Bones pràctiques amb dades obertes

benvolguts / benvolgudes,

iniciem aquesta cinquena setmana per parlar sobre projectes i models de negoci al voltant de dades obertes. Per fer-ho comptem amb Daniel Julià, de PimPamPum, impulsor de diversos projectes amb dades obertes que poden ser considerats (molt excel·lents) bones pràctiques. Entre d’altres, destacarem Agenda Oberta, no deixeu de donar-li una ullada! Podeu trobar més informació d’altres projectes que combinen eines i recursos com els que hem vist amb anterioritat en l’article (una mica antic ja) sobre PimPamPum a la revista Mosaic.

Per començar el debat, voldria tornar a l’inici del curs quan parlàvem dels perfils: productor, mediador i consumidor de dades obertes. Sabem que els perfils no són estancs, és fàcil combinar dos o, fins i tot, tots tres alhora, tot i que potser és més útil pensar en un únic perfil alhora, especialment el de mediador: aquell que agafa dades de diferents fonts, les combina afegint valor afegit (valgui la redundància) i les posa a disposició de tercers. Intentarem, doncs, veure com podem plantejar-nos el fet de convertir-nos en mediadors.

Jo crec (i aquí en Daniel podrà aportar la seva experiència) que el secret de l’èxit de qualsevol projecte amb dades obertes es fonamenta (almenys) en els elements següents:

  1. Focalitzar-se en un sector/col·lectiu concret amb una necessitat especial (p.e., pares que busquen escola pels seus fills).
  2. Resoldre els aspectes tècnics i legals per accedir a les dades obertes necessàries. Això pot incloure “exigir” a l’administració la publicació de dades en obert. Per altra banda, a què ens pot “obligar” l’administració com a retorn?
  3. Fer un ús intensiu de les tecnologies disponibles, especialment les mòbils, per tal de convertir una bona idea en una bona aplicació.
  4. Involucrar a la comunitat d’usuaris, obtenint feedback de la mateixa. No podem pensar en la idea o aplicació resultant com a producte, cal pensar-la com a servei que impulsi la millora contínua.
  5. I, idealment, monetitzar la idea per fer-la sostenible. Des d’afegir publicitat o cobrar per l’aplicació fins a micro-pagaments per l’utilització del servei ofert.

És a dir, no es tracta de dir “tinc dades obertes, ara què faig?” sino identificar correctament un problema i aleshores plantejar-se quines dades hi ha per resoldre’l o, almenys, adreçar-lo. No estic dient que sigui fàcil, només que cal pensar una mica en tancar el cercle, tenint en compte a l’usuari final, les seves necessitats. El projecte ha de sortir com a resposta a una necessitat real d’una comunitat, sino només quedarà en un divertimento el qual, per altra banda, pot ser una excel·lent plataforma per donar-se a conèixer o per acumular coneixement i experiència per futurs projectes.

Us proposo el següent:

1) Exploreu els diferents exemples de projectes amb dades obertes de PimPamPum així com d’altres que trobeu interessants. O si teniu una idea al cap no dubteu en compartir-la, pot ser el primer pas cap a fer-la realitat! Per això tindrem els tallers, per començar a plasmar idees.

2) Identifiqueu en aquests projectes a quin sector/segment pertanyen, a quin col·lectiu van adreçats, quines són les seves fonts d’informació, en què es fonamenta la seva sostenibilitat, etc. És a dir, describiu-los amb una mica de detall.

3) Plantegeu els vostre dubtes, idees o comentaris al respecte. Es tracta de seguir les idees darrera del concepte d'”innovació oberta“, una bona idea tancada en un calaix (o el vostre cap) no serveix de res per si mateixa!

Vinga, aventureu-vos a dir la vostra, quines creieu que són les millors bones pràctiques amb dades obertes i quines altres podrien ser-ho?

Salutacions,

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 9.6/10 (5 votes cast)
Bones pràctiques amb dades obertes, 9.6 out of 10 based on 5 ratings

23 pensaments a “Bones pràctiques amb dades obertes”

  1. Com ho fem per apuntar-nos als tallers? La pàgina que en fa referència reenvia a aquesta mateixa.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (2 votes cast)
  2. Hola,

    Gràcies Julià per la introducció

    de moment només volia afegir alguns apunts,

    Si heu vist les aplicacions que hem fet a Pimpampum.net, veureu que moltes d’elles fan servir dades de xarxes socials com flickr o twitter. No són dades públiques generades per institucions o administracions, sinó dades dels propis usuaris d’aquestes xarxes que l’empresa propietària ha decidit publicar de manera “oberta” mitjançant les seves APIs.
    Això planteja dubtes des del punt de vista legal, etc. Però nosaltres no hi hem volgut entrar en aquests temes.
    Una bona pregunta que ens podem fer és, perquè aquestes empreses estan interessades en republicar mitjançant APIS aquesta informació?
    He de dir que les fotos que apareixen als flickr toys ; http://www.pimpampum.net/toys/ són només les que tenen llicència Creative Commons. L’api de flickr permet filtrar les cerques per una llicència en concret, en canvi la resta d’apis que conec no permeten aquest tipus de filtre
    He d’avisar que algunes d’aquestes aplicacions ja no funcionen (com per exemple tuiter.net), i altres estan encara en fase de prototip.
    I també n’hi ha d’altres que no estan a l’article de Mosaic, com per exemple aquest joc que està integrat amb Facebook, http://www.pimpampum.net/bon_2014/?lang=ca o aquesta visualització que vam fer pel BBVA on es visualitzen les transaccions amb tarja de crèdit a Barcelona i Madrid,
    http://www.pimpampum.net/labs/flux/

    Per qualsevol dubte o pregunta estaré aquí revisant i comentant cada dia

    A reveure

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. gràcies, Daniel

      jo tinc una pregunta preparada per tu, si ningú la fa (deixarem un marge d’uns dies) te la faré perquè crec que és un dels aspectes claus que fan que iniciatives com la vostra tinguin futur, aviam si algú me la trepitja

      PISTA: “He d’avisar que algunes d’aquestes aplicacions ja no funcionen”

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. la deixo com a pregunta oberta: què passa quan un dels proveïdors de dades fa un canvi sense cap avís i les aplicacions que es basaven en aquelles dades deixen de funcionar?

      en el cas de PimPamPum, que us hi heu trobat, com ho heu gestionat?

      és el problema de “dependre” de tercers, hem de tenir-ho en compte, un dia Google o qui sigui canvia les condicions de servei (p.e. com va passar amb el canvi radical de delicious) i tot deixa de funcionar

      i si els teus usuaris han pagat per una app que ja no funciona? i no pot funcionar mai més (p.e. perquè el servei es discontinua)?

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. Hola Julià,

        no havia vist la pregunta,
        i no.. no l’havia encertat, pensava que et referiries a un altre cosa (el model de negoci)

        El problema que comentes passa sovint, les apis canvien les especificacions amb certa freqüència i això implica fer un seguiment continu, i actualitzacions al programari
        Ara mateix estem intentant fer el canvi amb moltes de les nostres apps que funcionen amb flickr, ja que acaben de canviar el seu funcionament (ara només funcionarà sobre https enlloc de http). És un veritable mal de cap perquè hem de recuperar programari de fa força anys.

        Aquest problema es multiplica si fas servir més d’una font de dades, les probabilitats de que alguna cosa falli creixen de manera exponencial.

        Aprofito per dir que m’ha encantat participar en aquesta edició!, sempre s’aprenen coses i és un plaer compartir opinions amb tothom

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  3. hola

    bé, com us veig molt paradets, us poso un exemple que trobo genial sobre ús de dades obertes

    http://mbtaviz.github.io/

    és la visualització del metro de Boston, tal i com diu l’autor, amb dades públiques és possible entendre molt millor com funciona el metro, les incidències que hi ha, etc.

    vinga, esperem els vostres exemples!

    Julià

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
    1. Gràcies per l’exemple Julià, no el coneixia i realment és fantàstic.

      Aprofito per fer un apunt a altres coses interessants,
      a veure si s’anima la gent…

      L’altre dia vam tenir la sort de tenir a Barcelona Lev manovich, un dels principals teòrics dels nous mitjans.
      http://www.cccb.org/ca/curs_o_conferencia-conferencia_software_takes_command_a_cargo_de_lev_manovich-46227
      A la seva conferència va mostrar 2 dels darrers projectes on estava implicat.
      El primer http://selfiecity.net/# és una anàlisi de les “selfies” que la gent es fa a instagram a algunes ciutats del món. A banda de ser una visualització molt ben feta no deixa de ser graciós.
      Per un altre banda també va mostrar aquest projecte http://phototrails.net/ una sèrie de visualitzacions que intenten determinar un patró cultural a partir de sets d’imatge molt grans , com per exemple totes les portades del Time, o els “mangas” que es publiquen al japó, etc

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
    2. Us deixo un altre parell d’exemples, per anar recopilant casos:

      1. Gràfic interactiu que mostra una evolució possible de la pobresa extrema arreu del món, de 1990 a 2030, en base a dades del Banc Mundial

      http://www.brookings.edu/research/interactives/2013/ending-extreme-poverty#poverty_line

      2. Una altra de clàssica: patrons de vol als EUA

      http://www.aaronkoblin.com/work/flightpatterns/index.html

      Salut

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  4. Obro la meva idea als vostres comentaris 😉

    Tenia en ment el desenvolupament d’una idea que encaixa amb el format de “Agenda Oberta”, tot i que amb una temàtica diferent.

    Tinc identificat amb alguns amics (un d’ells “objecte” d’un dels projectes de PimPamPum) una àrea on no hem trobat cap repositori mundial que centralitzi el coneixement. L’àrea és la de les TIC pel desenvolupament (ICT4D). I, per la seva naturalesa, està evolucionant ja cap a un concepte de “desenvolupament obert”.

    Això afavoreix pensar i dissenyar la creació d’una mena de “market place” on es trobi centralitzada tant la teoria (“papers” acadèmics) com la pràctica (projectes desenvolupats, tecnologia, resultats,..). Caldrà “xuclar” i actualitzar aquesta informació mitjançant la captura i el processat de les fonts d’informació (també permetent l’entrada manual). Analitzar-la, catalogar-la i fer-la accessible, són altres de les necessitats que cal cobrir.

    No estem parlant només de fer un llistat de projectes, si no també de vincular-hi un repositori de recursos tecnològics associats al projectes. Amb la idea que, cercant una temàtica, es pugui accedir al seus estudis acadèmics relacionats (i referenciats), als projectes arreu del món (geolocalitzant-los), a les fonts de programari des d’on s’han desenvolupat els projectes, oferir el contacte amb les persones implicades,………..

    No ens volem quedar només amb la recapitulació de dades. Ambiciosament, també volem que serveixi per analitzar les millors pràctiques i saber per què ha fallat la posada en marxa d’alguns projectes.

    La sostenibilitat ha de venir de la pròpia utilitat de l’aplicació per part dels seus usuaris, on es barregen “aportadors”, reutilitzadors, revisors, remescladors, redistribuïdors i retenidors. S’ha imaginat des de l’aportació de l’esforç individual d’una comunitat oberta (de moment som tres caps pensants…) però amb ganes que s’ho facin seu els futurs usuaris i hi participin activament.

    Els principals reptes els veiem en la captura de la informació. I no tant per la part acadèmica (sol estar majoritària en formats BibTeX/LaTeX i Mendeley), si no per la disseminació de formats i de fonts d’informació sobre els projectes desenvolupats.

    Com ho veieu?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  5. Hola, trobo que és una idea molt interessant, encara que pot tenir força complexitat.
    Estic segur que ja ho heu pensat, ho comento més aviat per la resta de gent, que és molt important en aquest cas poder filtrar per temes específics, la quantitat d’informació que pot moure aquesta aplicació és tant gran que això és un factor clau.
    Precisament la capacitat de “filtrar” és una de les més importants quan es treballa amb dades obertes, quan més “qualitat” tinguin aquestes dades més fàcilment podrem filtrar-les per satisfer els seus potencials consumidors. Caldria analitzar quines metadades i quins filtres hi ha disponibles en aquests repositoris.
    Un primer pas per qualsevol aplicació en dades obertes és analitzar les dades disponibles a fons, quins camps d’informació tenim, en quin format estan, com es poden relacionar, etc. Aquest anàlisi fins i tot ens pot obrir a noves idees que no haviem previst…

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  6. Gràcies pels comentaris Daniel.
    I per introduir el concepte de filtratge. Crec que ens caldrà reflexionar al voltant d’això.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. hola, Jaume

      el filtratge va directament relacionat amb el que havíem parlat de cerca facetada, actualment sembla la forma més correcta de proporcionar a l’usuari final amb mecanismes per fer cerques senzilles però eficients

      salutacions

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
      1. Tens raó Julià.
        Però la reflexió del Daniel m’ha obert el ulls a un aspecte que (potser implícit en la cerca facetada com comentes) no el tenia en primer pla: el filtratge qualitatiu de les fonts.

        Veig que, en el meu propòsit, esdevé un factor clau d’èxit del projecte. I afegeix un punt més de dificultat en la complicada feina de capturar la informació. No només cal cercar totes les fonts possibles, si no que cal saber quines son bones i quines no tant. I de les bones, esbrinar quan t’estan proporcionant informació valuosa o quan es descartable.

        Buf… caldrà anar-ho madurant i repensant……

        VA:F [1.9.22_1171]
        Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  7. us deixo un altre exemple que m’agrada molt i que penso que és excel·lent com a mostra de poder veure més enllà de les dades originals

    ho identifiqueu? oblideu els punts grocs; quina diferència hi ha entre els punts blaus i els punts vermells?

    salutacions

    Julià

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. Em semblava el mapa de Barcelona. Hi he accedit i sí; els punts blaus són referens als residents i els punts vermells als turistes… i d’aquests últims sembla haver-n’hi més o més concentrats.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  8. Comparteixo amb vosaltres una aplicació que he trobat visitant la web del projecte “Ciutat Beta” que m’ha agradat especialment:

    El Mapa Emocional #SentAntoni

    Tècnicament simple (especialment per la recollida de dades, doncs crec que hagués estat interessant accedir a les APIS de xarxes socials, per exemple), la idea i la visualització la fan interessant i font d’inspiració.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (3 votes cast)
  9. Amb tantes dades com tenim al voltant se m’ocurreixen moltes idees. A vegades la passió ens porta a treballar-hi però que siguin o no adients dependrà de si les fem arribar i com al seu públic potencial. Per exemple, a l’hora de vincular l’agenda cultural d’espectacles de la ciutat amb la geolocalització, vaig trobar que 1) els espectacles de pagament no acostumen a tenir demanda per impuls sinó per planificació -ja hi ha serveis que cobreixen aquest punt- 2) el perfil de persones que assisteixen a espectacles gratuïts a) són usuaris fidelitzats de determinats espais b) no són usuaris d’smartphones c) usuaris per impuls – públic potencial- ¿és un grup prou important per desenvolupar l’aplicació?
    Crec que, quan millor coneixement de les dades tinguem, més ens podrem fer les preguntes pertinents.

    Jaume, el teu projecte sembla enorme i apassionant, penso que l’àmbit acadèmic i també moltes empreses podrien estar interessades, especialment si hi contribueixen com a font.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.7/5 (3 votes cast)
    1. Montse,

      Cert que pot ser un projecte molt gran. I completament d’acord que és apassionant (ni ho intentaria si no fos així).

      T’agraeixo aquest input sobre el públic potencial. No només cal pensar en la tipologia de públic a qui ens dirigim. Dins les bones pràctiques amb dades obertes, com bé indiques, ens hem de preguntar:
      a) Les estem fent arribar al seu públic potencial?
      b) Com les estem fent arribar?

      Posat a buscar una dissonància amb el que exposes (rinxolant el rínxol per crear debat), deixa’m discrepar amb la qüestió “¿és un grup prou important per desenvolupar l’aplicació?

      Si estem oferint una aplicació/servei que no existeix, pot ser que arribem a descartar-ho perquè no existeix en l’actualitat un grup prou nombrós segons els nostres paràmetres. Però potser no existeix perquè l’aplicació/servei encara no existeix. Pensem en quants usuaris de facebook, twitter, instagram, etc. existien abans que sortissin al mercat. Si els creadors d’aquestes aplicacions s’haguessin preguntat pel grup de futurs usuaris que preveien, potser ara no les tindríem.

      Crec que, com a bona pràctica, hem de veure les dades obertes com a potenciadores de noves possibilitats i creadores d’oceans blaus.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  10. Bon dia,

    amb una mica de retard, comentar dues cosetes:

    – Jaume, jo també crec que la idea de projecte que exposes promet ser força interessant. Pel que sé, en tot projecte és convenient acotar d’entrada un target de públic al qual adreçar-se -en aquest cas entenc que podria ser acadèmic o determinades àrees d’empreses (turístiques, I+D..) – , sense oblidar com dius que es pot anar ampliant a públic potencial, en la mesura que es vagin detectant necessitats i es vagin analitzant les característiques de les fonts.

    I si necessiteu aportacions, com a documentalista que sóc, em puc oferir, tant per al filtratge qualitatiu de les fonts, com per a la catalogació de les mateixes… – quan parléssim dels detalls, es podria pensar més bé en el tipus de col·laboració que pugueu necessitar.

    – Quant a l’exercici plantejat, l’exemple que heu posat d’Agenda oberta, em sembla adreçat tant a consumidors de les activitats – que vulguin saber que es fa i a on- com a mediadors que vulguin fer cerques amb API, publicar els actes que s’organitzen (potser per part dels propis organitzadors) o reutilitzar la informació de l’agenda.

    Allò que em queda menys clar, com en tots els casos, és el tema de la sostenibilitat… Segons diu a peu de pàgina, l’Agenda oberta és un projecte finançat pels Ajuts de la Fundació puntCAT 2011… Però són suficients? I en cas de no haver ajuts, com es financien aquest tipus de projectes? Demanar als organitzadors de les activitats que paguin per ser-hi, implicaria que no hi fossin tots…

    Bé, ja díreu!

    Mercè

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  11. Jaume, gràcies, no coneixia el concepte d’oceans blaus, tot i que moltes vegades l’he utilitzat! XD

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Apunto alguns altres casos pràctics, aplicacions creades gràcies a les dades obertes:

    – Mapeig del pressupost públic a Austràlia: http://myinfrastructure.planning.nsw.gov.au/

    – Turons de Moscou, colorejats segons l’alçada: http://getwalk.me/hills/

    – Mapa d’abocadors il·legals, a Eslovènia:
    http://register.ocistimo.si/RegisterDivjihOdlagalisc/

    – Projecte que recull despesa pública arreu del món. Compara pressupostos i despeses i relaciona amb articles a la premsa : https://openspending.org/

    – Ús de la bicicleta compartida en diferents ciutats del món: http://bikes.oobrien.com/global.php

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *