Aspectes legals (I)

Benvolguts / benvolgudes,

comencem aquesta segona setmana amb l’objectiu d’intentar desenvolupar alguns dels conceptes que ja han aparegut als debats de la setmana anterior al voltant de les dades obertes i que tenen relació amb els aspectes legals, així com d’altres de nous. Entre d’altres, parlarem de transparència, privacitat, copyright i llicències (condicions d’ús), traçabilitat, qualitat i gratuïtat. Per fer-ho comptarem amb en Ignasi Labastida, responsable de Creative Commons a Espanya, el qual compartirà els seus coneixements i experiència amb nosaltres.

Bàsicament, si revisem el procés de publicar un conjunt de dades obertes a Internet, tenint en compte tots els actors implicats, podem identificar les qüestions anteriorment esmentades:

  1. Transparència: una institució disposa de dades que poden ser d’interès general; està obligada a publicar-les? veurem que en el cas de l’administració pública hi ha lleis que regulen la reutilització dels documents elaborats o custodiats per administracions i organismes del sector públic.
  2. Privacitat: si aquestes dades fan referència a tercers, poden publicar-se tal qual? veurem que és necessari anonimitzar les dades publicades de forma que no sigui possible identificar a individus (o institucions) de forma unívoca.
  3. Copyright i llicències (condicions d’ús): aquestes dades, com poden ser reutilitzades? quines operacions es poden efectuar amb elles? veurem que les dades, com a fets que descriuen la realitat, no es poden patentar.
  4. Traçabilitat: de qui són les dades? com podem identificar la seva font o origen? veurem quins mecanismes té l’autor per fer-se reconèixer el dret d’autoria o, al contrari, per desfer-se’n.
  5. Qualitat: qui és responsable de les dades? què passa si les dades contenen errors en origen o bé són reutilitzades erròniament (potser manipulant-les malintencionadament)?
  6. Gratuïtat: han de ser gratuïtes les dades obertes? aleshores, com es poden cobrir els costos de publicació? es poden establir taxes o costos per a la seva reutilització?

L’Ignasi Labastida ha preparat un text com a primera lectura per aquesta setmana, el qual adreça alguns dels 6 punts anteriorment esmentats. Com a primera activitat us voldria demanar que el llegiu i intenteu identificar com s’aplica en l’exemple dels nostres quatre amics amb el qual vàrem iniciar la primera setmana del curs. Què creieu que poden i què no poden fer els nostres quatre amics amb el conjunt de dades que generen? Aquest escenari l’ampliarem ben aviat per incloure altres aspectes relacionats amb els 6 punts descrits anteriorment.

I òbviament, no deixeu de preguntar qualsevol cosa relativa a qualsevol dels 6 punts que no us hagi quedat clara. La idea és desenvolupar una definició consensuada per cadascun d’ells, incloent-hi tots els aspectes que cal tenir en compte així com exemples i contraexemples.

Vinga, no deixeu que els textos legals (i aquest no ho és, com veureu) us deixin fora de joc, tenim com a participants del curs uns quants juristes que segur que podran fer aportacions i aclariments molt valuosos.

Salutacions cordials,

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 7.8/10 (5 votes cast)
Aspectes legals (I), 7.8 out of 10 based on 5 ratings

31 pensaments a “Aspectes legals (I)”

  1. Respecte al que crec que poden o que no poden fer els nostres quatre amics amb el conjunt de dades que generen, diria:

    a) Primer de tot, haurien de conèixer les condicions d’ús de les dades que estan emprant. En funció d’això poden tenir drets i obligacions. I encara que les fonts de dades sigui obertes, haurien de comprovar quines fonts d’informació tenen tots els drets renunciats, quines requereixen d’atribució o share-alike, o a quins altres tipus de llicències estan sotmeses. Amb aquest coneixement, caldria que actuessin en conseqüència alhora de reutilitzar, revisar, remesclar, redistribuir o retenir les dades de tercers.
    En aquest punt em refereixo tant a temes de copyright i llicències, com a transparència i traçabilitat.

    b) Respecte a la feina que fan sobre les dades, caldria que escollissin un tipus de llicència sobre aquella part de les dades sobre les que pugin fer-ho (per exemple, l’estructura o les plantilles d’accés).

    c) Òbviament haurien de respectar la privacitat de tercers. Però aquí em sorgeix un dubte. En el cas que ja estiguin utilitzant dades que haurien de protegir la privacitat de tercers, ¿quina responsabilitat tindrien si, redistribuint les dades, aquestes no complissin els criteris de privacitat “en origen”? ¿se’n podrien rentar les mans, o en serien co-partíceps?

    d) Per tal d’assegurar la qualitat en la reutilització o en la redistribució, potser caldria que indiquessin clarament les fonts d’origen de cada notícia. En els casos de revisions i remescles, se m’acut que caldria que habilitessin una forma per arranjar les errades (tenint en compte que actuen amb bona fe).

    e) I en referència a la gratuïtat, crec que si les dades els arriben gratuïtes, haurien de poder-ne transferir la gratuïtat. Quan les dades no ho siguin, tindrien dret a rebre alguna compensació d’acord amb el llicenciament (sigui cobrant una contraprestació o amb altres tipus d’ingressos), doncs, per definició, un servei sostenible no pot ser deficitari.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (4 votes cast)
  2. Poques coses més a afegir a les que ha dit en Jaume.

    És molt important que coneguin el tipus de llicències a les que estan sotmeses les notícies que recopilen i a les que donen accés, i també cal que ells triïn un tipus de llicència sota la qual volen compartir les dades que han generat.

    Una abraçada!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  3. Em sembla que en el nostre cas la qüestió de la privacitat només apareix si aquests socis decideixen crear un registre d’accés per a la consulta.
    La informació sobre tercers que pot aparèixer en un mitjà de comunicació és, normalment, d’interès general.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. Però Vidal, si els nostres amics fan redistribució d’algun contingut que no protegeix la privacitat de tercers, ¿en són responsables també?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
      1. eps, aquest és un punt clau, quan un enllaça un contingut “il·legal”, està cometent també una il·legalitat? I si ho fa com a periodista, per denunciar-ho?

        Aquí teniu un exemple d’una web xilena que promou l’ús d’enllaços Enlazar es bueno

        salutacions

        Julià

        VN:F [1.9.22_1171]
        Rating: 4.0/5 (2 votes cast)
        1. Hola de nou,
          Davant dels exemples d’en Jaume i del Julià sobre el que és il·legal em sembla que hauríem de separar els afers que es regeixen per la llei de protecció de dades ( i seu reglament) i dels que afecten a la propietat intel·lectual.

          Aplicant-ho al nostre cas, em sembla que la il·legalitat es pot cometre en fer comunicació pública del text d’un mitjà de comunicació (un dels drets d’explotació associats a la propietat intel·lectual que també s’aplica a les bases de dades)

          VA:F [1.9.22_1171]
          Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  4. Em sembla que poc més es podria afegir a les explicacions anteriors, per tant, un parell de dubtes:

    -Imagino que dependrà del tipus de llicència original, però es pot aplicar un tipus de llicència diferent un cop es reutilitzen dades?

    -Si és pot (que segur que si), la llicència original pot limitar el tipus de llicència que es podran aplicar amb aquelles dades posteriorment?

    -I, si és el cas dels amics comentat anteriorment, i les seves fonts de dades presenten diferents tipus de llicències… les podran tenir totes sota el paraigües d’una mateixa llicència o n’hauran d’aplicar de diferents?

    Salut!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  5. En funció de la llicència original, es marca (es transmet) la resta de posterior reutilització de les dades. És a dir, el “pare” o “mare” marca al fills.

    És així no?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  6. Bones,
    Em faig una pregunta que ja ha exposat en Sergi Crespi:

    – Tenint en compte la llicència original, d’un recull de dades per exemple, es pot aplicar un tipus de llicència diferent un cop es reutilitzen aquelles dades?

    Tornant a la compilació de notícies, he conegut fa no res aquesta web http://paper.li/ que no se si ja va sortir als comentaris del primer exercici.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  7. hola, Gemma (i Sergi per extensió)

    en principi no, excepte si la pròpia llicència ho permet. Per exemple, les llicències Creative Commons tenen una clausula SA que vol dir que allò que nosaltres produim basat en altres continguts amb SA també hauràn d’arrastrar la mateixa llicència.

    Combinar llicències és, de fet, un maldecap i a més es pot filar prim “intepretant” l’esperit de cada llicència i els objectius que tenim quan remesclem materials amb llicències diferents.

    Salutacions,

    Julià

    VN:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
    1. Respecte a la combinació de llicències podeu consultar:
      http://wiki.creativecommons.org/Wiki/cc_license_compatibilit

      Tanmateix voldria aclarir que la clàusula SA s’aplica en una obra derivada i no si s’inclou una imatge en un text, per exemple, ja que el text no es pot considerar, generalment, una obra derivada de la imatge.

      També és important que mireu la secció 4 de la versió 4.0 de la llicència CC BY SA (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/legalcode) on veureu que la condició SA ara també s’estén al dret sui generis de les bases de dades.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  8. Bones,

    intentaré donar el meu parer sense recomentar qüestions que ja s’ha esmentat.

    1.-Transparència. Hi ha casos que evidentment que no es pot, però d’altra banda penso que les lleis xoquen entre sí. M’explico. L’Ajuntament de Barcelona segurament no publicarà una dada personal meva, però en canvi a la universitat on dono classes sí. Precisament sí per ser un ent públic, pot fer-ho. Fins i tot el meu DNI es pot trobar. Per tant, es podria fer perfectament un recull d’aquestes dades, no només meves, sinò d’uns quants i empaquetar-les. Altra cosa sería la mateixa distribució.

    2.-Privacitat. Anava en la direcció que he esmentat abans.

    Potser estic confonent termes, però no te gaire sentit parlar d’anomitzar dades, quan a qualsevol universitat pública hom es pot fer amb un banc de dades complet de dades que estan publicades a la mateixa web.

    3.-Copyright i llicències.Les dades sempre tenen un dret d’autor encara que sigui amb llicència Creative Commons. Tot i sent Creative Commons, s’ha de cita la font d’on provenen.

    4.-Traçabilitat.
    Les dades són de qui les genera. Encara que sigui el meu nom, si la base de dades la genera la universitat, jo entenc que és d’ells.

    5.-Qualitat
    el responsable de les dades. El responsable de les dades és a) qui les difon i b) qui les genera. Què passa si en cas d’error es corregeixen? Es comet un delicte de manipulació?

    6.-Gratuitat
    El fet que les dades siguin en obert no vol dir que siguin de franc. En qualsevol cas, si parlem d’administració, aquestes dades estan generades amb els impostos que jo pago o tràmits que ja he fet a l’administració. N’haig de pagar un altre cop?

    Els 4 amics fan una recopilació de dades. Nogenysmenys, aquesta recopilació dependrà de com estigui mostrada tindrà un tipus de llicència (amb drets d’autor) o amb creative commons, si decideixen desenvolupar-la.

    Respecte al tema de l’enllaç, inclús per fer una denúncia no veig que sigui un delicte fer un enllaç.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
    1. Al punt 6 on parles de gratuïtat:
      “En qualsevol cas, si parlem d’administració, aquestes dades estan generades amb els impostos que jo pago o tràmits que ja he fet a l’administració. ”
      No tinc gens clar què paguem i què no amb els nostres impostos locals pel que fa a les dades, segur que algú ens ho pot aclarir.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    2. Bon dia,

      Respecte al punt 3, on dius que les dades sempre tenen un dret d’autor, he de dir que no és així. El que sempre té drets és la compilació o la base de dades, però dades com fets o nombres en molts casos no es poden “protegir” per propietat intel·lectual. No tindria sentit que algú fos “propietari” de les dades sobre la temperatura en una determinada localitat. Ara bé, la forma de presentar-les o pel sol fet de compilar-les. sí que pot donar algun dret si es considera obra (ha de tenir originalitat) o per l’esforç realitzat.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.5/5 (2 votes cast)
  9. Hola a tots,

    Poc més puc afegir al que s’ha dit fins ara, a més el tema legal de les dades és un tema que s’escapa dels meus coneixements, i per això més de molt interès.

    Jo crec que els nostres amics sempre que deixin clar l’origen de les dades, noticies en el seu cas, i com no el link que ens duu a l’origen de les dades, no estan incomplint res de res. És més si tenen èxit estaran produint bon trafic cap els llocs d’origen i per tant els propietaris inicials haurien d’estar contents amb ells.

    I pel que fa a cobrar per les dades o que aquestes siguin gratuïtes, aquí jo em trobo amb un problema amb mi mateix. Jo entenc que les dades haurien de ser obertes i tothom hauria de tenir-hi accés, sempre i quan sigui per fer coses sense ànims de lucre. En el cas de que l’empresa o particular que les reutilitzi i tregui un profit comercial, crec que hauria de correspondre amb una breu compensació econòmica per al manteniment del sistema o amb una aportació de les seves dades al sistema per a la resta de la gent.

    A mi no m’agrada, i passa, que algunes empresses grans com farmacèutiques, accedeixin a les dades gratuïtes dels sistemes de salut però que al mateix temps bloquegin l’accés a totes les seves dades. Entenc que hi hagin algunes que siguin restringides, les més noves, però com en el cas de les patents que certes dades seves al cap d’un temps haurien d’estar lliures.

    Sergi

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
    1. Entenc i comparteixo amb en Sergi que els productors de les notícies haurien d’estar contents en rebre tràfic a partir d’enllaços, m’he estat mirant la web xilena que promou fer servir enllaços tot i que jo aquí no era coneixedor de casos que ningú faci pagar ni denunciï que li hagin linkant.

      Pel que fa a la gratuïtat, ja no estic tant d’acord amb en Sergi. Una entitat, o cobra o no cobra per les dades, però el que no pot dir és que cobra només si l’empresa n’obté lucre, seria un descontrol! Recordo que la setmana passada vaig posar l’exemple de Facebook que no donava informació sobre perfils d’accessos a una universitat si no els hi pagava, per molt que fos per fer estudis sociològics, aquests sí que tenen clar que sempre s’ha de passar per caixa.

      Per últim, a la lectura recomanada, publicada per l’Ignasi Labastida m’ha agradat que es fes la distinció continguts/dades, continguts per expressar els objectes individuals, i dades per anomenar la col·lecció.

      Tot i que la lectura es centra força en el que són les llicències per a les bases de dades, considero interessant saber que existeix una directiva específica per a bases de dades segons l’Unió Europea.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 4.3/5 (3 votes cast)
  10. Al fil del debat de la gratuïtat, ¿no creieu que el coneixement i correcta aplicació del llicenciament hauria de facilitar el reaprofitament de les dades obertes?

    M’explico. En l’exemple que esmenta en Sergi (l’accés de les farmacèutiques a les dades gratuïtes del sistema de salut, que després les pròpies farmacèutiques en bloqueigen l’accés quan les reutilitzen), si el sistema públic condicionés el seu ús amb una clàusula SA (que arrossegui la mateixa llicència en les R’s següents), ¿no seria aquesta una solució viable perquè no ens tanquin per pagament les dades públiques obertes?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
    1. Si les dades són obertes i s’ofereixen a tothom sense restricció, per molt que les farmacèutiques les utilitzin no les poden tancar perquè sempre seran accessibles des del lloc originari (en el cas que esmentes, el sistema de salut públic). Si les modifiquen i hi introdueixen un valor afegit, llavors podrien cobrar per aquest valor, però mai podrien tancar les dades originals. Antigament les dades públiques es “venien” a determinades empreses fins i tot amb exclusivitat i llavors sí que quedaven tancades perquè ningú mes no hi podia accedir.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  11. A mi m’agradaria que em treiessiu de dubtes, per que la LOPD quan registres un fitxer, on hi ha dades sensible o no, aquestes han de tenir una finalitat, i definir molt bé l’ús i la cessió a tercers de la informació.
    Per tant, com s’engloba aquí que una informació meva que poguí tenir en un portal Facebook, twitter, hotmail…..on queda reflectida la finalitat??
    Potser queda clar a la condicions d’ús….però quan parlem de BIG DATA com queda englobat això¿?
    Qui defineix clarament per que vol les dades?
    De fet pq facebook ha pagat 19.000 m Dolars per Whatsapp??

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Jaume,

    i si les farmacèutiques fan tractament d’aquestes dades aplicant algun tipus d’algoritme o aplicació (pròpia o no) que doni un “plus” a aquestes dades, no tindran dret a cobrar per la nova interpretació d’aquestes? De fet, les dades originals continuen obertes, només s’ha tancat el seu suposat estudi.

    Ara el dubte (o teoria conspirativa), el tema de la salut és èticament molt complicat. Imaginem un cas molt extrem on un estudi d’aquests pogui salvar vides. Per desgràcia, imagino que si el sistema públic condicionés el seu ús, aquest estudi no es faria o no es dedicarien els mitjans necessaris. Pitjor encara, potser hi ha lobbies interessats en que no ho faci el servei públic i en canvi sí alguna empresa “amiga”. Potser em desvio del tema però, crec que a vegades l’aplicació de certes llicències no es fa perquè sí.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  13. Hola, us he estat llegint atentament i cada vegada tinc més preguntes! :-S 😉
    Responc a la pregunta que ens feia en Julià:
    Els protagonistes del cas que ens ocupa -els quatre amics- volen oferir i posar a disposició de tothom les seves dades -la seva col·lecció- de manera oberta i gratuïta perquè els altres es puguin aprofitar del seu esforç. Amb aquest conjunt de dades que han generat
    Poden:
    – Protegir amb drets d’autor l’estructura o model (les plantilles d’accés o consulta a les dades)
    – Posar una llicència a les dades: utlitzar una licència de Reconeixement – No comercial – Compartir 3.0 de Creative Commons, que permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/

    No poden:
    – reclamar drets d’autor sobre els continguts (les notícies i que cada mitjà de comunicació és qui els té)
    -transformar o alterar els continguts originals
    -presentar el contingut final enmmarcat; ans l’usuari haurà de saber al web està entrant i haurà de poder veure aquesta adreça URL a la finestra del seu navegador.

    Seguim!

    Marta

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
  14. La meva resposta al que haurien de fer els quatre amic de l’exercici proposat en aquest apartat es :
    1. Transparència: En el cas de la transparencia, els 4 amics a l’utilitzar dades secundaries no tenen problemas de vigilar amb la reutilització de les dades a menys que siguin ilegals.
    2. Privacitat: Al igual que en el cas anterior, han de vigilar amb que les fonts siguin veraces i respectin les lleis ja que, d’aquesta manera, ells s’asseguren de no incurrir en problemas de privacitat que poguin acabar en alguna diligencia judicial per perjuri o altres delictes.
    3. Copyright i llicències: De cara a les llicencies hauren de seleccionar un format adient per a les seves publicacions (com per exemple pot ser “Creative Commons CCZero (CC0”), i vigilar de no fer una utilització indebida de la propietat intelectual de les fonts perquè, bé tinguin una llicència que impedeix la seva redistribució oaltres motius.
    4. Traçabilitat: Sempre hauren de citar als autors, títol, any de publicació, edició, etc… I indicar la Font d’on ha sortit (llibre, internet, diari, etc…)
    5. Qualitat: Responsables de les dades son ambdós. Tant qui ha publicat l’article com qui el reprodueix o comparteix sense comprobar la veracitat o regularitat del text. Per tant hauran de revisar detingudament que la noticia no incorreixi cap llei i a més, no manipular-la de manera que doni una información diferent a la publicació original.
    6. Gratuïtat: Les dades obertes son de lliure accès però no gratuites, tenen un cost. Habitualment aquest tipus de dades son produïdes desde fons públics, desde l’estat u altres organitzacions sense ànim de lucre. En altrse casos també son produides per entitats privades quant están interesades en que algún tema cobri interés mediàtic o sigui estudiat per als seus propis beneficis.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  15. Hola,
    disculpeu, el retard en respondre. Després d’haver fet la lectura del text sobre la normativa i dels vostres comentaris, aquest és el meu parer-resum, sobre el que fan els quatre amics:

    1. Transparència: el fet de poder tenir accés al text complet de les notícies, dependrà de les llicències que tinguin els proveïdors originals, i que els nostres amics hauran de complir. Si fos el cas que paguessin per accedir als textos d’aquestes notícies, entenc que la restricció de drets dels proveïdors els demanaria alguna cosa més per tal de poder-ne fer difusió –pagament de royalties?- o simplement els ho impediria. I si són textos d’accés obert i gratuït, també han de respectar les llicències originals o demanar el permís corresponent als proveïdors en cas que no se citin. Com els amics no fan cap obra derivada, no hi ha cap problema si la llicència els la impedeix.

    2. Privacitat: Com algú ha dit més amunt, aquest tema entenc que es refereix a es dades d’accés a la carpeta o compilació, i en el cas de l’accés obert, entenc que aquesta restricció d’accés només podria fer-se per modificar les dades, no per accedir-hi. Hauria de ser obvi que les notícies no poden contenir dades personals, i si és el cas han de ser anonimitzades com diu la llei. Si com diu un company, -en Joan?- es troba les seves dades personals públiques, potser es tracti d’alguna excepció com la que es fa amb els butlletins oficials o fonts que es consideren d’accés públic, però ara parlem de propietat intel•lectual.

    3. Copyright i llicències: Com ha apuntat la Marta, als nostres amics, els drets d’autor els permeten protegir l’estructura i les plantilles de la compilació; no el contingut que es refereix a cadascun dels registres. Com ja he dit l’accés a la notícia haurà de complir la llicència de la font original. I si volen assegurar-se a més, que d’altres no en treguin profit econòmic, poden posar la clàusula No Comercial a la llicència. (Però aquesta clàusula no els eximeix que si més endavant volen vendre la compilació, puguin fer-ho).

    4. Traçabilitat: Qualsevol llicència no eximeix de citar correctament la notícia i la font del tipus que sigui d’on s’ha agafat.

    5. Qualitat: Els amics revisen les notícies i en aquesta revisió es poden trobar alguna errada, que poden comentar en un apartat d’observacions en el seu registre, tot respectant l’enllaç a la font original. En cap cas, van parlar de fer adaptacions o remescles.

    6. Gratuïtat: Crec que tot seguint el concepte d’obert, com a lliure i amb possibilitat d’ús, s’acompleix plenament quan no té restriccions, de cap mena, ni econòmiques. Però si el que es venguéssin no fos el contingut, si no un valor afegit que aportéssin a la compilació (resums, tesaurus, transcripcions…) aleshores els amics estarien en el seu dret de fer-ne un ús comercial, encara que hagin disposat d’una clàusula no comercial per garantir-ne d’entrada la reutilització, retenció i redistribució no comercial.

    Em sembla que això és tot.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  16. Transparència:
    los 4 amigos no son un organismo público. No se aplica.
    Privacitat:
    Ellos recopilan enlaces. No incluyen datos privados.
    Copyright i llicències:
    Pueden poner una licencia de uso sobre sus recopilaciones, si alguien las quiere usar.
    Qualitat:
    Ellos no poseen ‘datos’ , sino enlaces a informaciones publicadas (si no, no habrían podido ver las noticias para evaluarlas)
    Gratuïtat:
    No tienen porqué ser gratis. Aunque es deseable que la administración, que produce esos datos con los impuestos de todos, procure ponerlos accesibles. Una empresa privada no tiene porqué.
    Ejemplo: Yo me paso unos meses haciendo scraping por la red, y consigo reunir la info de 20.000 hoteles en España (nombre, cadena, num habitaciones, estrellas, direccion, telefono y mail).
    Y luego puedo dejar que la gente haga estudios estadisticos y tal con estos datos ¿he de dejarlos usar gratis?¿y si estos estudios sirven para ganar dinero al que los hace?
    No sé, no sé, pero yo creo que algo me gustaría percibir por mi trabajo de recolección… oi?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  17. Hola,

    En el cas de l’exemple, començaria per parlar dels drets d’autor. Els amics han de respectar els drets d’autor de les dades que reaprofiten. Com deia en un altre comentari, tinc el dubte sobre si posar un enllaç a les dades és el mateix que copiar les dades. Potser amb els canvis legislatius sí però, fins que no entrin en vigor, enllaçar és el mateix que utilitzar les dades? S’ha de tenir en compte però, qua els mitjans d’on es treuen les dades poden restringir els seu ús, fins i tot els enllaços.

    Al mateix temps, si creen una estructura de base de dades -i no si utilitzen un servei existent per desar-les i difondre-les- serien els autors d’aquesta estructura.

    Haurien doncs, de tenir en compte els drets sobre les dades que utilitzen i decidir també quins drets atorguen sobre: 1) les dades, 2) sobre l’estructura. Sobre les dades podran atorgar drets en funció de la llicència d’aquestes. Evidentment, si la font no permet compartir, ni modificar les dades, la llicència sobre aquestes ho ha de tenir en compte.

    Tal com s’explica l’exemple, la traçabilitat estaria garantida si la base de dades recull, entre altres, l’enllaç a les dades originals.

    La qualitat de les dades, si no es modifiquen, no pot ser pas dels amics que fan el recull. Serà responsabilitat d’ells la qualitat de les dades que afegeixen, com és el resum de les dades referenciades.

    Quant al preu d’accés, tot i ser partidari del copyleft, els amics tenen tot el dret de fer pagar pel recull que es treballen. Ara bé, si no hi ha un valor afegit real, serà fàcil que aparegui una alternativa a cost zero o menor. El fet de fer un recull de dades que ja són a la xarxa fa que no siguis l’únic que pot fer-lo.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  18. Pensant en l’exemple dels quatre amics i en el que poden i no poden fer sembla clar que hauran de complir les sis condicions descrites per les publicacions a internet. En qualsevol cas queda bastant clar que darrera de qualsevol publicació hi haurà per defecte drets d’autor que amparen al creador de la informació publicada.
    En tot cas les fonts que han publicat els articles originals sempre poden posar llicències on quedi clar què permeten fer amb la informació publicada.
    El quatre amics poden protegir la seva base de dades fent que els seus usuaris acceptin els termes i condicions que ells imposin, per fer-ho poden requerir l’entrada demanat el nom d’usuari o un compte i contrasenya. És per aquesta via es pot exigir el pagament de diners per garantir l’accés a la seva base de dades.
    Sempre s’haurà de garantir que es reconegui l’autor dels articles . Mai podran dir que ells són els autors de les notícies.

    Salutacions,

    Josep maria Sánchez López

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  19. hola a tothom,
    arribo un poc tard, disculpeu, però quan vaig arribar al document de l’Ignasi Labastida i als enllaços pertinents, em va aclaparar una mica. Conec les llicències Creative commons de fa temps, i fins i tot n’he utilitzat alguna, però mai no m’havia plantejat la seva aplicació a aquests ‘conjunts de dades obertes’. (Gràcies per fer-m’hi pensar! Té tota la lògica del món).

    * M’he espantat una mica quan he vist la pàgina general del ‘Legalcode‘ perquè m’ha semblat de difícil assimilació. Per refrescar la memòria de forma ràpida jo utilitzo la versió catalana i resumida del Creative Commons, deixo aquí la referència per si a algú li és útil.

    En relació a la pregunta que se’ns planteja:
    – Els nostres amics haurien de posar una llicència al conjunt de dades que generen ja que el pretenen fer públic. A més, aquesta llicència hauria d’adequar-se a alguna de les que recull el portal ‘Open Definition’ i ser adient per a dades.

    – Caldria tenir en compte els dos tipus de protecció que es citen a l’article de l’Ignasi: els drets d’autor per reconèixer la feina de la compilació, i els drets sui generis que aplicaríem a les col·leccions de dades, i aquesta ho és, al meu entendre, encara que els productes finals concrets als quals ens referim siguin continguts aliens als autors de la compilació.

    Això seria la base, a partir d’aquí, faria falta especificar-ne els detalls: transparència, privacitat… i la resta de punts que ja heu anat comentant la resta de companys.

    Salut!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 1.0/5 (1 vote cast)
  20. Tornant a una proposta de la setmana passada sobre com resaltar les millors intervencions. No es podria afegir un “me gusta” o “meneos” per classificar les intervencions?
    Si no, és molt feixuc llegir-ho tot.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
    1. tens raó, Petrum, és un tema que hem de millorar, de moment només es pot votar però costa després trobar les coses

      gràcies!

      Julià

      VN:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  21. Seguint amb l’exemple dels quatre amics, pel que fa a la qüestió de PRIVACITAT, donat que el recull de notícies s’obté dels mateixos mitjans públics que les ofereixen en obert, no hi hauria cap conflicte. Tampoc crec que plantegi problemes de TRANSPARÈNCIA, donat que són informacions públiques d’interès general publicades als diaris o altres mitjans de comunicació.

    Respecte al COPYRIGHT i LLICÈNCIES, tant sobre la notícia com sobre l’enllaç, són contingut i pertanyen a cada mitjà. Per això és important que, al recull de notícies, es faci constar clarament la referència d’on prové la informació (mitjà, data i enllaç) i la llicència que ja té. Així assegurem també la TRAÇABILITAT.

    Ara bé, al conjunt de notícies que han estat recollides, classificades i organitzades pels joves, se li pot aplicar algun tipus de llicència perquè hi ha una elaboració de continguts i es tracta d’un nou producte. Si més no, el dret a utilitzar-les, reproduir-les i/o remesclar-les fent constar la procedència del recull original (el treball fet pels quatre amics). Evidentment, aquesta llicència hauria de ser GRATUÏTA, donat que ells han obtingut els continguts inicials de manera gratuïta. Si hi posessin un preu, es plantejaria el problema que cada mitjà que figuri com a contingut inicial hauria de rebre una compensació.

    El tema de la QUALITAT no el tinc tant clar: els quatre amics podrien garantir–ne la qualitat? Del contingut original, no. De la seva elaboració, si. Tot i això només seria real si actualitzessin constantment el document, ja que hi ha enllaços a notícies que poden desaparèixer, o també poden desaparèixer els mitjans que les han publicades, o es pot descobrir més tard que una notícia publicada era falsa o errònia…

    En resum, amb la seva feina, els quatre amics:
    • Sí respecten la privacitat, perquè les notícies són públiques. A més, ells no pertanyen a cap organisme públic i/o administració
    • Sí respecten la transparència, perquè identifiquen clarament l’origen en el seu recull i si té o no llicència prèvia
    • Sí atorguen traçabilitat, perquè s’identifica clarament el contingut original
    • Si poden aplicar algun tipus de llicència, sempre i quan sigui gratuïta, al seu recull de notícies elaborat, a la seva feina processada
    • No poden atribuir-se llicències pels enllaços i/o notícies originals que, en qualsevol cas, si n’hi ha, són dels mitjans
    • No poden posar preu al seu recull perquè el contingut és gratuït. (Tot i així, em pregunto com es compensaria als quatre amics les hores invertides…)
    • No poden garantir la qualitat del seu recull eternament, a no ser que hi hagi una revisió constant

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *