Potser no són els productors de la notícia, però sí que ho són de les noves fitxes, que són a les que la gent tindrà accés. Són consumidors perquè poden consultar/modificar les noves fitxes i mediadors perquè són ells els que han fet arribar les dades a la resta de gent.

    3 – sobre el document, crec que un document amb estructura XML o directament, a base de dades.
    4 – Crec que sí que podrien cobrar per facilitar les dades ja que, ells han treballat sobre elles. Les han tractat, filtran i modificant (estructurant, podríem dir, homogeneitzant-les) les que ells creien més interessants.
    5 – No ho sé del cert, però crec que si no estan reproduint el texte notícia no estan fent res que vagi contra els drets d’autor.
    6 – Tot i que no és el mateix, existeixen un mapes sobre la corrupció i les benzineres més barates a la xarxa, amb link sobre google maps.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  65. 1. Reutilitzen, remesclen i redistribueixen (les remescles). Crec que no revisen, perquè no modifiquen, i no retenen, perquè copien la URL de la notícia, no la notícia mateixa.

    2. Fan els tres rols. Són consumidors de les notícies; productors, perquè produeixen un producte diferent amb el seu valor afegit, i mediadors, perquè ho posen a l’abast de tercers.

    3. Del que jo conec, un full de càlcul.

    4. Crec que sí poden cobrar per la seva feina, que és classificar les notícies.

    5. Crec que no tenen dret a queixar-se perquè es tracta d’activitats diferents, complementàries. Uns ofereixen les notícies tal qual, mentre que els estudiants de comunicació permeten que aquestes notícies es puguin recuperar segons diferents paràmetres (data, font, paraula clau…).

    Si els propietaris de les notícies no les indexen de cap manera, i troben que és un bon servei complementari, podrien aprofitar-se’n, perquè el mecanisme per fer-ho hi són. Crec que seria lícit, si no cobren i mencionen els estudiants, que ofereixen lliurement el servei. Si afegeixen un altre valor, crec que també ho poden cobrar, mencionant les fonts.

    6. Els serveis de clipping seleccionen notícies segons certs paràmetres. Si ofereixen el servei a una empresa d’hoteleria, les notícies es filtren per una paraula clau diferent de la que es fa servir si el servei és per un càrrec polític.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  66. Hola a tothom,
    Em costa molt filtrar informació nova, documentació, opinions. Hi ha cap eina?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. hola,

      és un dels punts febles d’aquest curs en format blog; estem treballant en una eina que permeti trobar les entrades i comentaris més ben valorades

      qualsevol idea serà molt ben rebuda!

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  67. 1) Jo crec que fan servir les 2 primeres R. M’explico, en el seu proces es dediquen a recopilar la informació bàsica de les noticies que els hi agraden i fan un resum del que els hi ha agradat per tenir una fitxa de la informació. Per tant, entenc que primer Reutilitzen la informació i desprès fan una Revisió de la mateixa. No Veig que en cap moment combinin la informació que han trobat amb d’altres dades, ni tampoc que Redistribueixin la informació en cap altre canal informatiu, simplement fan una petita biblioteca de noticies. Tampoc veig que facin una copia de l’original, simplement fan una referencia a ell i si algú vol veure la noticia accedeix a un link que el traspassa a la font original.

    2) En cap moment els 4 amics produeixen cap noticia, ja que no fan cap valoració d’aquestes ni les amplien. Si que crec que són consumidors ja que han de llegir noticies per poder classificar les que més els hi agraden i també fan de mediadors ja que podria ser que certs usuaris prefereixin el seu criteri de sel·lecció per a triar quines noticies acaben llegint.

    3) Un Google Docs els hi permetria tenir un espai web compartit amb la informació que van generant.

    4) Jo crec que si, podrien actuar com un discriminador de noticies oferint en un document les noticies destacades del dia. Y cobrar per aquest servei.

    5) No veig per que els canals tradicionals haurien de cobrar, ja que entenc que les noticies són llegides directament en els seus llocs. El 4 amics només creen un directori de fitxes amb les noticies que més els hi agraden.

    6) Com molts companys han indicat un exemple podria ser Meneame

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  68. 1. Reutilitzar, remesclar ja que fan un resum i posen paraules clau, i redistribuir perquè posen un link a la font original.
    2.Els quatre amics són consumidors i mediadors en el moment que decideixen fer-la pública.
    3. En una base de dades
    4. Jo entenc que sí que poden cobrar perquè al darrera hi ha una feina de cerca i catalogació de la notícia que no ha fet el productor de la notícia.
    5. Queixar-se no. Entenc que és com el cas de la publicació dels apunts de la universitat per una editorial. El fet d’arribar a cobrar no ho veig tant clar. Alguns medis com YouTube tinc entés que que quan un vídeo sobrepassa un cert nombre de visites la persona que el va penjar comença a cobrar pel nombre de visites rebudes. El dubte el tinc perquè en aquest cas va lligat a la propaganda que fan altres empreses quan es visualitza el vídeo. és a dir, si darrera de la publicació hi ha una activitat lucrativa es podria pensar que tenen dret a rebre una compensació. No obstant, en el tema que ens ocupa els quatre amics l’únic que fan es redireccionar als seu possibles clients a la notícia original i per tant el que podria fer l’autor de l’article es rebre diners posant publicitat al costat del seu article i rebre diners per aquesta via.
    6. Les bases de dades que contenen abstracts. Realment són una forma molt bona per trobar articles relacionats amb temes molt concrets i els he utilitzat per fer treballs a la carrera.

    No utilitzaré el Twiter, el tenia instal·lat al mòbil anterior i penso que és una eina obsoleta. No he entés mai que estigui limitat el nombre de caràcters qu es poden publicar.

    Salutacions a tots.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  69. Per a mi aquests amics son consumidors, productors i mediadors i fan 2 de les 5R. Reutilitzar el contingut de forma inalterada i remesclar perquè crean un contingut nou fent ús de l’original combinant-ho ja que tenen accés a aquest contingut i al seu ús. Revisar, retenir, ni redistribuir no, perquè no tenen tots els drets sobre l’original. Per emmagatzemar aquest document es pot utilitzar qualsevol servei d’allotjament d’arxius sense necessitat d’editor de text sol de lectura tipus slideshare perquè no permeten la seva edició.
    Penso que podrien cobrar pel seu document si estigués sota una llicència que així ho especifiqui i si no m’equivoco, haurien de fer esment de les dades tretes de l’altre document original, que per altre lloc, ja ho fan al possar els seus links.
    El que sempre em queda el dubte, igual que en una foto o video es pot aplicar una llicència d’ús, com es fa amb el text, si les idees, les frases cèlebres, calendaris, taules de pes per posar algun exemple tenia entès que són de lliure ús, quina llei regula i com la privacitat dels continguts públics en forma de text per crear una llicència?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  70. Fonamentalment, les dos “R” que hi veig són les de revisar, ja que hi introdueixen un terme per definir-lo que és rellevant per ells, i la de redistribuïr, ja que les posen en un repositori comú que poden utilitzar els altres membres i s’espera que en un futur el puguin consultar altres. En menor mesura, crec que també estan utilitzant la reutilització, per què hi ha una clara vocació de seleccionar allò que els hi és rellevant i la remescla, perquè independentment de la font, seleccionen notícies que els hi són d’interès. Crec que aquest primer exercici és interessant per poder veure les múltiples vessant de les dades obertes

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  71. Bona tarda,

    He arribat una mica tard per aportar noves idees, de fet estic aprenent molt llegint-vos a tots i totes.
    Només tinc dubtes amb Remesclar, no veig pas que facin noves aportacions a la notícia original. Per emmagatzemar aquest tipus de dades, si els ha de quedar com a arxiu per a consulta posterior i sense possibles modificacions optaria per generar pdf dels arxius en el format que usin, que no es puguin sobreescriure; si es tracta de dades que -tot i que només puguin modificar ells- han de ser revisades posteriorment potser el més adient seria una base de dades, o per facilitar la feina compartida un document a Google Drive.

    Realment és interessant llegir les participacions, aprendrem molt segur!
    Gràcies

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  72. Bona tarda,
    En el plantejament de la situació dels estudiants, s’especifica que enllacen cada fitxa a la font original disponible online. Considero que aquest aspecte és clau perquè significa reconeixen l’autoria i no hi ha una apropiació del dret intel·lectual. A més, el contingut original és obert i disponible per a tots.

    Inicialment, els cercadors d’internet eren directoris on s’organitzava la informació per temes (com és el cas de Terra). Amb els anys, internet s’ha anat omplint d’informació i ens hem trobat en una situació de saturació on l’excés d’informació ha provocat la desinformació, com ja han definit diversos experts en comunicació com Alfons Cornella, que es refereix a la infoxicació, i Ignacio Ramonet, a la sobreinformació. Aquesta situació va fer necessari una altra organització del contingut per prioritzar la qualitat. I va ser precisament aquest plantejament, la revolució que va suposar Google: va organitzar el contingut per paraules clau, per conceptes.

    Però, tot i així, és difícil trobar contingut de qualitat i, sobretot, rellevant per l’usuari. És en aquest context que ha sorgit la figura del curador de continguts que és qui selecciona, organitza i distribueix la informació. Aquest és el paper que estan assolint aquests estudiants.

    No hi ha dubte de què el contingut no els pertany. Les fitxes només consten de paraules clau, data i font. No hi ha una valoració personal, ni un resum, ni es genera una obra derivada. Per tant, segons la definició que es fa de les 5 R, no assumiria que fan cap d’aquests usos, perquè el contingut original no es reutilitza (no es publica en un altre canal, sinó que només s’enllaça), no es revisa (perquè no altera el contingut original), no es remescla (perquè no es crea una obra derivada), no es redistribueix (perquè dirigeix els lectors a la font, que és qui distribueix el material), i no es reté (perquè tampoc els estudiants conserven el contingut original sinó que només està disponible al canal de distribució original).

    En aquest paper de curadors de continguts, els estudiants són consumidors (han consultat el material original), mediadors (fan de pont entre la font original i els seus usuaris/lectors) i productors (per la feina d’organització i selecció de la informació).

    Els estudiants podrien compartir el seu projecte a Evernote, on es poden crear llibretes (privades o públiques) per temes i enllaçar els continguts amb una descripció. Delicious també serviria perquè podrien crear etiquetes amb els conceptes que necessiten per organitzar el contingut.

    Respecte a si podrien cobrar per aquesta feina, suposo que directament no. Google News per exemple no inclou anuncis, però si ho fa a la resta de cerques. Podeu consultar un article d’Enrique Dans sobre la polèmica proposta de llei del govern de propietat intel·lectual que afecta directament a Google News.

    http://www.enriquedans.com/2014/02/sobre-aede-google-y-el-gobierno.html

    Els propietaris dels mitjans de comunicació tradicionals ja s’han queixat sobre activitats similars a la dels estudiants. Com és el cas que comenta Enrique Sans, en què l’Associació d’editors de diaris espanyols (AEDE) ha demanat al govern que Google News hagi de pagar per enllaçar el contingut de les seves publicacions. No només no estic d’acord amb aquest enfocament sinó que els mitjans s’aprofiten d’activitats com la dels estudiants. Actualment, Google és el cercador més utilitzat a Espanya, i els usuaris enllacen a les publicacions originals a través d’aquests serveis. Com també és el cas de Menéame. Però no només això, Twitter és una xarxa de contingut que fa aquest mateix servei de difusió de la informació, i també Facebook i, en definitiva, qualsevol xarxa social, blog, mail, etc. Haurem de prohibir, doncs, que es pugui compartir la informació?

    I, en aquest punt, ens trobem de cara amb un dret fonamental com és el Dret a la Informació. Tots tenim el dret a ser informats, i projectes de llei com proposa el govern només deixen en evidència que al darrere hi ha un interès econòmic. El dret a informar i a ser informat no pot estar exclusivament a l’abast d’un reduït cercle de poder.

    Internet ha suposat una revolució en la forma en què compartim el coneixement. Hem passat del jo al nosaltres, del copyright al creative commons, de les dades tancades a les dades obertes.

    Crec que m’he allargat una mica però el plantejament del cas dóna molt de sí! 😉

    Salutacions a tots!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (4 votes cast)
    1. moltes gràcies, Laura, és una aportació molt interessant

      veuràs que no acabem de coincidir amb lo de les Rs, et recomano que et revisis la “resposta oficial” (que ja t’aviso que pot llegir-se amb matisos) i vegis les diferències

      com bé esmentes, el cas de Google és dels més coneguts, però és ridicul, és voler posar portes al camp; la setmana que ve discutirem sobre els aspectes legals i veurem que, en molts casos, es tracta d’intentar retenir uns privilegis que existien en un món “físic” quan actualment estem vivint en un món “virtual” en moltes de les facetes de la nostra vida

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  73. 1.Reutilitzar, Redistribuir i Retenir.

    2. Mediadors, a partir de d’altres notícies d’altres fonts, creen un altre informació, que a vegades no té res a veure amb la inicial.

    3. L’enmagatzematge s’ha de fer mitjançant l’ús d’una base de dades, ben estructurada, de qualsevol altre forma no es podrà reutilitzar/reindexar els continguts

    4. No es pot cobrar per aquesta activitat, però sí limitar l’accés als continguts, mostrant només una part, …, en cas de que es vulgui veure tot el contingut, s’hauria de fer mitjançant la subscripció de pagament.

    5. En cas d’haver protegit el contingut, sí que es podrien queixar si es fan continguts a partir d’aquesta informació “protegida”

    6. Google News i Meneame

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  74. M’incorporo molt tard, però amb propòsit d’esmena.
    L’ambigüitat de l’enunciat deixa tot molt obert, per la qual cosa crec que cada resposta necessita ser matisada. No podem dir, per exemple, “reutilitzen i revisen” si no expliquem el per què. Dit això, aquesta seria la meva aportació:

    1. Fan servir les 5R’s en diferents etapes. Inicialment volen reutilitzar i revisar, pq pretenen fer un “recull de notícies” entre tots. Al fer la petita fitxa, remesclen i, quan fan la carpeta pública, redistribueixen. Finalment, també retenen, per què els “seus” originals queden sota el seu control dins la carpeta compartida entre tots quatre. Els usuaris podran veure el recull de notícies però no les podran modificar en línia.

    2. Inicialment, quan seleccionen les notícies són consumidors. Després, quan introdueixen modificacions (fitxa) es fan productors i, finalment, quan comparteixen amb els seus companys estudiants la carpeta d’enllaços, ho fan com a mediadors.

    3. Una Google sheet, per exemple.

    4. Si cobressin, ja no compartirien ni donarien la informació que ells han obtingut i processat i no es tractaria d’informació oberta tot i que fos penjada a internet. Per controlar l’accés haurien de crear perfils i donar un login i pasword per accedir-hi i, per tant, negaria l’essència de la informació oberta: compartir i donar.

    5. Entenc que, si els amics no cobren res, i publiquen els enllaços a la font original directa (que ha d’estar també oberta en origen), els amics no s’aprofiten comercialment i per tant és una informació oberta.
    El canal tradicional que ofereix la informació original, en canvi, si que treu un benefici, que és el d’obtenir una major circulació dins la seva plataforma.
    Això només és aplicable a les notícies “en obert”, no a les versions “Premium” dels portals informatius on pagues per continguts.

    6. Primer he pensat en un wiki d’una assignatura, per que en un wiki compartit entre professorat i alumnat, la informació es reutilitza, revisa, remescla, redistribueix i reté. Però no és possible per que hi ha un login i pasword per accedir al Campus Virtual i, per tant, al wiki.
    Em decanto per un perfil de xarxa social, tipus facebook, en el qual no hi hagi filtres de seguretat aplicats pel propietari. Tota la informació posada en aquest context podria ser revisada, reutilitzada, remesclada, redistribuïda i, també, retinguda pel qui l’ha “agafat” i que, potser, si que té aplicats filtres de seguretat al seu propi perfil de la mateixa xarxa social que impideixen etiquetar, etc…
    😉

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  75. Benvolguts/des. Ja em perdonareu per anar tant tard. L’agenda professional i personal, apreta 😉

    Realment llegir totes les respostes (consumidor) enriqueix molt.

    La meva aportació, seria :

    1. Des del meu punt de vista, Remesclar, Redistribuir. Actuen com merament indexadors de continguts. No fan emmagatzematge del contingut de les notícies (dels diferents mitjans). Remesclen, tant en quant generen nou contingut i per obtenir un nou producte. El “servei” .

    2. Són consumidors des del moment que llegeixen les noticies i les completen i classifiquen. Mediadors , pel fet de la compartició/redistribució.
    Fins i tot, m’atreviria a dir , productors del nou servei, no pas del contingut de la notícia. Però entenc que posem el focus en el contingut.

    3. Per la captura de la informació, sistemes de sindicació de continguts, tipus lectors RSS, etc. Per l’emmagatzematge, qualsevol sistema de gestió de bases de dades, amb un model degudament estructurat. Per la compartició/redistribució, formats estàndard i oberts per permetre l’accés lliure als continguts. Explorador de dades que permeti l’extracció a excels, etc de la informació requerida.

    4. Si pel servei. Suposo que mentre s’identifiqui l’autoria, la font o mitjà d’on s’obtè i no s’emmagatzemi el contingut original, entenc que cap problema.

    5. De poder-se queixar, suposo que poden. De fet, crec que aquest servei els aniria bé. El servei provocaria més tràfic cap als seus portals o continguts. Estic considerant sempre la indexació de continguts. Mai l’emmagatzematge del mateix.

    6. Com exemples, crec que qui fa aquests tipus de “serveis” serien els programes de TV que fan tipus “Zapping”. Realment fant una recol,lecció de continguts d’altres TV, i munten un nou programa, amb una preselecció, indexació i categorització dels “millors moments” i sempre identifiquen la font.
    Un altra cas, el programa Arucitys 😉 en la linia de l’anterior. Però per exemple, en algun moment (abans T5 i actualment A3) “veten” la reproducció de continguts de la seva cadena.

    Però en el nostre cas, redirigim al lector a la seva font.

    Un altra, en aquesta linia seria TWITTER. Més que twitterjar l’estat d’un, el que es fa és redifondre notícies. Twitter és ple d’enllaços a notícies i continguts multimèdia, i ens ho classifiquem per l’usuari, per llistes, per hashtags, etc.

    En fi… No m’allargo.

    Bon exercici i bon debat 😉
    Ja em perdonareu pel rotllo i per anar tard
    Merci

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  76. Tard també. Tot s’ha dit, però afegeixo el meu granet de sorra.

    1. Opino que els 5 amics
    • Reutilitzen, encara que sigui només el link i les paraules clau
    • Revisen, ja que si no les llegissin no sabrien d’interès, data, ni les paraules clau.
    • Remesclar ja seria més dubtós a no ser que fessin un petit resum per identificar la noticia.
    • Redistribuïr si, ja que donen accés a d’altres usuaris al link, que potser d’altra manera no haurien trobat
    2. Els amics son consumidors, ja que han de llegir per triar, mediadors i productors d’una nova eina per a la cerca de continguts.
    3. Crec que podríen utilitzar per a oferir el seu producte un sistema de gestió de continguts que es a l’hora una base de dades i una web dinàmica.
    4. Els propietaris dels canals tradicionals guanyen amb la tasca dels nois, ja que més usuaris accediran als seus continguts, incrementant l’audiència.
    5. Experiències: ja s’han anomenat les que conec com
    • Meneame,
    • Google News
    • Cercador d’actualitat de la web de Gencat

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *