Aspectes legals (II)

Benvolguts / benvolgudes,

de cara a enriquir el debat sobre els aspectes legals (o, en general, no tecnològics), anem a complicar una mica l’escenari dels nostres quatre amics. De fet també ens servirà per introduir aspectes tecnològics que discutirem ben endavant.

Els nostres quatre amics han vist que només amb un recull d’enllaços, per ben organitzats que estiguin, no aportan gaire valor afegit al que ja hi ha en altres serveis com diigo, delicious, scoop.it, etc. Han pensat que una manera d’afegir valor és fent de “transmediadors”, així que han decidit centrar els seus esforços en complementar les notícies que la gent més comenta, majoritàriament provinents de la televisió i la ràdio. Han pensat que si poden proporcionar les transcripcions de les notícies que apareixen en aquests mitjans, juntament amb un recull d’enllaços i altre informació addicional (que tot seguit detallarem), realment estaran oferint uns resums de molta més qualitat i més interessants pel públic en general o per altres periodistes.

Així doncs, es plantegen dos nivells d’actuació diferents. El primer nivell és centrar-se en les notícies que aparèixen per televisió i ràdio que poden ser enllaçades (p.e. com fa el servei “TV3 a la carta“). A partir d’una o més notícies d’interès (accessible mitjançant el seu enllaç), el que fan és arrodonir-les mitjançant uns descriptors (paraules clau), la seva transcripció (és a dir, el text de l’audio, que els costa moltes hores de feina), una o dues fotografies que serveixin per il·lustrar el tema de les notícies (que busquen a la xarxa) i enllaços a fonts d’informació (p.e. articles, altres notícies, etc.) que les complementin. A partir d’un tema del seu interès (p.e. la corrupció) el que fan, doncs, és un recull de notícies i documentació per a qui vulgui saber més del tema. Aquest recull és una cosa “viva”, pot anar creixent en el temps afegint noves notícies, fotografies, etc.

El segon nivell consisteix en crear una espècie de xarxa social al voltant dels seus reculls, de forma que altres usuaris (només els registrats) puguin fer exactament el mateix que fan ells, és a dir, crear un recull nou per una o més notícies, o bé afegir noves notícies i altres recursos a un recull ja existent. Els usuaris (registrats o no) també poden afegir comentaris a cada recull i valorar-los (usant un sistema d’estrelletes com en aquest blog que us animo a usar més!).

Ara ja no publiquen només un document amb els reculls com abans, ara el que tenen ja és una base de dades que es pot consultar via web, però accessible també mitjançant una API (això ho discutirem amb més detall la propera setmana), de forma que tercers poden accedir als reculls que es generen, fent cerques, etc. Els nostres quatre amics ara són ja uns quants més, han necessitat l’ajut de programadors, dissenyadors web, etc. i tot s’està complicant per moments, però estan convençuts que l’esforç valdrà la pena! De sobte han construït una “xarxa social” sobre les notícies de la televisió i se n’adonen de que:

  1. Ja no tenen el control absolut dels reculls; no tenen manera de validar si un usuari que es registra diu la veritat o no pel que fa a la transcripció que acompanya a un recull, per exemple.
  2. Han detectat que en alguns casos els comentaris que fan els usuaris dels reculls i/o d’altres usuaris són “ofensius” (no em feu posar exemples).
  3. Algunes de les fotografies dels reculls estan tretes directament de la web del mitjà de comunicació original o bé de les webs de les persones o organitzacions que apareixen en les notícies.
  4. Hi ha tercers que se n’aprofiten de la seva feina (amb bones intencions): per exemple, algú ha fet una aplicació mòbil que permet accedir a les dades que ells comparteixen via l’API per poder jugar al trivial, on els usuaris han d’endevinar qui és la persona de la fotografia i amb quina notícia està relacionada.
  5. Una emissora de ràdio i una televisió local també aprofiten la seva feina (ja amb no tantes bones intencions) per “anunciar-se” com el canal de comunicació més independent i veraç, fent referència als seus reculls, tot i que les dades realment no ho demostren.
  6. Finalment, detecten que hi ha una altra web que el que fa és “clonar” tot el contingut que ells generen, afegint-hi publicitat, enllaços a altres serveis, etc., el que resulta en una baixada de les visites que ells reben, ja que aquesta altra web està molt més ben posicionada en els cercadors.  A més, aquesta web ni tan sols esmenta l’origen de les dades (la web dels nostres amics).

Així doncs, us plantejo les qüestions següents:

1) No cal que la contesteu amb un comentari, però penseu de nou quines de les 5 Rs fan ara els nostres usuaris tenint en compte tots els continguts diferents que estan utilitzant/creant i també quines serien les mides d’aquest escenari (les 3 Vs) per veure si el podem considerar un escenari Big Data o no.

2) Suposant que els nostres amics volien oferir un sistema transparent, de qualitat, etc. als seus usuaris, com podrien els nostres amics “protegir-se” contra tots els “problemes” detectats? No cal que detalleu tots els punts anteriors, si voleu trieu una de les qüestions anteriors i proposeu quin mecanisme (una llicència? un disclaimer? un què???) es podria fer servir per adreçar-lo.

Vinga, esperem les vostres aportacions!

Salutacions cordials,

Julià

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 10.0/10 (2 votes cast)
Aspectes legals (II), 10.0 out of 10 based on 2 ratings

18 pensaments a “Aspectes legals (II)”

  1. 1) Ara considero que fan les 5 Rs.

    Reutilitzen: com abans, les notícies i ara els altres formats.

    Revisen: com abans fan una selecció.

    Remesclen: ara hi afegeixen altres continguts.

    Redistribueixen: de la mateixa manera que abans, segueixen oferint els continguts via web.

    Retenen: ara guarden còpia de la transcripció de les notícies.

    Pel que fa a les Vs del Big Data no estic segur si compleixen les 3:

    Volum: el poden triar ells, sent tant selectius com vulguin. Però hi ha moltíssimes nitícies a la xarxa.

    Varietat: ara compten amb diversos formats de dades: text, vídeo, só… però només n’emmagatzemen l’enllaç, que no deixa de ser només text.

    Velocitat: no només per l’aparició constant de notícies a la xarxa, sinó per la quantitat de dades generades per les interaccions dels usuaris de la seva comunitat web.

    2) Crec que la millor manera que tenen per protegir-se és una llicència. Al tractar-se d’una obra colectiva, haurien de triar les mateixes llicències que empren projectes similars com la Vikipèdia, és a dir: licències CC-BY i CC-BY-SA.

    Una abraçada!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (4 votes cast)
  2. a) Com en Francesc, considero que són oberts “per les 5 R’s”.

    Però crec que estem en un escenari BigData. D’entrada perquè ara la varietat “es gran”. Tot i que reconeixen que han perdut el control, el volum (com assenyala en Francesc) es controlable i pot “no ser gran”. Però també ara, per la interacció de tercers (“tipus xarxa social”), crec que la velocitat també pot esdevenir un vector “gran”

    b) El concepte de “disclaimer” encaixaria molt bé (“us deixem les dades accessibles, però no ens fem responsables del que feu amb elles”), però dubto de la validesa legal d’aquest i altres disclaimers.

    Penso que caldria diferenciar les llicències sobre el que posen ells i el que posen tercers. Les llicències sobre el que posen ells haurien d’anar vinculades al tipus de llicències que traspassin els proveïdors d’informació.

    I els nostres amics haurien de deslliurar-se de responsabilitats sobre el que posen tercers. Per això crec que haurien de fer un traspàs de responsabilitats als tercers que pugen informació (per exemple, amb una acceptació de responsabilitats associada al botó de “OK/pujar info” ).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (3 votes cast)
  3. Hola!
    com diu en Francesc, considero que fan les 5 Rs, unes en major grau que altres:

    1. REUSEN la notícia, com abans, però ara ho fan en diferents formats.

    2. REVISEN el contingut de la notícia per indexar-la, transcriure-la quan es tracti d’un àudio i tractar-la d’una determinada forma, i suposadament, no només ho fan ells, sinó els usuaris que conviden a fer-ho…. i dels quals tampoc controlen molt bé el que hi fan. Però, hi ha tercers (els canals que se n’aprofiten, la web que la clona… ) que ni la revisen, sinó que copien el que fan per fer-ne un ús fraudulent.

    3. REMESCLEN notícies hi afegeixen fotos i continguts d’altres… I les agrupen per temes… Tant ells com la xarxa d’usuaris amb permís per fer-ho.

    4. REDISTRIBUEIXEN enllaços i ara també el contingut de les notícies (per ex. amb les transcripcions…).

    5. RETENEN l’enllaç, i ara també les notícies. En tenen còpies emmagatzemades que aprofiten per enllaçar amb noves notícies…

    I pel que fa a les 3Vs del Big Data crec que les compleixen bastant, malgrat el descontrol:

    1. Volum: poden saber quants registres tenen, encara que hagin augmentat, però la quantitat d’enllaços i comentaris es pot haver multiplicat.

    2. Varietat: moltes variables en joc, de formats, de tipus de dades…

    3. Velocitat: la xarxa sense dubte facilita la generació més ràpida dels continguts.

    Tanmateix, crec que no compleixen el paradigma de poder agafar com a mostra la totalitat de les dades, perquè quant a registres o continguts n’han perdut el control, des del moment que d’altres les clonen.

    I per no arribar a una situació tan desastrosa com la d’aquests amics, jo els recomanaria utilitzar la llicència Open Data Commons Open Database License (ODbL) però amb clàusula no comerdial, és a dir, l’equivalent a Creative Commons amb clàusules BY-SA-NC (reconeixement d’autoria, compartir igual i prohibició d’ús comercial).

    També poden acolllir-se a la Directiva Europea, que tindria en compte els dos tipus de drets:
    -El drets d’autor per compilació.
    – Els dret ‘sui generis’ que s’atorga al creador (en aquest cas creadors) d’una base de dades, respecte als continguts quan s’han extreuen per tal d’oferir una disposició molt diferent al mateix material.

    El que no em queda molt clar és si poden utilitzar les llicències CC i els dos tipus de drets d’autor.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (2 votes cast)
    1. Bon dia,

      a part del dubte que he plantejat de si és possible combinar les llicències CC i la Directiva Europea, en tinc un altre més concret, respecte l’exemple que vaig posar.

      Suposant que la font original no posés ‘Compartir igual’, no tindríem obligació de posar aquesta clàusula també… En aquest cas, si volem fer un ús comercial, per exemple, de transcripcions, traduccions i resums, a menys que la font original no permeti obres derivades, ho podem fer, oi? La clàsula BY-NC-SA pot suposar que el producte que fem estigui obert al públic. I en aquest cas, si volem que d’altres no venguin la còpia del nostre treball, es pot combinar la clàusula BY-NC-SA amb una combinació de clàsules de la directiva que restringeixi l’accés als textos mitjançant contrasenyes?

      L’altra opció que se m’acut, és no fer públic/obert tot el producte (transcripcions, resums…), potser només una part de mostra… Però encara que sigui una venda de servei em pregunto quina llicència CC pot ser la que doni més empara?

      Fins ara!

      VA:F [1.9.22_1171]
      Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  4. Em centraré en la pregunta número 2, concretament en el punt 4 (de com es reutilitza el seu treball per a altres finalitats, com, per exemple, l’aplicació de “trivial”).
    Penso que en l’exemple presentat, i per extensió, en exemples similars, es podrien fer, principalment, dos plantejaments:

    1-Utilitzar algun tipus de llicència (com ja s’ha comentat anteriorment). Aquí ja es prendran en compte les consideracions sobre la reutilització de la seva informació, si volen que sigui més o menys accessible i reutilitzable segons el tipus de llicència que n’escullin. Així doncs, tenen l’opció de limitar la reutilització dels seus continguts, o, senzillament, de posar-hi un “marc de joc”.

    2-A part del tema de la llicència, es pot veure com una oportunitat, ja que, una aplicació d’aquest tipus, significa publicitat. Es podria, per exemple, utilitzar una marca d’aigua a les fotografies que utilitzen (sempre que les llicències ho permetin, en cas de ser dades provinents d’una altra font, aquest és un sistema molt utilitzat, la primera xarxa social que em vé al cap que ho fa, DeviantArt), de cara a que l’usuari en reconegui la procedència.

    Crec que seria un d’aquells exemples que un “problema” pot convertir-se en una “oportunitat”!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  5. La setmana passada vaig comentar aquesta pràctica i no veig que estigui publicada.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  6. Els amics utilitzen les 5R. Reutilitzen contingut original, tant ells com els usuaris de la xarxa social que han creat. El revisen perquè en fan transcripcions o resums. El remesclen podent afegir altre contingut barrejat amb l’original. Redistribueixen l’obra derivada que han creat basada en el contingut original. I tenen el dret de tenir una còpia del contingut original.

    Quant a les 3V, el volum de dades creixerà molt o poc en funció de l’èxit de la xarxa social. Si pensem en xarxes semblants conegudes podem pensar que el volum creixerà molt. La varietat no sembla que sigui una V important aquí, perquè el nombre de variables implicades no és gran. La velocitat en xarxes socials també acostuma a ser elevada. I la velocitat implica també un augment del volum.

    Quant als problemes detectats:

    1. Es podria implementar un sistema de moderació o un sistema de qualificació (tipus el de Menéame) per donar credibilitat als nous continguts?

    2. Els comentaris ofensius s’haurien de prohibir, s’haurien de detectar automàticament i eliminar-los i, en darrera instància, detectar-los per moderació manual.

    3. L’ús de continguts de tercers, com ara les fotografies, hauria de contemplar-se a les condicions d’ús i explicitar que no es poden utilitzar continguts sense autorització. La revisió de continguts, junt amb un sistema d’informe/denúncia per altres usuaris, ajudaria a detectar-los. Implantar una automatització per detectar continguts no autoritzats, a més de no detectar-los tots, seria potser complex i costós.
    També és opció d’entrada impedir publicar continguts procedents de determinades fonts, de les quals es té coneixement que no n’autoritzen el seu ús. Per exemple, filtrar les URLs de l’origen de les dades o de les imatges inserides, comparant amb una base de dades de llocs prohibits.

    4, 5 i 6. L’aprofitament de la seva feina per part de tercers és gairebé inevitable. D’entrada cal indicar la llicència, les condicions d’ús dels continguts, de manera que, per exemple, l’accés via API estigui subjecte a les mateixes. Un accés amb una finalitat no autoritzada podria implicar el dret de cancel·lar el compte per a utilitzar l’API -sempre que això quedés reflectit a les condicions del servei-. Si els continguts però, s’han publicat amb una llicència no restrictiva, malgrat no els agradés la situació probablement des del punt de vista legal no podrien fer res. Per exemple, si els continguts es publiquessin amb llicència Creative Commons Reconeixement estarien en una situació semblant a quan es publica programari amb una llicència tipus BSD. S’atorguen amplis drets al usuaris dels continguts, preservant sempre el reconeixement d’autoria. Actualment qualsevol qui publica continguts a la xarxa, amb restriccions o amb llibertats, té difícil controlar que altres els reaprofitin complint amb les condicions. En cas d’incompliment queda el contacte amb qui incompleix o la denúncia.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.5/5 (2 votes cast)
  7. 1. Pel que fa a les 5Rs sembla que la cosa fa aigües:
    – Reutilitzar: no poden garantir el contingut literal i inalterat dels reculls.
    -Revisar: no poden saber si la transcripció és correcta.
    – Remesclar: aquest punt no veig cap problema perquè barregen les informacions amb imatges d’altres fonts.
    – Redistribuir: la web que difòn les seves notícies ho fa sense cap permís
    – Retenir: tampoc veig problema
    Pel que fa a les 3 Vs sembla que estem davant d’un escenari Big Data dons el volum d’informació que remenen és molt gran, s’actualitza constantment (velociatat) i la seva varietat(transcripcions, fotografies, enllaços…)

    2. Una de les formes seria obligar a que l’accés a la seva web estigués protegida per un codi d’usuari i contrasenya que asegurés la confidencialitat i garantís que aquells que accedeixen compleixen les condicions d’ús que ells hagin establert, per exemple la prohibició de fer-ne difusió o reutilitzar la informació publicada.

    Salutacions,

    Josep Maria Sánchez López

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 5.0/5 (1 vote cast)
  8. Hola

    Doncs si, sembla que ara els nostres amics fan servir les 5Rs tot i que no totes les noticies les aporten ells i per tant no poden garantir un mínim de qualitat del producte, així com tampoc una estandardització de les dades per a tercers. Què vol dir això? Doncs que si a mi m’agradava el seu producte i el feia servir per a un aplicatiu del telèfon, potser ara em trobo amb problemes de interpretació de les dades quan la noticia arriba per part d’un col·laborador. També pot passar que una mateixa noticia sigui indexada per més d’una persona, provocant que la qualitat del servei que oferien sigui pitjor.

    Pel que fa a les 3Vs, veig clar que la V de velocitat no la tenen. Si el procés de cercar, seleccionar i preparar noticies ho fes un robot, si que podrien tenir ràpidament un alt volum de noticies. Però no és el cas. Pel que fa a la V de volum, tampoc crec que ara per ara estiguem parlant d’un numero suficient de noticies com per destacar-ho. Si que podria ser que tinguessin la V de varietat, si a més de les noticies, guarden altra tipus de informació de les persones que utilitzen el servei.

    Pel que fa als problemes, com molta gent ha indicat una bona solució es crear un espai tancat i que només si pugui accedir per usuari i contrasenya. D’aquesta manera veurem qui fa que, i sobretot veurem si hi ha gent que no s’ajusta al que els nostres amics necessiten i volen fer.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  9. Llegint i rellegint els comentaris de tots plegats, em venen al cap dues reflexions que comparteixo:

    1.- Podem complir amb les llicències dels continguts que utilitzem. Podem oferir els nostres continguts amb un format de llicència que ens convingui. Però no podem controlar les 5R’s que tercers facin amb els nostres continguts.

    2.- Les llicències ens atorguen protecció, però ¿i si els tercers violen les llicències des de llocs/espais on la nostra protecció jurídica no te jurisdicció?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.3/5 (3 votes cast)
  10. hola a tothom,
    coincideixo amb l’opinió que es fa ús de les 5R (reutilització, revisió, remescla, redistribució i retenció); en relació a la mida que adapta el projecte amb aquesta novetat penso que, a la llarga, sí que podem arribar a un escenari Big Data.

    – A mesura que passi el temps el volum de la informació anirà creixent.
    – No veig clara la ‘V’ de les variables ja que els diferents formats de les notícies no em semblen tantes…
    – També podem assumir com a conformadora d’un panorama Big Data la variable de la velocitat amb què s’actualitzen les dades. (Igual que en el cas del volum, ho plantejo a llarg termini, quan el producte i servei que s’ofereix arribi a un gran nombre d’usuaris, no tant pel producte original sinó per l’aprofitament que en fan els agents aliens).

    En relació als sistemes de protecció possibles caldria enumerar:
    – d’entrada, una llicència adequada, com ja han comentat diversos companys
    – A continuació, establir algun mètode de seguiment que permeti ‘controlar’ l’ús que es fa de les dades de l’aplicació.

    En aquest punt és on hi veig més feina ja que caldria combinar diferents serveis i tecnologies perquè no se’ns escapi res.
    Google Alerts, sistemes d’RSS de portals seleccionats i eines de monitorització en xarxes socials esdevenen eines bàsiques per monitoritzar on arriba la informació.

    O m’equivoco del tot?

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 3.0/5 (1 vote cast)
  11. No em voldria repetir respecte a la resta de comentaris:

    – Sobre les 5Rs estic d’acord en què “poden” complir les 5Rs depenent de l’ús correcte o incorrecte dels participants de la xarxa social.

    – Sobre les 3Vs també estic d’acord en que dependrà de l’èxit de la xarxa.

    – Sobre l’ús de llicènces tinc un dubte (des de la meva ignorància en el tema). És possible permetre l’ús de les dades exclusivmanet si aporten valor afegit (trivial) però no en cas que sigui pura rèplica de contingut (robant visites incloent publicitat)?

    – Per al control de la qualitat del contingut crec que el més interessant és establir “ratings” d’usuaris, que guanyen veracitat a mesura que es demostra la qualitat de les seves publicacions i les puntuacions dels lectors, exercint-se un control dels usuaris per part de la pròpia xarxa (tal i com fa airbnb i que tanta confiança ofereix).

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  12. Com n’Uli, no em vull repetir, així que vaig de cara al grà:

    * Les 5R: d’acord en que les poden complir (tant pel que fan ells, com pel que fan els participants de la xarxa social.
    * Sobre les 3V: no veig un escenari big data. Hi pot haver volum a mesura que passa el temps i els participants, però m’afegeixo al dubte sobre la velocitat que s’esmenta més amunt sobre el procés de revisió de les dates (em sembla que ho deia en Sergi), i no veig varietat des del punt de vista de l’estructura de les dades (si es defineix una base de dades de suport vol dir que tot estarà tabulat i serà conegut, no hi haurà un escenari amb diferents tipus de dades, unitats i interpretacions sobre el mateix suport).
    * Sobre les llicències, caldria que tinguessin en compte també com a contingut propi el que generen els usuaris de la xarxa social (i que escapa al seu control)? Si és així, com ho poden fer de cara a tercers? Caldria que posessin una clàusula fent-se propietaris del que entrin els usuaris (à la facebook)?

    Salutacions,

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 4.0/5 (1 vote cast)
  13. 1. Utilitzen les 5R’s però, ara per ara, no crec que amb aquest nou recull ampliat (o portal de notícies “enriquit”) el nombre de dades sigui tan gran, tan variat i modificat a tanta velocitat com per ser considerat Big Data. Per tant, no compleix les tres V’s.

    2. Si en tot el que publiquen citen la font correctament, poden posar un disclaimer. La responsabilitat del contingut de les notícies serà de cada mitjà, i la responsabilitat dels comentaris serà de cada comentarista. De fet és el que habitualment fan tots els mitjans de comunicació per avisar que l’opinió dels seus col·laboradors no representa exactament l’opinió del mitja i que, per tant, cadascú és responsable de les seves paraules. Pel que fa als comentaris, també es pot establir un filtre (identificació necessària, moderació de comentaris, etc…)

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  14. Bon dia,

    Pel que plantejava el Julià, crec que els amics ara fan les 5 Rs ja que reutilitzen, revisen, remesclen, redistribueixen i retenen. En quant a si ens trobem davant d’un cas BigData (volum, varietat, velocitat) crec que pot ser-ho ja que una xarxa social pot arribar tenir un nombre elevadíssim d’usuaris.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)
  15. Em sembla que el que fan els nostres amics ja ho fa reddit.com En aquests pàgina pots crear el teu subreddit amb els teus enllaços a notícies i articles, i tens totes les eines per gestionar el teu subreddit. Una altra opció és posar els teus enllaços en altres subreddits però et poden bloquejar/censurar quan no els agradi els enllaços que posis. Així que la millor opció es crear el teu propi subreddit amb els teus enllaços.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Rating: 0.0/5 (0 votes cast)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *